MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST El 16 de juny de 1917 neix a Mazarrón l'anarcosindicalista Andrés Martínez Hernánde

Després d’anys d’exili a l’Illa de França s’establí al Rosselló. 
En 2002 residia a Argelers de la Marenda i poc després passà a viure a Perpinyà, on morí cap el 2005. 





Andrés Martínez Hernández: 
El 16 de juny de 1917 neix a Mazarrón (Múrcia) l'anarcosindicalista Andrés Martínez Hernández. Quan tenia 10 anys emigrà amb la seva família a Barcelona, on aprengué tipografia.
A Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en l'Ateneu Llibertari del barri de Collblanc de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), on conegué Josep Peirats Valls.
El juliol de 1936 participà en les lluites de carrer per frenar l'aixecament feixista i fou un dels creadors de la Federació Local de la CNT-AIT d'Esplugues de Llobregat, de la qual va ser el seu primer subsecretari. Immediatament després s'enrolà en la «Columna Vallès Oriental» i marxà cap el front d'Aragó. A Grañén (Osca, Aragó) es passà a la «Columna Roja i Negra», amb la qual romangué tota la guerra d'Aragó com a soldat, després de negar-se amb la militarització de les milícies a anar a l'Escola Militar i lluitant en la 127 Brigada Mixta. Quan caigué aquest front, passà al d'Extremadura. Quan acabava la guerra l'agafà en un hospital de Puertollano (Ciudad Real, Castella) i sortí cap el port d'Alacant per a veure si podia embarcar-se. Detingut per les tropes franquistes, va ser tancat al camp de concentració d'Albatera i després al de Porta Coeli. Posteriorment va ser enviat a batallons de treballadors forçats de les localitats valencianes de Bétera i Nules.
Un cop lliure cap el 1942, retornà a Esplugues de Llobregat, on treballà en diverses professions (paleta, rajoler, agricultor, etc.). A Barcelona treballà durant cinc anys com a tipògraf. A Esplugues, amb Miguel Bardisa i Miguel Giménez, milità en la clandestinitat, muntà una impremta clandestina i fou secretari de la seva Federació Local de CNT fins al setembre de 1947, quan descobriren la impremta i es va veure obligat, amb Miguel Giménez, a fugir cap a l’exili encalçat per la Guàrdia Civil.
S'establí a l'Illa de França on s'uní amb la confederal Pepita Barés. En aquests anys milità en la CNT-AIT, de la qual va ser nomenat en els anys seixanta secretari de la Federació Local de París, i en les Joventuts Llibertàries. Treballà en el periòdic parisenc Le Figaro fins la seva prejubilació en 1976.
En 1988 publicà el llibre Hojas del árbol de mi vida. Poesías (desde 1936 hasta 1986).
En 2002 residia a Argelers de la Marenda (Rosselló) i poc després passà a viure a Perpinyà (Rosselló), on morí cap el 2005.
Col·laborà, sobretot amb poesies, en Cenit, Le Combat Syndicaliste, Espoir, El Noi, Polémica, Rojo y Negro, Solidaridad Obrera, Umbral, etc.