Ada Colau té la pocavergonya de dir que el NO a l’imperialisme occidental de la classe obrera de Gal·les i Anglaterra era un vot “populista” i “feixista”.
De Alfons: “Jo prenc cafè amb qui em crida per prendre un cafè, sigui dels bons o dels dolents. Jo vaig a escoltar”.
De Alfonso va filtrar a Fernández Díaz la informació falsa per difamar Trias abans del 9-N.
Segons revela l'enregistrament de la conversa entre tots que avui ha difós Público.
El Consorci de Collserola demana a l’exèrcit espanyol que cessi les maniobres militars que realitza al parc natural.
També s'aprova una moció de rebuig al pas de la MAT pel seu àmbit.
[Barcelona (República Catalana) 25/06/2016]
L‘AMIC DEL POBLE
“No esperem que ho faci la pluja.
No esperem que ho faci el vent.
Cal fer net per ser lliures.”
Gent, demà diumenge ni un vot a Podem ni als seus partits satèl·lits: Ada Colau, reencarnació ‘gauchiste’ del demagog Alexandre Lerrux. té la pocavergonya de dir que el NO a l’imperialisme occidental de la classe obrera de Gal·les i Anglaterra era un vot “populista” i “feixista”. Però, de la mateixa manera que el moviment obrer català en el seu moment, especialment després de la setmana gloriosa roja del proletariat català a finals de juliol de 1909 i amb la fundació el 1910 de la CNT, va arrancar la màscara radical de Lerroux a les futures conteses socials revolucionàries del proletariat a Catalunya dipositarà a la paperera del museu de la Història de la Lluita de Classes Colau i companyia.
De Alfonso va filtrar a Fernández Díaz la informació falsa per difamar Trias abans de la consulta del 9-N
Felipe González deia que “l'estat de dret també es defensa des de les clavegueres” i continua essent el protagonista més esperat als mítings del PSOE, fins al punt que ha tancat la campanya que es va acabar ahir. Per què Mariano Rajoy hauria d'actuar de manera diferent?
Finalment, el pujolisme una vegada per la raó que sigui va empunyar l’estelada de Francesc Macià va rebre de la mateixa medicina que fins aleshores s’havia d’empassar el que laburgesia catalana ens diu “alternatius antisistema”, “ocupes” o “anarquistes incontrolats”. Així, el 29 d’octubre del 2014, a pocs dies de la consulta del 9-N, el diari El Mundo va publicar una informació contra l’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Titulava: ‘Investiguen un compte de 12,9 milions de Xavier Trias a Andorra’ . La signaven Eduardo Inda, Esteban Urreiztieta i Fernando Lázaro. Trias es va querellar contra el diari i va demostrar que aquella notícia era falsa, era una difamació filtrada al diari espanyol a pocs dies del 9-N. Doncs bé, el diari digital Público ha publicat avui un nou lliurament de l’enregistrament de les converses conspiratives entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau, De Alfonso, que dijous va comparèixer al parlament dient que no havia fet res malament. En aquesta part de la conversa es pot comprovar que fou De Alfonso qui va oferir la informació falsa sobre el suposat compte corrent de Trias a Andorra a Fernández Díaz, i que tots dos eren conscients de la manca de proves de la informació. Era el 16 d’octubre del 2014; tretze dies després apareixia publicada la informació a El Mundo.
En la part de la conversa filtrada avui, se sent com diuen:
“Daniel de Alfons: A mi m’ha arribat una informació, però no la tinc contrastada. T’ho dic, no t’ho havia de dir. Si és una cosa que jo no tinc clar, no la tinc clara, per tant … Però m’han dit que Xavier Trias té un compte a l’estranger amb al voltant de 12 milions d’euros. I un germà seu també.
Jorge Fernández Díaz: I el seu germà.
DA: De vint milions.
JFD: Tenia… ho sé.
DA: Això és el que jo sé però no tinc cap dada que ho acrediti. Això és un comentari de cafè, que m’ho expliquen. És que, ministre, com el que no sé si el que volen és destruir-me o no, m’arriba un comentari així i jo, o m’ho dónes per escrit o no investigo res. Ara no sé si coincidirà amb això:
JFD: I a tu aquesta informació que t’ha arribat… Xavier Trias en pot saber res?
DA: Xavier Trias no sap ni això, ni això.
JFD: És clar, és que això a Xavier Trias… Vaja, és demolidor per ell.
DA: A mi, a mi, ministre, això és com el que t’he dit d’en Duran, prenent cafès amb gent, uns vénen…
JFD: I això circula per Barcelona?
DA: 24 anys de magistrat, 33 jutges ficats en la carrera judicial preparats per mi, sense cap màcula per així dir-ho i els tres d’oficina, em fan tenir contactes en Guàrdia Civil, els Mossos, la Policia, entre periodistes, entre advocats … Jo prenc cafè amb qui em crida per prendre un cafè, sigui dels bons o dels dolents. Jo vaig a escoltar.
JFD: És que això circula en ambients restringits.
DA: És mala cosa que circuli, és mala cosa que circuli si es va a fer una operativa. Jo no ho tinc a l’oficina, t’ho dic. De fet, quan m’ho has preguntat és pel que t’ho he dit, perquè, si no, no t’ho hagués dit perquè no deixa de ser un comentari de cafè. D’una persona que sí que pot tenir accés a això o li pot haver arribat de primera mà, però per a mi és un comentari de cafè.
JFD: De cafè.
DA: En el seu moment em va arribar un comentari de la filla secreta d’Artur Mas i això després va resultar que no era veritat. Una filla secreta que si era aquí, a Madrid, i que cobrava 3.000 euros al mes que venien amb la subvenció que la Generalitat li donava. Era tant com dir: “Artur Mas està pagant el sou de la seva filla, però no ho està pagant ell. Ho està pagant la Generalitat “. Després això no, no era veritat. Però també m’ho van dir, però jo m’ho callo i faig la meva fichita …”.
‘Policías Patriòticos’ en acció
A partir de l’11 de setembre de 2012 i la negativa del Govern espanyol al pacte fiscal amb la Generalitat de Catalunya es va formar un grup del Cos Nacional de Policia espanyola (CNP) dedicat exclusivament per a combatre l’independentisme català. El desembre de 2012 el diari El País ja publicava un article sota el nom ‘Conjura policial contra el soberanismo’, que recollia l’existència d’aquest grup de policies desplaçats a Catalunya, emparats per dirigents del Govern espanyol i de l’aparell polític del PP, que tenien com a objectiu elaborar informes contra polítics independentistes i el seu entorn. Aquests informes eren anònims i utilitzaven dades reals, així com també dades sense verificar i fins i tot informació atribuïda a fonts anònimes, sense contrastar, i en molts casos falses. El grup filtrava els documents a mitjans afins, aconseguint un ressò mediàtic i pressionar per obrir una investigació judicial. Exemples serien un informe de la UDEF contra Artur Mas durant la campanya electoral de 2012 o les acusacions de tenir comptes a Suïssa per part de l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias. Aquest grup, conegut com ‘Policías Patrióticos’ (PP), el formarien una trentena d’agents i actuarien impunement. Més enllà de no signar els informes, no hi ha un control de les actuacions i obvien diferents lleis i jurisprudència que marquen que els cossos de seguretat de l’estat han d’actuar amb absoluta neutralitat política i imparcialitat, així com no es pot iniciar una investigació sense indicis. No es pot investigar un objectiu per a veure què es troba.
El grup es complementa amb l’actuació d’altres instruments de l’Estat. En la consulta del 9-N la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va oposar per unanimitat a la querella contra Artur Mas, ja que consideraven que no havia una base sòlida. Però finalment van acatar la decisió de presentar-la amb la intervenció del fiscal general de l’estat, Eduardo Torres-Dulce. Poc després el fiscal general dimití. Una querella que ja havia estat anunciada per la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho. Tot i ser teòricament un òrgan totalment independent a la política.
Dins de la Justícia caldria recordar el cas del president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, militant del PP fins i tot quan ja ocupava un seient en el TC. El magistrat assegurava que “no hay en Cataluña acto político que se precie sin una o varias manifestaciones de onanisme” o “la única ideología capaz de seguir produciendo pesadillas es el nacionalismo”, tot i això es va considerar que aquests fets no afectaven la imparcialitat ni tant sols en les decisions sobre polítics independentistes.
Cal afegir a més el vet que ha patit ERC en la comissió de secrets oficials del Congrés de Diputats, ja que és necessari “un plus de lleialtat amb l’Estat”. Per tant trobem una estructura estatal que va més enllà de la independència i el correcte funcionament de l’estat i que actua contra una opció política democràtica.
La fi del regnat del PP al País València
Si hi ha un exemple de govern que ha actuat amb un poder més enllà de l’estrictament polític, creant una xarxa d’interessos i corrupció, ha estat el Partit Popular al País Valencià. Fins a les eleccions a les Corts i municipals de 2015, quan es va posar fi a vint anys de govern del PP a la Generalitat Valenciana, vint anys a l’ajuntament d’Alacant i vint-i-quatre anys de govern a l’ajuntament de València i Castelló. Aquest 2016 aflorava una nova trama de corrupció del PP al País Valencià, que ha portat a la detenció de l’expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus, així com l’encausament (ara anomenats investigats) de tots els regidors del PP a l’ajuntament de la capital del Túria i la secretaria del Grupo Municipal del PP i mà dreta de Rita Barberà, Mari Carmen García Fuster. Les fonts de la investigació concloïen que el PP actuava com “una organització criminal”, segons la SER. Els regidors feien aportacions de 60 euros al mes i 1.000 abans de les municipals, que suposadament era retornat en diner negre. Aquesta seria una manera de blanquejar diners rebuts de comissions d’empreses que pagaven il·legalment a canvi de contractes públics. Aquests diners haurien servit per finançar les campanyes electorals dels populars, pel finançament del partit però també per l’enriquiment personal dels membres de la trama. La trama aniria més enllà i s’estendria per municipis i institucions de tot el país, amb cinc caixes de diners negres que ingressaven desenes de milions d’euros de comissions a canvi de contractes públics. La investigació sorgeix a partir d’una denuncia presentada per EUPV al Fiscal Anticorrupció el juliol de 2014, amb deu hores de gravació registrades per Marcos Benavent, ex gerent d’Imelsa, dependent de la Diputació de València, que va reconèixer haver pagat comissions. A aquesta causa es suma el cas Gürtel, amb peces a València i a Madrid, que té la xifra record de 186 imputats. Un cas de finançament il·legal que s’estima que va desviar 120 milions d’euros, 48 milions dels quals van ser blanquejats. D’aquest cas ha sorgit el Cas Bárcenas, de sobresous a alts càrrecs del PP a nivell estatal.
En aquests anys, hi ha hagut grans escàndols en traspassar els governs les seves línies d’actuació, intervenint en altres organismes públics amb total impunitat. Fins el seu tancament el 2013, Canal 9 havia estat acusada constantment de manipulació al servei del PP, a més de diversos escàndols com que s’arribés a pagar 60.000 euros per cada hora de programació o de malbarataments en adjudicació de llicencies, com la del a Fórmula 1, que va arribar a costar 41 milions d’euros (quan teòricament havia de costar 0 euros).
El cas més extrem del poder impune del Partit Popular és l’accident del Metro de València 2006, que va ocasionar 43 víctimes. Tot i l’accident, el canal 9 no va canviar la programació el dia de l’accident per la mà del govern, com va ser denunciat pels propis treballadors posteriorment. A més es va denunciar en aquest cas l’ocultació de proves (com el llibre d’averies del tren), entrenaments i alliçonaments a treballadors de cara a la comissió d’investigació, així com intentar comprar familiars de víctimes perquè no acudissin als tribunals. Ferrocarrils de la Generalitat podrien haver incomplert la normativa de seguretat, fet clau en l’accident.
Durant aquests anys es podrien afegir la presumpte trama de factures falses del cas Terra Mítica, irregularitats en la gestió de la Fórmula 1, així com comissions il·legals en l’opera de València. També es podria destacar la proposició no de llei que prohibia qualsevol iniciativa parlamentaria amb la denominació de ‘País Valencià’.
Andalusia, el feu del PSOE
El cas més mediàtic del PSOE són els del ERE’s i la dels cursos de formació a Andalusia, comunitat autònoma que governen des de que van assolir l’autonomia. Els el dels expedients de regulació d’ocupació (ERE), suposadament amb més de 130 milions d’euros defraudats i 170 imputats, entre els quals els presidents de la Junta d’Andalusia José Antonio Griñán i Manuel Chaves. Teòricament es desviaven fons públics per part del PSOE, que havien d’anar a empreses amb problemes, però una gran part d’aquests diners es van destinar a prejubilacions fraudulentes a persones que mai havien treballat a les empreses beneficiades, ajudes a empreses que no complien les condicions per accedir als fons (ja que no presentaven ERE), així com comissions en els intermediaris entre la Junta i treballadors (consultores, asseguradores, bufets d’advocats, sindicats, etc.), afins al govern autonòmic del PSOE.
A aquest cas es suma el frau dels cursos de formació per a desocupats. Cursos que la Junta va pagar però que mai es van realitzar, com tampoc van exigir justificació de la realització ni es va demanar la devolució del fons. El cas s’ha estès per tota la CCAA, amb 17 empreses implicades i 200 persones sota investigació, que podrien suposar 2.000 milions d’euros de frau. Els fons procedien de la Unió Europea (1.720 milions) i de l’estat (1.155 milions).
La família real i els negocis
El cas més rellevant de la família real ha estat el Cas Nóos, que si no hagués hagut la presencia d’un membre de la família real no s’hagués pogut produir. El cas ha implicat a la infanta Cristina, germana del rei, i al seu marit, Iñaki Urdangarin. L’Institut Nóos era una organització sense ànim de lucre, presidida per Urdangarin, que va desviar diners públics de diferents administracions a través d’empreses pantalla. O sigui, que es contractaven a ells mateixos per desviar a diners. Una d’aquestes empreses pantalla era Aizoon, de la qual la infanta Cristina era copropietària al 50%, a més de ser directiva de Nóos.
Urdangarin i el seu soci Diego Torres haurien rebut 5,8 milions d’euros de l’Institut Nóos, que teòricament era sense ànim de lucre, a més d’haver signat convenis irregulars, ja que no es van convocar concursos públics. Segons Diego Torres la família real hauria estat clau per aquesta trama, assegurant que s’havien arribat a reunir al Palau de la Zarzuela, residencia dels monarques. Aquest fet demostraria la tutela de les activitats del seu gendre per part del rei, i que aquest utilitzava la seva pertinença a la família real per a fer negocis.
Els governs del PP a les Illes Balears i al País Valencià van ser els que més van col·laborar amb l’Institut Nóos. Aquest cas va sorgir com una peça del cas del sobrecost de 42 milions en la construcció del velòdrom Palma Arena durant l’etapa de Jaume Matas a les Illes Balears.
Més enllà d’Urdangarin, la germana del rei Joan Carles I, els papers de Panama han mostrat que Pilar de Borbón va presidir una companyia amb seu a Panama mentre va durar el regnat del seu germà. Aquesta va ser creada l’agost de 1974, un mes després que Joan Carles I assumís interinament la figura de cap d’estat fins cinc dies després de la proclamació de Felip VI.
La fi de l’oasi català
El 27 de gener de 2015, a la comissió sobre frau fiscal i la corrupció política, el tinent coronel retirat, José Matas, possible home del CNI, destinat dues dècades a Andorra, va assegurar que les gran fortunes catalanes amagaven fins a dos bilions de pessetes a Andorra, amb passivitat estatal, tal com recordava l’Anuari de Silencis Mediàtics de 2015. Aquestes declaracions es complementen perfectament amb les declaracions de l’exfiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, que assegurava que els fiscals generals de l’estat nomenats pel PSOE li van prohibir investigar a Pujol. Ambdós casos mostren una època de silencis i d’ocultar qualsevol escàndols de les elits catalanes per part de l’Estat espanyol que es va acabar en un primer moment amb el cas Palau el 2009 i definitivament el 2014 amb la declaració sobre la ocultació de diners a Andorra per part de Jordi Pujol. Aquest fet es va produir en el moment en que Pujol va abandonar l’encaix amb el Regne d’Espanya que havia defensar fins el moment i va assumir les tesis independentistes. Plana el dubte si aquest hagués sortit mai a la llum i seguiria protegit per l’estat si encara es mostrés contrari a l’independentisme català.
El 2009 va sortir a la llum el cas del Palau de la Música, on el president de la Fundació de l’Orfeo, Fèlix Millet i el seu col·laborador Jordi Montull haurien desviat fins a 35 milions d’euros en una dècada. En aquest cas hi ha imputat l’extresorer de CDC, Daniel Osàcar, així com el que fou secretari de Comunicació de la Generalitat, Marc Puig. El partit hauria rebut comissions de Ferrovial a través del Palau a canvi de concessions, un total de 3,3 milions desviats, fet que va obligar a posar com a aval la seu central de CiU en aquell moment. Segons gravacions del cas Pretoria el veritable responsable del finançament seria Germà Gordó, home de Luís Prenafeta en aquell moment. Complementàriament al cas Palau trobem el cas Hotel del Palau, un delicte en que la denuncia de la regidora per Ciutat Vella, Itziar González va mostrar una de les cares més fosques de l’etapa socialista a l’ajuntament de Barcelona.
Després de declaració de Pujol, diversos membres de la família han estat imputats, com Oriol Pujol, que havia participar en una trama per obtenir concursos de concessions de ITV i que havia mogut prop de cinc milions d’euros, estant també imputats el que era número dos de la Diputació de Barcelona, Josep Tous (CDC) o el subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat, Isidre Marsalles. També ha estat imputat Jordi Pujol Ferusola per un delicte de blanqueig de capitals i contra la hisenda pública, on segons la que havia estat la seva xicota María Victoria Álvarez --vinculada al PP i al cas Camarga-- feia viatges a Andorra amb bosses plenes de diners, com va recollir la gravació de la Camarga, que va tenir la participació de la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho.
També el 2009 va sortir a la llum el cas Pretòria per un suposat delicte de suborn, corrupció urbanística i blanqueig de diners que va portar a la detenció de l’alcalde de Santa Coloma de Gramanet Bartomeu Muñoz (PSC), el regidor d’Urbanisme Manuel Dobarco (PSC), l’exconseller de Finances Macià Alavedra (CiU), l’exsecretari general de la Presidència Lluís Prenafeta (CiU) o l’exdiputat del PSC Luis Andrés García, conegut com Luigi, que haurien obtingut un beneficis milionaris. El cas Mercuri de corrupció urbanística de l’any 2012 va afectar a l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos o el número dos del PSC, Daniel Fernández, amb un total de 26 imputats entre empresaris, polítics, funcionaris i advocats.
Altres casos serien el cas Clotilde, el cas Pallerols, Cas Adigsa i un llarg etcètera fins a sumar 128 causes de corrupció polítiques i econòmiques al Principat de Catalunya. A nivell del Regne d’Espanya el total ascendia a 1.661 causes i prop de 500 imputats el 2014, però dels quals només vint estaven a la presó. Amb el cas d’aquesta última setmana la impunitat associada al poder sembla que no acaba.
El Consorci de Collserola demana a l’exèrcit espanyol que cessi les maniobres militars que realitza al parc natural
 |
| Maniobres de soldats espanyols a Barcelona |
El Parc Natural de Collserola ha afirmat que les pràctiques militars “no han de ser una escena habitual al parc” i ha apuntat que aquest té unes finalitats diferents, com són la preservació de la biodiversitat de l’entorn, l’educació en els valors de respecte a la natura, l’ús social i afavorir la preservació del gran pulmó verd que representa per a Barcelona i la seva àrea metropolitana. El text aprovat manifesta el rebuig a aquestes pràctiques, acorda emprendre les actuacions que correspongui per no autoritzar més pràctiques militars dins del terme territorial del parc, instar el Ministeri de Defensa i, com a mesura transitòria, que doni les indicacions pertinents perquè no es realitzin aquestes maniobres en zones properes a centres educatius i impulsar les accions per tal que el parc sigui declarat com a zona desmilitaritzada, prioritzant la necessitat de garantir el seu ús ciutadà. Per tal d’aconseguir aquests acords, el text insta a la modificació de les ordenances del parc i acorda notificar l’acord tant a Defensa, com al Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació, als ajuntaments integrants del Consorci, als centres educatius i al Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat.
No a la MAT
D’altra banda, l’Assemblea del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola ha aprovat també una resolució de rebuig al pas de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) per l’àmbit del parc. La resolució es va votar a proposta de la presidenta del Consorci, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El projecte contempla una nova subestació a Sant Just Desvern, la connexió a l’alçada de Sant Feliu de Llobregat amb la línia de Begues-Rubí mitjançant una entrada i una sortida que implica un nou tram de línia aèria de doble circuit i la construcció d’una nova línia aèria per unir les subestacions de Desvern i Gramenet, creuant tot l’àmbit del parc. El Consorci ha alertat que Collserola és “particularment sensible” a aquest tipus d’actuacions i ha apuntat que qualsevol proposta en aquest sentit “no hauria d’obviar que ja existeix un passadís energètic i que no es pot sotmetre el Parc Natural a una nova ferida longitudinal”.
A mes, l’alt voltatge de la línia requeriria un passadís de seguretat de major amplada que “trinxaria” el Parc. A través de la moció, el Consorci ha volgut manifestar la voluntat ferma de protegir de manera efectiva els espais naturals del parc, reiterar l’oposició al projecte “per manifestament innecessari” i recordar a Red Elèctrica Española “que a data d’avui no ha estat capaç de demostrar el contrari”.
Estableix també el seu rebuig a que s’intenti complir el tràmit de l’estudi d’impacte ambiental de l’anella metropolitana de 400kv al seu pas per Santa Coloma de Gramenet per la via simplificada “tot vulnerant la llei i menystenint el posicionament de les institucions comunitàries i furtant a les institucions afectades i a la ciutadania el dret a participar en aquest procés”.El text exigeix també al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que, tal i com les institucions comunitàries demanen, la declaració d’impacte ambiental de la MAT comprengui la totalitat de la nova línia de 400kv proposada, “és a dir, tota l’anella de la Regió Metropolitana de Barcelona que s’ha intentat avaluar i construir fragmentàriament”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada