MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 30 de juliol de 1920 neix a Casp l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Gambáu Gil

En la Retirada de febrer de 1939 creuà el Pirineu i fou internats als camps de concentració d'Argelers de la Marenda, Vernet i Sètfonts. Després treballà de llenyataire i de pagès al Pirineu i, després de fugir d'una base de submarins alemanya a Bordèu  on havia estat destinat, lluità en la Resistència contra els nazis 




Antonio Gambáu Gil: 
El 30 de juliol de 1920 neix a Casp (Saragossa, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Gambáu Gil.
Un cop acabat el batxillerat, entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i fou un dels seus fundadors a Casp. Encara que menor d'edat, quan esclatà la Guerra Civil enrolà en la Columna Ortiz, però va ser retirat del front per aquesta causa i s'integrà en la col·lectivitat agrària del seu poble. Després de la dissolució manu militari del Consell Regional de Defensa d'Aragó (Consell d'Aragó) l'11 d'agost de 1937 per les tropes republicanes i els stalinistes d'Enrique Líster, fugí provisionalment de Casp, però el març de 1938, arran de l'avanç franquista, marxà definitivament i s'allistà en el Batalló d'Agustín Remiro Manero, grup guerriller especialitzat en accions arriscades darrera les línies franquistes, on romangué fins el final de la guerra actuant especialment a Catalunya.
Quan la victòria feixista era un fet al Principat de Catalunya, el febrer de 1939 creuà el Pirineu i fou internats als camps de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló), Vernet (Arieja, Migdia Pirineu, Occitània) i Sètfonts (Tarn i Garona, Occitània). Després treballà de llenyataire i de pagès al Pirineu i, després de fugir d'una base de submarins alemanya a Bordèu (Girona, Aquitània, Occitània) on havia estat destinat, lluità en la Resistència contra els nazis.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Amb la mort del dictador Francisco Franco retornà a la Península i en 1977 fou un dels refundadors de la CNT-AIT a Casp, juntament amb Fernando Gamundi Oliveros, Agustín Camón, Lorén i Joaquín Cirac García. Assidu a plens i congressos cenetistes, col·laborà en diferents publicacions periòdiques llibertàries, com ara Apoyo Mutuo, Cenit, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, etc.
Antonio Gambáu Gil va morir el 17 de desembre de 2002 a Alcanyís (Terol, Aragó). Pòstumament, en 2007, el Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón li va publicar el seu llibre testimonial Consejo de Defensa y movimiento colectivista de Aragón (1936-1939).