Jornades des de març a juny 2016 contra la Llei Treball

Ribesaltes i Algeriras, un mateix combat al servei de correus. 
La CNT PTT 66 denuncia el fet que sigui a La Posta francesa o al Correus espanyol, amb el pretext d’una baixa rendibilitat del servei, que s’aprofiti per suprimir llocs de treball per la cara i implantar la feina en precari. 
Els sindicats convoquen per dimarts 14 de juny en plena Eurocopa i Hollande amenaça les treballadores i els treballadors en vaga contra la Llei Treball d'obligar-los a treballar. 
90.000 policies, gendarmes i experts en explosius, mobilitzats per blindar els estadis i ‘fan zones'.  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/06/2016 
Ribesaltes (Rosselló).- 

La CNT PTT 66 denuncia el fet que sigui a La Posta francesa o al Correus espanyol, amb el pretext d’una baixa rendibilitat del servei, que s’aprofiti per suprimir llocs de treball per la cara i implantar la feina en precari.
Per sobre les fronteres la CNT  66 constata el mateix menyspreu, la mateixa explotació, la mateixa lògica i, lògicament, les mateixes resistències i el mateix combat, ja que si a Ribesaltes les carteres i els carters porten 196 dies de vaga les i els treballadors de Correus a Algeciras ja porten 11 setmanes de vaga exactament pels mateixos motius.

La CNT 66 considera quela solidaritat sempre haurà de ser internacional i justament per això mateix ahir dissabte 11 de juny un grop de carteres i carters de Barcelona i del  Vallès adherents de la Confederació General del Treball de Catalunya (CGT) van anar a donar suport a les carteres i als carters de Ribesaltes igualment com havien fet amb les i els d’Algeciras.

La CNT 66 va contribuir i va participar ahir dissabte a aquesta trobada de solidaritat per sobre de les fronteres dels estats capitalistes.  

Els sindicats convoquen per dimarts 14 de juny 
Llegim en la premsa convencional que el divendres 10 de juny coincidint amb el partit inaugural, no es va poder reobrir la circulació als laterals del riu Sena a París --les voies sur berges, inundades per la crescuda fins als 6,10 metres--. Però el que realment complica la mobilitat a París, ja de si mateixa prou complicada, i dels centenars de milers de seguidors, és la vaga dels transports --deu dies consecutius d'aturades als ferrocarrils--.
François Hollande va amenaçar el mateix divendres d'obligar els i les vaguistes contra la Llei Treball a treballar, fent servir una llei francesa que fins i tot permet a la policia dur per la força al seu lloc de feina els conductors de tren. La vaga ferroviària contra la reforma laboral va començar el 30 de maig. “Estaré molt atent i vigilant i si he de prendre decisions les prendré: els serveis públics estaran assegurats i l'Estat assumirà totes les seves responsabilitats” per “acollir i transportar” els aficionats, va advertir Hollande. L'expresident Sarkozy ja va haver de recórrer a aquesta llei el 2011, per obligar els agents de seguretat dels aeroports a treballar i substituir-ne alguns per policies. I ahir va exigir a Hollande que faci el mateix i “restauri l'autoritat per posar fi al bloqueig i la violència”.
Tenen ressò social especialment les aturades a les línies del ferrocarril de rodalies RER B i D, que són les que connecten París amb l'estadi de França a Saint-Denis, on es va disputar el França-Romania, amb 80.000 espectadors.
“Ens han aigualit la festa!”, va lamentar ahir el president del comitè organitzador, Jacques Lambert. “Estem donant una mala imatge” als set milions d'aficionats (un milió i mig estrangers) previstos, es va queixar. Precisament París és candidata a organitzar els Jocs Olímpics del 2024.
La seva alcaldessa, Anne Higaldo, va tirar divendres pel dret contractant com esquirols 80 camions d'empreses privades per recollir les escombraries que s'havien anat acumulant --els parisencs generen 3.300 tones de brossa diaris per la vaga--. També Marsella, que des de dijous a la nit patir greus aldarulls de hooligans russos anglesos, es troba amb el mateix conflicte laboral.
Els pilots d'Air France fan vaga des d'ahir fins dimarts, quan es preveu una gran manifestació a París contra la loi El Khomri.
Però la seguretat és el principal repte d'aquesta Eurocopa, i el principal maldecap fins i tot per als serveis secrets dels Estats Units, la Gran Bretanya i Alemanya. En estat d'emergència, l’Estat francès de fa mig any arrel de la matança islamista a la sala de concerts Bataclan, les terrasses dels districtes X i XI de París, i, precisament, l'estadi de França a Saint-Denis (137 morts, 415 ferits), després de la de ‘Charlie Hebdo’ i al supermercat de la Porta de Vincennes (17 morts, 22 ferits), del gener de l'any passat.
Per blindar els deu estadis de l'Eurocopa i protegir les 24 seleccions, el Govern francès ha mobilitzat més de 90.000 agents: 42.000 policies, 30.000 gendarmes, 2.500 bombers, 3.000 experts en explosius, 1.300 agents de seguretat privada i, fins i tot, ha demanat reforços, per exemple a l'Estat espanyol, que li ha enviat dos equips Tedax, amb agents i robots detectors de bombes. Però preocupen les ‘fan zones’, uns espais habilitats amb pantalles gegants per seguir els partits com la que s'ha instal·lat a la Torre Eiffel, on es poden aplegar 92.000 aficionats. Ni Sarkozy ni la policia de París, esgotada, no les volia. També els drons poden ser una amenaça difícil de controlar. Les 60 empreses de seguretat privada contractades per l'Eurocopa han hagut de fer fora 82 dels seus agents, en descobrir que tenien lligams amb l'islamisme.