Entre les moltes acampades internacionals d’estiu en que participà hi ha la de la Unió Local de Perpinyà de la CNT francesa a la Platja de Torrelles de la Salanca el 1975 i l’acampada de la CNT-AIT d’Osona al poble de l’Esquirol amb motiu de les Jornades Internacionals Anti-represives celebrades l’estiu de 1978.
Dino Fontana:
El 30 de juliol de 1903 neix a Sizzano (Piemont) l'anarquista, naturista i esperantista Secondo Fontana, conegut com Secondino o Dino. Quan tenia quatre anys amb la seva família emigrà a Suïssa i després a l’hexàgon francès, on acabà l'escola i aprengué l'ofici de sastre. En aquests anys, la seva mare, socialista llibertària, l'influí enormement.
De molt jove s'introduí en els cercles llibertaris i participà activament en diversos fronts, com ara l'anarcoindividualisme --fou seguidor d'Émile Armand--, el neomaltusianisme --partidari de la vasectomia, conegué Norbert Bartosek i s'hi va sotmetre voluntàriament malgrat la seva joventut--, el naturisme --era vegetarià i ni fumava ni bevia-- l'antimilitarisme i la campanya per l'alliberament de Sacco i Vanzetti.
La seva cultura es va veure incrementada gràcies al coneixement del francès, el castellà i l'esperanto, del qual va ser un fervent seguidor i gran especialista.
En 1937 marxà a la Península en guerra, però, profundament antimilitarista, no lluità als fronts i realitzà altres tasques solidàries durant vuit mesos.
Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista va estar tancat durant tres anys en un camp de concentració per insubmissió al servei militar.
Després del conflicte bèl·lic participà en els campaments llibertaris que s'organitzaven per als joves. Gran viatger, treballava sis mesos com a sastre pel seu compte i la resta de l'any la passava rodant el món amb bicicleta. Tots els anys procurava anar a l'illa de provençal de Pòrcaròlas (illes d'Or de Ieras, al Var) per acampar i fer nudisme.
Amagà Amedeo Bertolo a la seva residència de Carpignano Sesia (Piemont), coneguda com «Casa Esperanto», quan era perseguit arran del segrest del vicecònsol franquista a Milà, Isu Elías, el 28 de setembre de 1962 per impedir l’execució a Barcelona de Jordi Conill Vall (1939-1998), aleshores militant de la FIJL i la CNT-AIT. Gràcies a aquesta acció anarquista el cardenal arquebisbe de Milà Giovanni Battista Montini (futur Pau VI) va demanar la commutació de la pena de mort. Finalment, la pena li fou commutada per 30 anys de presó i Jordi Conill sortí en llibertat l’abril de 1972, passant-se al PSUC i regidor de l’Ajuntament de Barcelona després al PSC.
Entre les moltes acampades internacionals d’estiu en que participà Dino Fontana hi ha la de la Unió Local de Perpinyà (Rosselló) de la CNT francesa, al sector nudista de la banda sud de la Platja de Torrelles de la Salanca (Rosselló) el 1975, coordinada per Josep Sangenís, Hèlios Molina, Paul Gerard i Miquel-Dídac Piñero, amic seu des de l’agost de 1969 quan es trobaren en un dinar de la Federació Anarquista Italiana (FAI) a Roma, on també hi havia Umberto Marzocchi. Els seus amics del Rosselló els va tornar a trobar en l’acampada de la CNT-AIT d’Osona al poble de l’Esquirol (Osona) amb motiu de les Jornades Internacionals Anti-represives celebrades l’estiu de 1978.
Dino Fontana va morir l'estiu de 1982 en un hospital de Nimes (Llenguadoc, Occitània) a conseqüència de problemes cardíacs. La Biblioteca Municipal de Carpingnano Sesia li ha dedicat un racó on es conserva la màquina de cosir amb la qual treballava. Part del seu arxiu personal («Fons Fontana») es troba dipositat al Centre International de Recherche sur l'Anarchisme (CIRA, Centre Internacional de Recerca sobre l'Anarquisme) de Lausana (Vaud, Suïssa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada