204) CRÒNICA DUES CENTS QUATRE DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

A plena llum del dia, acte d'exaltació feixista a la capital del Regne 

Exaltació del feixisme al centre de Madrid 80 anys després del cop d'estat. 
La Falange organitza un acte al monument de record als caiguts de la Caserna de la Muntanya.
L'Ajuntament de Barcelona anuncia el tancament definitiu de la neonazi Llibreria Europa. 
El consistori i diverses entitats se sumen a l'acusació popular del Moviment contra la Intolerància en el procés obert contra el seu propietari, Pedro Varela, que està en llibertat provisional després de pagar els 30.000 euros de fiança. 
Jaume Asens ha explicat que l’Ajuntament va obrir el mes de març un expedient en descobrir que l’establiment no tenia llicència. 
La clausura anunciada per l'Ajuntament de Barcelona se suma a una querella presentada aquest dilluns pel Moviment contra la Intolerància com a acusació popular .
Admesa a tràmit la denúncia de la CUP Capgirem Barcelona a l'agent que va colpejar a Josep Garganté. 
Birgitta Ohlsson, ex-ministra sueca acusa el Regne d’Espanya de passar per una “crisi democràtica”. 
TVE no demana disculpes després d’emetre una pel·lícula franquista durant el 80è aniversari del cop d’estat facciós contra la República. 
El Govern espanyol en funcions retira mil milions més del fons de les pensions 
Als fons reservats només queden 24.000 milions d'euros. 
El Grup Planeta admet al parlament que es va reunir amb Daniel De Alfonso.



[Barcelona (República Catalana) 20/07/2016]  
L’AMIC DEL POBLE

Segons informa DIRECTA vuitanta anys després del cop d'estat facciós i l'inici de la Guerra Civil, el partit feixista La Falange s'ha concentrat al centre de Madrid a mitja tarda per rendir homenatge als caiguts el juliol de 1936 durant l'assalt obrer i popular a la Caserna de la Muntanya i commemorar l'Alzamiento Nacional. Els fets han transcorregut al costat del Temple de Debod, a tocar de la cèntrica plaça d'Espanya, en un acte d'apologia i exaltació feixista consentit per les autoritats polítiques de la ciutat i la Comunitat Autonòmica i sense cap contramanifestació de rebuig.
Durant l'acte, que ha congregat dos centenars de persones, hi han intervingut destacats dirigents falangistes i del Sindicat de Treballadors Nacional Sindicalistes, un sindicat feixista acreditat per les Corts espanyoles des del febrer de 2016 per representar la plantilla del parlament.
La Caserna de la Muntanya va ser l'indret on es va iniciar la el cop d'estat militar del juliol de 1936 a la capital espanyola. Era una edificació militar construïda durant el segle XIX, situada a la muntanya del Príncipe Pío, sobre el lloc on les tropes franceses de l'exèrcit de Napoleó van afusellar les revoltades de l'alçament de 1808.
El 19 de juliol de 1936, el general facciós Joaquín Fanjul, un dels comandants de les tropes sublevades a Madrid, es va atrinxerar a la caserna amb 1.500 dels seus seguidors (140 dels quals eren cadets de permís a la capital) i 180 falangistes. Hores de combat després, el quarter va ser assaltat per les forces de la República i les milícies obreres.
L'any 1972, el franquisme va erigir un monument, encara present, per recordar els sublevats morts i, al solar que havia ocupat la caserna, s'hi va erigir el Temple de Debod, una edificació portada per l’arqueòleg falangista Martín Almagro de l'Antic Egipte, regalat pel seu amic Nasser.

L'Ajuntament de Barcelona anuncia el tancament definitiu de la neonazi Llibreria Europa  

Exterior de la seu de la Llibreria Europa a la Vila de Gràcia 

També segons Directa, l'Ajuntament de Barcelona impedirà reobrir la Llibreria Europa a la que ha estat fins ara la seva ubicació, al carrer Sèneca de la barcelonina Vila de Gràcia, perquè no té llicència. Després de ser precintada a principis de juliol per ordre judicial, en un operatiu policial on van ser decomissats prop de 15.000 llibres nazis i negacionistes, la llibreria, que portava funcionant més de 20 anys sense llicència, no podrà tornar a obrir a la mateixa localització, ja que el Pla d'Usos vigent del barri no li permet optar-ne a una de nova.
El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens ha explicat que l’Ajuntament va obrir el mes de març un expedient en descobrir que l’establiment no tenia llicència. Segons ha explicat Asens, la llibreria era "un espai pantalla" que servia de punt de trobada de la ultradreta a l'Estat espanyol i com a sala de conferències i d'apologia del nazisme.
Després de 24 anys d'història, diversos registres policials i dues condemnes al seu propietari, Pedro Varela Geiss, la Llibreria Europa de Barcelona arriba a la seva fi per la via administrativa. La llibreria i el seu local, que funciona des del 1992 com un centre de difusió d'idees negacionistes de l'extermini nazi i defensores del Tercer Reich i del seu cabdill, Adolf Hitler, té els seus orígens com a seu de l’associació neonazi Cercle Espanyol d'Amics d'Europa (CEDADE), creada a Barcelona l'any 1966 i considerada una de les organitzacions neonazis més importants d'Europa i per la qual van passar el partit feixista belga, el general de les Waffen SS Léon Degrelle, ex-combatents de la División Azul així com militants de Fuerza Nueva de Blas Piñar.
L'any 1996, en la primera ràtzia de la policia a la llibreria i al domicili de Varela, es van requisar més de 20.000 llibres i materials neonazis. La sentència definitiva del cas però, no va arribar fins dotze anys més tard, quan l'Audiència de Barcelona va condemnar a Varela a set mesos de presó per un delicte d'apologia del genocidi. Poc abans, el Tribunal Constitucional va dictaminar l’anul·lació del delicte de negació de l’Holocaust a l’Estat espanyol –tipificat en molts països europeus– arran d’un recurs de Varela. Aquest tribunal va sentenciar el 2007 que la llibertat d’expressió prevalia sobre aquest delicte.
Deu anys després, el 2006, en una segona operació policial contra la Llibreria Europa, Varela va tornar a ser detingut i van confiscar-se d'uns 5.000 llibres que emmagatzemava el local. La sentència va anunciar-se el 2010 i Varela va ser condemnat a un any i tres mesos de presó per un delicte de difusió d'idees genocides, acusacions que el van portar a ingressar a Can Brians.
Amb la reforma del Codi Penal del juliol de l’any passat, també les persones físiques poden ser condemnades, cosa que ha facilitat el tancament del local del carrer Sèneca. Així, també s’ha pogut aplicar als detinguts i a Varela el delicte d’associació il·lícita, així com el de negar l’Holocaust, que fins ara no era delicte.  
La clausura anunciada per l'Ajuntament de Barcelona després de la tercera ràtzia que va portar a la detenció de Varela i tres persones més -en llibertat en càrrecs (de fet Varela no va ingressar a la presó perquè una persona va pagar la seva fiança de 30.000 euros), se suma a una querella presentada aquest dilluns pel president de Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, davant el Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona, com a acusació popular, en la causa oberta contra Varela, per la comissió de dos presumptes delictes: associació il·lícita i un delicte contra els drets fonamentals.
La querella és contra Varela i d'altres responsables de la Llibreria Europa i l'Editorial Ojeda, per la difusió de llibres i materials negacionistes, antisemites i supremacistes. També, com ha informat AraInfo, la Federació de Comunitats Jueves en l'Estat espanyol, a través del seu president Isaac Querub, ha manifestat la voluntat de sumar-se a aquesta querella. Entitats com SOS Racisme, Unitat contra el Feixisme i el Racisme, Amical Mauthausen, la CUP, la Comunitat Jueva Bet Shalom i Musulmans contra la Islamofòbia, han donat suport a l’Ajuntament en aquesta mesura. Per altra banda, col·lectius antifeixistes i antiracistes i veïnat, mobilitzat durant anys contra l'activitat de la llibreria han celebrat l'anunci del seu tancament definitiu.

Admesa a tràmit la denúncia de la CUP Capgirem Barcelona a l'agent que va colpejar a Josep Garganté 

Senyals dels cops patits per Josep Garganté

Arran del desallotjament del Banc Expropiat del barri de Gràcia es van dur a terme diverses protestes i accions per intentar recuperar l'espai. La resposta institucional a les mobilitzacions va ser la repressió policial que es va saldar amb més d'un centenar de ferides durant aquells dies, majoritàriament per cops de porra, molts d'ells donats vulnerant el propi reglament d'ús d'armes dels Mossos, i projectils FOAM, que han substituït les bales de goma.
En el marc de les protestes i la dura repressió policial la CUP va expressar el seu suport a l'espai alliberat, i diverses militants i càrrecs electes van participar en les mobilitzacions. En una d'aquestes, que transcorria amb normalitat i sense enfrontaments entre manifestants i agents antiavalots, el regidor de la CUP Capgirem Barcelona Josep Garganté va ésser agredit sense cap justificació per un agent de la Brigada Mòbil de l'operatiu desplegat a l'entorn del Mercat de l'Abaceria Central, provocant-li un hematoma a l'esquena. Havent estat possible obtenir el Número d'Operatiu que duia l'agent, la CUP Capgirem Barcelona ha interposat una querella criminal per tal que aquesta agressió no quedi, de nou, impune. La CUP Capgirem Barcelona lamenta novament i denuncia enèrgicament la impunitat de les agressions de la Brigada Mòbil a causa de la protecció del propi cos i del Govern, i amb la sistemàtica impossibilitat d'identificar als agents implicats.
Birgitta Ohlsson, ex-ministra sueca acusa el Regne d’Espanya de passar per una “crisi democràtica”  
La Unió Europea no ha qüestionat encara la qualitat democràtica espanyola com sí que s’ha atrevit amb Hongria o Polònia. Amb tot, comencen a sorgir les primeres veus que posen en dubte la democràcia a l’Estat. L’ex-ministra d’assumptes relacionats amb la UE de Suècia Birgitta Ohlsson ha posat Madrid com a exemple de estats del club dels 28 que no només contribueixen a la crisi econòmica comunitària, sinó també a la democràtica.

Espanya, comparada amb Hongria en nivell democràtic 

Birgitta Ohlsson

La dirigent del partit liberal suec fa la reflexió en el llibre ‘Hello Dictator. Hungary under Viktor Orbán’ editat pel grup liberal del Parlament europeu, tot posant el Regne d’Espanya al mateix nivell que Hongria en escassetat democràtica: “És important reconèixer que la UE no està passant només per una crisi econòmica, sinó per una de democràtica. Hongria és el pitjor exemple, però les propostes i tendències problemàtiques també s’han vist a altres països que han estat colpejats pel declivi econòmic, com ara Grècia o Espanya”.

TVE no demana disculpes després d’emetre una pel·lícula franquista durant el 80è aniversari del cop d’estat facciós contra la República  

Fotograma de colpistes en la pel·lícula El santuario no se rinde (1949)

Televisió Espanyola (TVE) va emetre el passat 18 de juliol, durant el 80è aniversari cop d’estat facciós contra la República, una pel·lícula de caràcter franquista en el programa Historia de Nuestro Cine de La2. El film, anomenat El santuario no se rinde (1949), explica la història d’un grup de guàrdies civils que es van refugiar al Santuari de Nuestra Señora de la Cabeza després de fracassar l’alçament militar contra la República.
Davant de les crítiques que ha rebut, la direcció de TVE ha assegurat avui que el programa es dedica cada setmana a un tema concret i, per això, en ple aniversari del cop d’estat franquista, es va escollir aquesta pel·lícula.
No és el primer cop que la cadena emet un film franquista, el gener passat TVE va emetre Raza, escrita pel dictador Francisco Franco, amb el pseudònim de Jaime de Andrade.
Tot plegat res de nou si tenim en compte que aquests elements del PP, governants i votants, són fills, néts i besnéts dels colpistes del 18 de juliol de 1936.

El Govern espanyol en funcions retira mil milions més del fons de les pensions 

El Ministeri d’Ocupació espanyol ha informat que s’ha extret 1.000 milions dels fons de reserva, aquest cop per a liquidar l’IRPF de les pensions. Segons ha recordat aquest departament, cada any, el sistema abona aquest mes, així com al desembre, la quantitat corresponent a l’impost sobre la renda. Actualment hi ha 3,1 milions de pensionistes subjectes a retencions de l’IRPF. No és la primera vegada que la Tresoreria de la Seguretat Social espanyola recorre a la guardiola de les pensions per pagar l’IRPF dels pensionistes durant el govern de Mariano Rajoy.

Queden 24.000 milions 
Després del compliment, el valor del fons se situa a 24.207 milions d’euros, una quantitat equivalent al 2,24% del PIB del 2015. El passat 1 de juliol, la Tresoreria General de la Seguretat Social espanyola ja va disposar de 8.700 milions d’euros del fons per a pagar les pensions contributives.  
El Grup Planeta admet al parlament que es va reunir amb Daniel De Alfonso 
El secretari general del Grup Planeta, Lluís Elías, ha admès aquest dimecres que el seu cap de seguretat, Antonio López López, ex-comandament de la Policia Nacional espanyola, es va reunir amb l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso, i que aquest últim li va demanar fer una investigació sobre possible corrupció d’ERC i CDC, però que López s’hi va negar totalment.
En una compareixença al Parlament de Catalunya per les gravacions de De Alfonso amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, Elías ha dit que mai han fet ni faran cap investigació sobre persones, i menys per encàrrec d’algú extern. Tampoc indueixen investigacions periodístiques als mitjans de comunicació de la seva propietat, com diaris, televisions o ràdios. 

Preocupada per la credibilitat d’Antifrau 

El secretari general del Grup Planeta, Lluís Elías, ha admès aquest dimecres que el seu cap de seguretat, Antonio López López, ex-comandament de la Policia Nacional espanyola, es va reunir amb l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso 

La directora interina de l’Oficina Antifrau de Catalunya (Oac), Maite Masià, ha reconegut que està “preocupada per la credibilitat” d’aquesta institució i ha assegurat que intentarà dignificar-la mentre estigui al capdavant després del cessament de qui era director, Daniel de Alfonso.
Ha defensat que va ser “una actuació personal --De Alfonso-- que no arrossega” els treballadors d’Antifrau, i ha assegurat que ella no estava al corrent d’aquestes trobades i que només se’n va assabentar quan van sortir a la llum les converses. Masià ha explicat que se li va posar ‘la pell de gallina’ quan va escoltar els enregistraments i que la van afectar per la relació cordial que tenien per haver treballat junts durant diversos anys, malgrat que ha defensat que ella no coneixia l’agenda personal de De Alfonso. També ha assegurat que quan es van difondre l’enregistrament van intentar convèncer De Alfonso que dimitís, fent-lo reflexionar i veure ‘la magnitud de la tragèdia’ del que havia succeït per no allargar l’agonia --ha dit literalment-- fins que es produís el seu cessament per part del parlament. A preguntes dels parlamentaris, ha dit que no sap si el que era director d’Antifrau tenia fitxers sobre polítics, i ha explicat que a De Alfonso se li va prohibir l’entrada a la institució el 29 de juny perquè el va cessar el Parlament. Això sí, ha reconegut que des que es van publicar les converses el 21 de juny fins al seu cessament, De Alfonso “entrava i sortia” de la seu de l’oficina perquè seguia sent director.