212) CRÒNICA DUES CENTS DOTZE DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Filles del “Cuerpo” i carpetes d’antecedents. 
Els cassos de Sánchez-Camacho i Arrimadas. 
La línia neurològica entre un sant catòlic o islàmic i un del Requetè o un gihadista és primíssima. 
Desercions al stalinisme de debò. 
Un ex-conseller nacional d'ICV sent "ràbia i vergonya" de Catalunya Sí Que Es Pot. 
Ho diu via twitter i esdevé viral. 



[Barcelona (República Catalana) 31/07/2016]  
L’AMIC DEL POBLE

Quan hi havia el servei militar obligatori el recluta ja tenia una carpeta oberta a l’Exèrcit espanyol on els serveis d’intel·ligència i jurídics militars anaven aplegant antecedents polítics familiars i personals. Alguns reclutes varem acumular una voluminosa carpeta plena de papers que quasi no podia tancar el fil elàstic d’aquell artefacte de cartró. En la capeta també hi constava si hi havia pares, oncles o avis militars o del “Cuerpo” (forces i cossos de seguretat de l’Estat, com el cos de la Guàrdia Civil, la Policia Armada o el Cos Nacional de Policia). Totes aquestes referències servien pel destí del recluta durant el temps del servei militar. Aquells que eren de família d’agents de la Guàrdia Civil, la Policia Armada o del Cos Nacional de Policia, popularment dits picoletos, grisos i bòfies, eren anomenats “hijos del Cuerpo” --en el cas dels familiars de guàrdies civil també “civilones”, especialment en argot intern--. Avui iniciarem les primeres notes socialistes revolucionàries sobre les carpetes d’elements polítics i polítiques unionistes a Catalunya en aquest procés d’alliberament nacional català.

Alicia Sánchez-Camacho Pérez, dirigent del PP 

Antecedents: nascuda a Barcelona el 1967, es va criar en la caserna de la Guàrdia Civil de Blanes (la Selva), on va viure fins el 18 anys. El seu pare, Francisco Sánchez-Camacho, natural de Daimiel (Campo de Calatrava, Ciudad Real, Castella la Nova), era un agent de la Guàrdia Civi que havia estat destinat al Protectorat espanyol del Marroc i la família Sánchez-Camacho vivia en aquesta “Casa Cuartel del Cuerpo”, edificada no gaire lluny de la fàbrica SAFA per controlar de prop el moviment obrer i intervenir immediatament quan esclatava una vaga.
Observacions: va estudiar dret, fou jutge substituta i no és gens estranys que aquella criatura de la caserna de Blanes ara sigui una líder del PP i formi part del bloc polític que segueix l’estratègia de la tensió planificada per l’aparell d’Estat.
Resultat: element que cal tenir en compte per la salut pública catalana i del moviment obrer internacional.

Inés Arrimadas García, dirigent de Ciutadans 

Antecedents: nascuda a Jérez de la Frontera (Campiña de Jérez, Cadis, Andalusia) el 1981, on estava destinat el seu pare, Rufino Arrimadas, natural de Salmoral (Terra de Peñaranda, Salamanca, Lleó) que fou membre de la Brigada d’Investigació del Cos Nacional de Policia, que durant el franquisme tardà estava adscrit a la tristament coneguda Prefectura Superior de Policia de Barcelona, a la via Laietana.
Observacions: va estudiar dret i no és gens estrany que aquesta filla de les forces i cossos de seguretat de l’Estat es desplaci d’Andalusia a Catalunya per fer activitats de propaganda espanyolista i ara sigui una líder de Ciutadans, formant part del bloc polític que segueix l’estratègia de la tensió planificada per l’aparell d’Estat.
Resultat: element que cal tenir en compte per la salut pública catalana i del moviment obrer internacional.

La línia neurològica entre un sant catòlic o islàmic i un del Requetè o un gihadista és primíssima 

Al rector catòlic Jacques Hamel el van matar elements de l'Estat Islàmic en nom de déu 

Hi ha que diu que entre un alt nivell de dopamina a la part dreta del cervell i la intensitat (i distorsió) dels sentiments religiosos hi ha un lligam: la línia neurològica entre un sant catòlic o islàmic i un del Requetè o un gihadista és primíssima. La fe en déu sol augmentar els nivells de dopamina d'alguns creients religiosos, fent que siguin més diguem-ne “espirituals”. Ara bé, si aquest nivell de dopamina puja més enllà d'un límit determinat, pot convertir la fe en una font d'odi psicòtic envers els no-fidels; i els creients, en assassins en nom de déu.

Desercions al stalinisme de debò  

Ignasi Corral Garcia 

La deriva unionista que està duent a terme Catalunya Sí Que Es Pot, bàsicament, de la mà de Joan Coscubiela, destacat militant d’ICV i antic dirigent de CCOO, està despertant molts recels a tots aquells sobiranistes que hi ha dins d'ICV. És el cas d'Ignasi Corral Garcia, qui va ser regidor i conseller nacional d’ICV. En un tuit molt contundent, ha assegurat que sent "ràbia i vergonya" de la política parlamentària espanyolista de CSQEP.
Ni més ni menys que més de 8 anys són els que va dedicar de la seva vida Ignasi Corral Garcia a ICV. Tal com explica al seu perfil de Linkedin, va ser primer tinent d'alcalde i regidor a l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès) des del maig del 2003 fins al juny del 2011 amb responsabilitats polítiques en Seguretat Ciutadana, Educació, Medi Ambient, Relacions Institucionals. A més va arribar a ser conseller nacional i coordinador. Aquest malestar amb CSQEP és la punta de l'iceberg de molts sobiranistes d'ICV que se senten totalment orfes amb la deriva unionista que ha pres aquest partit stalinista de debò.