El procés i l'adéu a la ‘Red de Juderías de España’, al The ‘New York Times'

Un article al rotatiu relaciona la sortida dels cinc municipis catalans de la xarxa amb el camí cap a la independència. 
L'alcaldessa de Girona insisteix que se'n surt per potenciar el vessant acadèmic. 

El pati de l'antiga sinagoga és un dels espais més emblemàtics del call medieval de Girona, recuperat pel poeta Josep Tarrés 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/06/2016 
Girona (Gironès).- 

Llegim en la ptrmsa convencional gironina que l'abandonament de l'associació ‘Red de Juderías de España-Caminos de Sefarad’ per part dels cinc municipis catalans que hi pertanyien --Girona, Besalú, Castelló d'Empúries, Tortosa i Barcelona-- ha tingut ressò internacional i, a més, lligat amb el procés independentista català. ‘The New York Times’ va publicar dimarts un reportatge en què s'explica la decisió dels municipis catalans, i l'emmarquen en el context de la sortida del Principat de Catalunya de l'Estat espanyol: “Mentre els catalans estan encara sospesant si surten o no d'Espanya, les ciutats catalanes amb història jueva ja s'han decidit”, escriu en l'inici del seu article el periodista del rotatiu nord-americà Raphael Minder, per passar a explicar que els ajuntaments catalans faran la seva pròpia xarxa de calls.
L'article detalla la puntualització de l'alcaldessa de Girona per CiU, Marta Madrenas, sobre la vinculació entre la sortida de la xarxa espanyola i la sortida de l'Estat: “No es tracta [la sortida de la ‘Red de Juderías’] de promoure o recuperar la nostra identitat catalana, perquè això ja ho tenim, sinó la inversió que fem en aquesta xarxa, ja que no ens dóna els resultats que voldríem”.
‘The New York Times’ remarca, però, que els partits independentistes “tenen majoria al Parlament regional” i que han establert un full de ruta de divuit mesos per crear les estructures d'estat “malgrat la ferotge oposició del govern en funcions a Madrid”.
Per la seva banda, la directora gerent de la ‘Red de Juderías’, Marta Puig, assegura: “El trencament és un altre exemple de com les institucions catalanes volen fer el seu propi camí”.  Més enllà de les interpretacions de la vinculació amb el procés sobiranista català –que, de fet, van compartir els únics partits del ple municipal de Girona que s'hi van oposar durant la sessió del 6 de juny, en què es va aprovar donar-se de baixa de la xarxa, C's i el PP--, l'article explica els motius de la sortida, segons l'alcaldessa de Girona, i que són els que ja va traslladar al diari El Punt Avui el 31 de maig: treballar per potenciar l'estudi i coneixement del patrimoni jueu de la ciutat, i no només com un atractiu turístic.

L'ambient dins la ‘Red de Juderías’ era “no de mala sintonia, sinó pitjor” 
El periodista de Nova York fa notar que la sortida dels municipis catalans representa que l'ens espanyol perdrà una cinquena part dels seus membres --amb els catalans són 23; Sevilla hi era, però va abandonar l'ens al desembre-- i que els obligarà, als ajuntament espanyols, a triar una nova presidència i secretaria general, que actualment estava en mans catalanes.
En el ple municipal de Girona en què es va debatre la sortida, Madrenas va dir que no es tractava d'una sortida “traumàtica”, i no va descartar continuar col·laborant amb la ‘Red de Juderías de España’ en determinats àmbits. Va assegurar, però, que l'ambient dins la ‘Red de Juderías’ era “no de mala sintonia, sinó pitjor”.