180) CRÒNICA CENT VUITANTA DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Hollande no vol treure la distinció francesa de la Legió d’Honor a Franco. 
La Presidència de la República francesa respon a ASEREF: l’Eliseu no vol actuar post mortem contra Franco.  
El Ministeri d’Interior no retirarà la distinció de comissari honorari a Marhuenda. 
La dissolució de les Corts juga a favor del ministeri i impedeix que s’executi la decisió del Congrés dels Diputats. 
Un munt d’aficionats de ‘La Roja’ furten una bandera estelada d’una finestra i la cremen tot fens crits xenòfobs contra la gent catalana.  
Han penjat un vídeo d'un grup d'aficionats espanyols despenjant i cremant una estelada a Tolosa de Llenguadoc una vegada un element l’havia passada pel seu cul i entrecuix-
Fanatisme desbocat a Intereconomía amb ofenses al català i amenaces de presó.  
Tres activistes de la PAH irrompen en un míting del PP a Lleida. 



[Barcelona (República Catalana) 19/06/2016] 
L’AMIC DEL POBLE  

En la crònica d’ahir contra les eleccions monàrquiques espanyoles del 26-J una vegada tornada a llegir cal remarcar que es demana no deixar-se enredar per les candidatures Units Podem i les seves referències, fent especial atenció al fet d’intentar que el major nombre possible de proletaris i persones de les capes populars NO VOTIN, per no deixar pujar massa el vot chavista i stalinista de debò.

El partit franquista francès de François Hollande, hereu d’Eduard Deladier i de Philippe Pétain 

El dictador Francisco Franco vestit de general 
 
 

De Francisco Franco a François Hollande. El president Hollande no vol treure la distinció de la Legió d’Honor a Franco. La Presidència de la República francesa respon a ASEREF. L’Eliseu no vol actuar post mortem contra Franco. Arran de la petició, recolzada per més de dues mil signatures, demandant la retirada de la distinció de la Legió d’Honor al general Francisco Franco Bahamonde atorgada per l’Estat francès el 22 de febrer de 1928, ja s’han recollit aquests dies més de 2.200 signatures en línia, entre elles la nostra, la Presidència de la República recentment es va adreçar per correu a Eloi Martínez Monegal, president de l’ASEREF indicant que «no és possible respondre favorablement a aquesta petició» tot aportant a aquesta negativa alguns arguments que nous volem fer conèixer: «El President de la República ha rebut la carta que vos li heu enviat a nom de l’associació pel record de l’exili republicà espanyol a France (ASEREF) […] des de la seva instauració al segle XIX els procediments disciplinaris de la Legió d’Honor han sempre obeït al principi fonamental de seguir allò que és reconegut per les lleis de la República i que consisteix a informar el legionari en vida, exposant-li els fonaments i els motius de l’acció disciplinària que es dóna el cas  a fi de permetre-li poder formular les seves explicacions i així assegurar la seva defensa en vida de la remissió del consell de l’orde. També, arran de la Revolució francesa, es va prohibir a diverses autoritats estatals nacionals poder endegar procediments semblants  i organitzar processos post mortem en memòria de tal o qual difunt, fossin les que fossin per altra banda les apreciacions, eventualment severes […] així, tenint en compte aquets elements no és possible una contestació favorable a la vostra petició».
Ara resulta, que 77 anys després que el Govern francès presidit per Edouard Daladier, radical socialista, hagué anomenat a finals de febrer de 1939 el general Henri Philippe Pétain ambaixador davant el general Francisco Franco a Burgos mentre la República espanyola, traïda des de 1936 per la non intervenció, lliurava els seus darrers combats, l’actual president de la República francesa estima que no hi pot haver-hi un procés post mortem per un dictador responsable de més d’un milió de morts, un genocidi contra la classe obrera i les capes populars. Tot plegat amb l’argument que aquest element no es pot defensar del arguments que s’aportin. Les centenes de mils de persones afusellades per Franco durant i després de la Guerra Civil tampoc es van poder defensar amb garanties jurídiques de dret.
Les víctimes del franquisme i les seves famílies encara esperen el Nuremberg contra el franquisme mentre l’Estat francès no vol exigir tampoc una veritable justícia i una reparació per a totes aquestes víctimes, la República francesa que fou alliberada del nazisme i l’ocupació alemanya en gran part gràcies a la contribució activa dels exiliats de la República espanyola sigui en diverses estructures de la Resistència o en les Forces franceses lliures.
Per la seva banda, L’Associació pel record de l’exili republicà espanyol a França manifesta que ha llegit aquesta carta, que li ha adreçat la Presidència de la República, amb  estupor i indignació. En l’escrit de la Presidència de la República francesa no hi ha cap referència al  genocidi franquista dels republicans dels pobles ibèrics entre 1936 i 1977, ni un mot per  condemnar la impunitat dels crims del franquisme.
L’associació es pregunta quines són les veritables raons per les que l’Estat francès no posa en qüestió els procediments disciplinaris establerts en el segle XIX. Per quines raons no es pot decretar la retirada a títol pòstum de la més alta distinció de l’Estat francès, la Legió d’Honor, a un sanguinari dictador?
L’ASEREF afirma que continuarà el seu combat contra la impunitat dels crims del franquisme així com per aconseguir que el Govern francès reconegui les responsabilitats de l’Estat francès en aquests crims. Responsabilitat que fa tots els possibles per ocultar. Retirar la Legió d’Honor a Franco a títol pòstum a criteri de l’ASEREF seria un primer gest vers quest reconeixement.

El Ministeri d’Interior no retirarà la distinció de comissari honorari a Marhuenda 

Francisco Marhuenda a la seu del diari La Razón 

La votació de la comissió d'Interior del Congrés dels Diputats de retirar la distinció de comissari honorari de la Policia Nacional a Francisco Marhuenda, director del diari La Razón, no ha servit de res. La dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions han aturat la retirada d’aquest polèmic nomenament. El Ministeri de l’Interior ha decidit que no revocarà la distinció a Marhuenda en considerar que aquesta decisió del Congrés de Diputats ha quedat en suspens fins que es tornin a constituir les Corts. Un diputat del PSOE explica que "ara només es podria reclamar l’execució d’aquesta votació a la Diputació Permanent del Congrès, però aquest és un òrgan que només es fa servir durant l'etapa preelectoral i en casos urgents, i aquest no ho és".
La distinció de comissari honorari li va ser atorgada al periodista el passat 12 d'abril, a proposta del ministre d'Interior, el seu amic Jorge Fernández Díaz. Aquest reconeixement va suscitar una forta oposició, tant dels sindicats policials com dels partits d’esquerres, que han reclamat reiteradament la seva anul·lació per considerar-lo un cas descarat d’amiguisme.

Elements de ’La Roja’ a Tolosa despengen i furten una estelada, i una vegada un element l’havia passada pel seu cul i entrecuix, la cremen 

El vídeo penjat al youtube amb el títol ‘Justícia con la estalada’ va ser gravat divendres a Tolosa de Lleguadoc abans del partit d'Espanya contra Turquia. S’hi poden veure un munt d’aficionats espanyols, amb samarretes de ‘La Roja’, despenjant d’una finestra d’una casa particular una estelada, i una vegada fet el furt de la bandera un element l’hagués passada pel seu cul i l’entrecuix, fou cremant tot cantant el ‘Que viva España’ i  cridant "Yo soy español, español, español", "España es una y no 51"  i  "Artur Mas, cámara de gas".
Aquesta és l’afició de ‘La Roja’ al qual demana el vot Ciutadans.

Fanatisme desbocat a Intereconomía amb ofenses al català i amenaces de presó  

Radio Intereconomía continua amb la tasca d’atiar l’odi contra Catalunya i l’independentisme de manera impune, sense cap limitació, però aquest dijous el fanatisme s’ha desbocat tant al programa dels matins, ‘Buenos Días España’, com al de la nit, ‘El Gato Al Agua’. Els protagonistes, el periodista falangista Eduardo García Serrano --recordat per dir-li “porca” i “zorra” a la llavors conselleria de Salut, Marina Geli-- i el president de Vox, Santiago Abascal.
Durant la tertúlia del magazín matinal que presenta, García Serrano ha dit que “els nacionalistes són insaciables, no els reconvertiràs mai, només s’agenollen davant d’un govern fort, sever, i algú que els digui: ‘La presó de Quatre Camins t’agafa a deu minuts de casa!’”. Tant ell com els altres tertulians han coincidit a apuntar que el govern del PP no ha estat prou contundent. En aquest sentit, el mateix periodista ha deixat clar que un nacionalista “és com tenir un familiar esquizofrènic, els nacionalistes són esquizofrènics, estan malalts, és una malaltia”. Per contra, García Serrano no es defineix com a nacionalista espanyol: “Jo sóc universalista, jo pertanyo a una nació que aporta una cultura universal a la humanitat”. No ha dubtat a posar al mateix nivell la importància de l’espanyol i l’anglès amb la del llatí i el grec a l’edat antiga, i ha dit: “Que això irrita a Anna Gabriel? Que es foti. Que això irrita a Artur Mas? Que es foti”. Pel que fa al català, creu que és una llengua “d’anar per casa”.
El mateix periodista també ha vomitat odi al voltant de la qüestió de Gibratar, dient que “els habitants més respectables [del penyal] són els micos”. També ha opinat que “els anglesos són corsaris i només es dobleguen quan fas servir la força”.
D’altra banda, unes hores després, durant el programa ‘El Gato al Agua’, el president de Vox, Santiago Abascal, ha seguit el discurs de García Serrano: “Hi ha gent que està a la presó per delictes menors que els que cometen Mas i Puigdemont”. Abascal es presenta a les eleccions el 26-J com a candidat a la presidència del Govern del Regne d’Espanya pel partit ‘ultra’ espanyol.

Tres activistes de la PAH irrompen en un míting del PP a Lleida  

Rajoy al teatre, a Lleida 

Segons l’agència Europa Exprés tres persones amb samarretes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) han interromput un míting organitzat pel PP a Lleida i els serveis de seguretat del president del Govern espanyol les han desallotjat immediatament de la Llotja. Mariano Rajoy ha reprès la seva intervenció demanant a Pablo Iglesias que no li enviï “més manifestants”. “S’haurà de demanar al senyor Iglesias que demani als seus dirigents que no ens enviïn més manifestants”, ha afirmat Rajoy, recuperant el discurs, i ha fet broma afegint que, com a mínim, els enviï una mica més tard. Els assistents han respost recolzant Rajoy i corejant “president, president”.
Poc després, alguns afiliats del PP l’han elogiat des dels seus seients i el cap de l’Executiu espanyol en funcions ha arribat a dir: “Llavors que vinguin els manifestants, que estic segur que els convenço”, ha proclamat.

Una trentena de manifestants abans de començar l’acte electoral 
Una hora abans del començament del míting, una trentena d’integrants de la PAH han protestat davant del Teatre La Llotja de Lleida, retinguts per un cordó policial, al qual han retret l’actuació amb crits de “Llibertat d’expressió, policia no”. Els activistes han mostrat pancartes amb ‘Les 5 de la PAH’, cinc propostes que el PP no ha adherit al seu programa, i han corejat lemes com “Partit Popular, partit feixista”.