MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST El 31 de juliol de 1984 mor a Pàmies l'anarcosindicalista Antoni Trenc Cases. Havia nascut en 1914 a Albelda

Pesseta del Consell Municipal de Figueres en 1937 

Ferit al final de la guerra d'un tret al genoll, va ser abandonat a l'antic hospital de Figueres, gairebé derruït pels bombardeigs feixistes italians, i tret el matí del 8 de febrer de 1939, hores abans de l'ocupació militar franquista de la ciutat, per uns companys d'Albelga i gràcies a un carretó que els va lliurà una dona quan va veure com traslladaven el ferit. 
Un cop creuat el Pirineu , fou tancat al camp de concentració de Vernet i, en 1940, al de Maseras. 



Antoni Trenc Cases: 

Cartell de la  26 Divisió (Columna Durruti avans de la militarització) 

El 31 de juliol de 1984 mor a Pàmies (Llenguadoc, Occitània) l'anarcosindicalista Antoni Trenc Cases. Havia nascut en 1914 a Albelda (Llitera, Franja de Ponent).
Des de molt jove, com els seus germans Josep, Manuel i Pere, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
En 1936 feia el servei militar a Lleida (Segrià, Terres de Ponent) i formava part dels grups antimilitaristes. Quan l'aixecament militar facciós franquista de juliol de 1936 es trobava de permís al seu poble i immediatament s'enrolà en una companyia de metralladores de Manresa (Bages) que marxà al front d'Osca (Aragó). Va combatre en la Columna Durruti i, amb la militarització, com a sergent de Transmissions de la Brigada 201 de la 26 Divisió durant tota la contesa bèl·lica.
Ferit al final de la guerra d'un tret al genoll, va ser abandonat a l'antic hospital de Figueres (Alt Empordà), gairebé derruït pels bombardeigs feixistes italians, i tret el matí del 8 de febrer de 1939, hores abans de l'ocupació militar franquista de la ciutat, per uns companys d'Albelga i gràcies a un carretó que els va lliurà una dona quan va veure com traslladaven el ferit. Un cop creuat el Pirineu , fou tancat al camp de concentració de Vernet (Arieja, Migdia Pirineu, Occitània) i, en 1940, al de Maseras (Arieja, Migdia Pirineu, Occitània).
Durant l'ocupació participà en la reorganització de la CNT. En 1944 va ser detingut amb el seu germà Josep pels ocupants alemanys i internat al camp d'Ausat (Arieja, Migdia Pirineu, Occitània), d'on aconseguí fugir per integrar-se amb altres companys anarquistes en la resistència que actuava a les obres del pantà de Gnioure (Vall de Siguer, Arieja, Migdia Pirineu, Occitània).
En 1945 va ser nomenat tresorer de la Federació Local de la CNT de Maseras que s'acabava de crear. Més tard milità a París (Illa de França). Després de jubilat s'instal·là a Pàmies, on milità en la CNT-AIT a l’Exili.
La seva companya fou la militant anarquista, també d'Albelda, Pilar Ballester Naval, que dirigí la colònia d'infants a Llançà (Alt Empordà) durant la Guerra Civil i que, amb la Retirada, fou internada al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló). El seu fill és Eliseu Trenc Ballester, historiador de l'art i professor de literatura catalana i hispànica.