 |
| La direcció del PP celebra la victòria des del balcó de la seu embargada judicialment arran del cas Bárcenas |
Unidos Podemos perd un milió de vots.
El PSOE de Pedro Sánchez també ha sortit parcialment enfortit, malgrat perdre diputades, només pel fet d'haver esvaït el fantasma del sorpasso per l'esquerra.
DIRECTA 27/06/2016
Redacció
"#Gobiernaquiengana". Per si quedava algun dubte, el hashtag que el PP va llançar ahir quan l'escrutini vorejava el 80% és tot un avís per a navegants. La indiscutible victòria de Mariano Rajoy assegura la continuïtat del seu executiu a la Moncloa. Només falta saber sota quina fórmula, si amb el suport del PSOE a canvi d'algunes carteres o mitjançant la seva abstenció. A hores d'ara, i vistos els resultats, Pedro Sánchez sap que un "tercer round" podria ser el seu suïcidi polític.
Perquè, si bé ha resistit l'empeny d'Unidos Podemos, el seu intent de formar govern ja va fracassar, els barons del partit no pensen perdonar-li cap altra relliscada, ni tampoc a Brussel·les estan per experiments amb gasosa després del Brexit. Amb un PP que ha eixamplat la distància, el PSOE no té altre remei que facilitar una nova legislatura de Rajoy. Veurem quina solució troba perquè el desgast sigui el mínim possible. El PP i Ciutadans apleguen 169 escons, només a 7 de la majoria absoluta. Amb el suport del diputat de Coalició Canària i els 5 escons del PNB arribarien a la meitat exacta de l'hemicicle, els 175 diputats i diputades.
La fotografia de l'hemicicle sorgida del 26-J, més pròxima a un escenari bipartidista, empeny la legislatura a un acord entre els dos grans partits que han governat l'Estat els últims decennis. L'enfonsament de Ciutadans i l'estancament de Podemos i la resta de forces perifèriques fa molt difícil altres encaixos. El PSOE de Pedro Sánchez també ha sortit parcialment enfortit, malgrat perdre diputades, només pel fet d'haver esvaït el fantasma del sorpasso per l'esquerra que prometien gairebé totes les enquestes.
Els socialistes poden vendre cara la investidura d'un president popular, i no és descartable que demanin que el líder popular i altres noms clau del Govern popular dels últims anys facin això que ara es coneix com el pas al costat, i exigeixin al PP un nou lideratge regenerador i menys esquitxat per la corrupció. Seria una opció no mal vista per alguns dirigents del mateix Partit Popular, que durant la darrera avortada legislatura ja van suggerir un relleu, i van deixar caure noms com el de la vicepresidenta del Govern, Soraya Saenz de Santamaría, o el del baró gallec, Alberto Núñez Feijoo.
Unidos Podemos perd un milió de vots
Amb el 100% dels vots escrutats, el nom de la coalició de Podemos i IU llança el missatge contrari: Units no han pogut. Pablo Iglesias es mostrava convençut que amb el pacte podrien col·locar-se com a segona força per davant el PSOE -i fer realitat el tan anomenat sorpasso-, les enquestes i el sondeig a peu d'urna hi insistien. Però, com ha lamentat Iglesias: "esperàvem uns resultats diferents aquesta nit". No només no han aconseguit superar els 71 escons que havien obtingut per separat, sinó que, junts, han perdut més d'1.062.704 vots. De 6,1 milions de vots –sumant les dues formacions– a 5 milions d'Unidos Podemos, una caiguda percentual de més de tres punts. Està clar que els resultats no solen ser els mateixos quan hi ha coalició, però tenien plena confiança en què serien millors. Sembla doncs que podrien haver tingut més pes aquelles persones votants d'IU que no estaven disposades a votar Podemos, que les que no havien votat cap de les dues formacions abans, però ho farien en considerar-ho una oportunitat de canvi. Ni tan sols un sistema electoral que beneficia la concentració del vot, ha procurat algun escó més a la coalició. L'abstenció tampoc explica els resultats, ja que només ha pujat 17 dècimes respecte el 2015 al conjunt de l'Estat espanyol.
Només el País Basc i Andalusia guanyen vots i un escó. Caldrà veure si almenys el vot exterior, en gran part de persones que han hagut de migrar per raons econòmiques, és benèvol amb Unidos Podemos. En el conjunt dels Països Catalans, les diverses aliances han aconseguit mantenir els resultats anteriors: primera força a Catalunya, amb 12 diputats, 9 al País valencià i 2 a les Illes Balears.
El mapa electoral català es manté estable
A Catalunya, on els partits es repartien 47 escons, es manté una clara avantatge d'En Comú Podem (12), però amb escalada de percentatge de vot d'ERC –tot i no moure's dels 9 escons–, que supera per primer cop en vots a la Convergència Democràtica de Francesc Homs a les demarcacions de Girona i Lleida. Jorge Fernández Díaz, malgrat els enregistraments publicats pel diari Público, ha crescut un 2% en percentatge de vots, guanyant així un diputat per a la circumscripció de Lleida. CDC no s'estavella tot i el que indicaven les enquestes, sinó que s'aferra als 8 diputats. Ciutadans perd el mateix percentatge de vot que guanya el PP, però manté pels pèls els 5 diputats a Catalunya. Al PSC se li escapa l'únic escó socialista lleidatà i n'aconsegueix 7. La suma d'ECP, ERC i CDC dóna una majoria de 29 escons favorables al dret a decidir, enfront els 18 escons contraris. Gabriel Rufián (ERC) ho resumia dient: "Espanya és irreformable". PP, PSOE i C's ocuparan 255 escons, més de dos terços d'un Congrés que bloquejarà qualsevol reforma constitucional. Previsiblement, la tensió entre l'Estat espanyol i Catalunya tornarà al seu punt més àlgid.
Al País Valencià el PP recupera força després d'un any de govern de coalicions d'esquerres a la Generalitat i als principals ajuntaments. La candidatura Compromís-Podem manté els 9 diputats, però la formació de Mariano Rajoy s'enfila fins als 13, recuperant dues actes de diputat en relació al 20D.
A les Illes Balears no hi ha modificació del repartiment d'escons, malgrat que Podemos es presentava en coalició amb Més. La suma de les dues candidatures d'esquerres obté pitjors resultats (25,38%) que quan anaven per separat (30,07%).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada