Amb
el triomf militar franquista passà el Pirineu i fou tancat als camps de
concentració francesos del Vernet d’Arièja, Sètfonts i Montlluís
José Fortea Gracia:
El 5
de maig de 1916 neix a San Martín del Río (Terol, Aragó) l'anarquista i
anarcosindicalista José Fortea Gracia. Quan tenia nou anys començà a treballar
fent teules i totxos.
Cap
al 1932 passà a fer feina a les mines d'Utrillas (Conques Mineres de Terol,
Aragó) i s'afilià a la Unió General de Treballadors (UGT), sindicat aleshores
dominant a la zona.
Després
de llegir Entre pagesos, d'Errico Malatesta, i de conèixer el cenetista Román
Mampel, se sindicà a la Confederació Nacional del Treballadors (CNT-AIT).
Quan
esclatà la guerra lluità en les agrupacions de Logronyo i de Castán enquadrat
en la Columna Carod a diversos fronts (Villanueva, Rebollar i Vivel del Río). A
partir de desembre de 1936 passà a la Columna Ortiz i des de març de 1937 i
fins al final de la guerra a la Columna Durruti, acabant com sergent i en la
qual va tenir un càrrec de representant de les Joventuts Llibertàries.
Amb
el triomf militar franquista passà el Pirineu i fou tancat als camps de concentració
francesos del Vernet d’Arièja (Migdia Pirineu, Occitània), Sètfonts (Tarn e
Garona, Migdia Pirineu, Occitània) i Montlluís (Alta Cerdanya).
Després
treballà a les mines del departament de Gard, on va ser detingut en diverses
ocasions. El febrer de 1941 fou enviat a Nimes (Gard, Llenguadoc, Occitània).
Entre 1942 i 1943 participà en la organització de la CNT de Gard i durant tota
la dècada dels quaranta fou un dels organitzadors de missions clandestines a la
Península. El març de 1943 fou un dels fundadors i primer secretari de la
Federació Local de la CNT d'Alèst (Gard, Llenguadoc, Occitània). El setembre de
1943 va haver de fugir dels alemanys a La Grand Comba (Gard, Lleguadoc,
Occitània), Rosèiras (Ardecha, Alvèrnia Roine Alps, Occitània), Lo Pompidor (Losera,
Llenguadoc, Occitània), Barra (Tarn, Migdia Pirineu, Occitània), Bebron (Losera,
Llenguadoc, Occitània), Brosus, Florac (Losera, Lleguadoc, Occitània), Mande i Mas
bonnet (Lo Pompidor, Losera, Occitània), i encapçalà la secretaria de la Zona
Primera de la CNT. En 1944 s'establí a Montelaimar (Delfinat, Roine Alps, Droma,
Occitània), on milità en la CNT i en la resistència antinazi del sud de
l'Ardecha i de la Droma, alhora que treballà en tasques relacionades amb la
construcció.
En
1945 assistí al I Congrés del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en l'Exili a
París. En 1950 fou membre del Comitè de la Junta Española de Liberación (JEL) i
de l'Aliança Sindical. Entre 1957 i 1958 exercí de secretari de la Regional de
la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En 1962 fou secretari de la Federació
Local de la CNT-AIT a l’Exili de
Montpeller ---càrrec que renova en 1965-- i de la Regional de la FAI. En 1965
s'encarregà de l'organització del congrés d'aquell any.
A
més, assistí com a delegat a nombrosos congressos: Llemotges (1961), Marsella
(1975), Barcelona, Torrejón, Bilbao, Granada, etc. En 1971 va ser delegat al
Congrés de la Associació Internacional dels Treballadors (AIT).
Trobem
col·laboracions seves en nombrosos periòdics, com ara Boletín Interno CIR,
Cenit, CNT, Le Combat Syndicaliste, Espoir, Itaca, Siembra, Solidaridad Obrera,
etc.
És
autor de Comarcal de Utrillas: en lucha por la libertad, contra el fascismo
(1936-1939) (1970), Los desheredados (1974), Amor y lucha. Ilusiones ahogadas)
(1981), Tiempo de historia. No hay mas cera que la que arde (2002), Mi paso por
la Columna Durruti-26 División (2005) i té manuscrits inèdits (CNT, su
organización en el Departamento de Gard y región, En el umbral de la vida,
Recuerdos, Reflejos del exilio, Tres años, 8 meses y 25 días en la mina, Vuelta
al terruño, Yo quiero ser madre. Novela de hechos y cosas que existieron,
etc.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada