Havia nascut en
1936 a Barcelona, en plena guerra civil, durant un bombardeig de l'aviació
italiana. Fill dels militants llibertaris Félix Gurucharri Mendivill i Josefina
Ochoa.
L'11
de setembre de 1963 va ser detingut a Perpinyà, juntament amb altres 20
companys d'arreu França, durant una gran agafada orquestrada per les autoritats
franceses contra la FIJL arran de l’execució franquista en el garrot a Madrid
dels joves llibertaris Joaquín Delgado Martínez i Francisco Granado Gata, i va
ser internat alguns mesos a la presó parisenca de Fresnes, juntament amb altres
companys.
Va
morir sobtadament el 13 de maig de 2014 al seu domicili de Girona, ciutat on
residia amb la seva companya des de feia un temps. Encara, el matí del 1er de
maig d’aquell any, dies abans de mori, havia participat junt amb la seva
companya en la manifestació anticapitalista i llibertària que sortí de la
Rambla de Girona, aplegat en el sector anarquista de la marxa, amb els companys
Jordi Callol, Marcos Ruíz, Alain Rous o Miquel D. Piñero entre altres
militants anarquistes del Nord-est de Catalunya.
 |
| Salvador Gurucharri (esquerra) amb Antoni Téllez Solà a l'Exposició Internacional de l'Anarquisme (Cotxeres de Sants, Barcelona, octubre del 1993) |
Salvador Gurucharri Ochoa:
El 13 de
maig de 2014 mor a Girona (Gironès) l'anarquista, resistent antifranquista i
historiador del moviment llibertari Salvador Gurucharri Ochoa, conegut com
Salva i que va fer servir diversos pseudònims (El Inglés, Johnny, Alfredo
Ochoa, Marcos Dineiro, etc.). Havia nascut en 1936 a Barcelona, en plena guerra
civil, durant un bombardeig de l'aviació italiana. Fill dels militants
llibertaris Félix Gurucharri Mendivill i Josefina Ochoa, passà la seva primera
infància a Falces (Navarra), d'on era el seu pare. En 1947 marxà amb la seva
mare i amb el seu germà Bernardo, que també serà militant llibertari, a Londres
(Anglaterra), on el seun pare s'havia refugiat una vegada acabada la Segona Guerra
Mundial.
En
1956 entrà a formar part de la secció local londinenca de la Confederació
Nacional del Treball (CNT-AIT) en l'exili i de la Federació Ibèrica de
Joventuts Llibertàries (FIJL). Al costat de destacats militants llibertaris
(Suceso Portales Casamar, Joaquín Delso de Miguel, Acracio Ruiz Gutiérrez,
Agustín Roa Ventura, etc.), adquirí una sòlida formació política. En 1958
participà, amb Acracio Ruiz i Agustín Roa, en el comitè contra la deportació i
pel reconeixement de l'estatut de refugiat polític del mariner Joaquín Pérez
Sellés.
Després
d'haver participat activament en el procés de reunificació confederal, engegat
arran del Congrés de Llemotges (Llemosí, Occitània) de setembre de 1961, i de
fer costat la creació de l'organització clandestina secreta de lluita
antifranquista Defensa Interior (DI), s'instal·là a l’hexàgon francès. Va ser
nomenat secretari de la FIJL en la Comissió de Defensa del Moviment Llibertari
Espanyol (MLE) i en aquests anys participà en la campanya d'atemptats i
d'accions portades a terme contra els interessos de l'Estat franquista a la
Península i a diversos països europeus.
Molt
lligat a Luís Andrés Edo i a Octavio Alberola Suriñach, l'11 de setembre de
1963 va ser detingut a Perpinyà (Rosselló), juntament amb altres 20 companys
d'arreu França, durant una gran agafada orquestrada per les autoritats
franceses contra la FIJL arran de l’execució franquista en el garrot a Madrid dels
joves llibertaris Joaquín Delgado Martínez i Francisco Granado Gata, i va ser
internat alguns mesos a la presó parisenca de Fresnes, juntament amb altres
companys, com ara Antonio Ros Moreno, Vicente Martí Verdú i Agustín Sánchez
Fuster. Després del seu alliberament el febrer de 1964 i de la prohibició a la
República francesa de la FIJL, en 1965 s'instal·là, amb Antonio Ros Moreno, a
Brussel·les (Bèlgica) per organitzar-hi la Delegació Exterior de la FIJL, la
qual jugà un paper molt important en la campanya que es desencadenà contra els
interessos franquistes, especialment la protagonitzada, fins el 1968, pel
«Grupo Primero de Mayo», del qual va ser tresorer.
Durant
els anys setanta es mantingué refugiat a Bèlgica, on fou gerent d'una llibreria
i entre 1971 i 1975 participà amb el grup directiu de l'editorial parisenca La
Hormiga.
Després
de la mort del dictador Francisco Franco, s'instal·là a Barcelona, on milità en
la CNT-AIT. Amb la seva companya obrí la llibreria Los Artales, que esdevingué
punt de tertúlies llibertàries, i també tingué una parada als encants
dominicals de llibres del mercat de Sant Antoni de Barcelona.
Arran
dels conflictes interns confederal, s'adherí al sector «desfederat» de la CNT
de Barcelona i entre 1996 i 1999 dirigí el seu òrgan d'expressió Solidaridad
Obrera.
L'any 1993 va participar enl'Exposició Internacional de l'Anarquisme, unes jornades cel.lebrades a les Cotxeres de Sants de Barcelona l' octubre del 1993 a les quals també van assistir-hi futurs editors i col.laboradors d'aquests blogs Nord-Est Llibertari i Memòria Proletària del Nord-Est.
Fou
un dels promotors de la llibreria llibertària La Rosa de Foc i era habitual a
les seves tertúlies dels dissabtes.
En
2004 publicà el llibre Bibliografía del anarquismo español (1869-1975).
Anotaciones para una bibliografía razonada i en 2009 el seu testimoni va ser
recollit en el documental de Valentí Figueres Vivir de pie. Las guerras de
Cipriano Mera.
En
2011, amb Tomás Ibáñez Gracia, publicà Insurgencia libertaria. Las Juventudes
Libertarias en la lucha contra el franquismo, obra que va ser traduïda al
francès l'any següent.
Trobem
articles seus en diferents publicacions llibertàries, com ara Boletín FELLA,
Debate Libertario, Polémica i Solidaridad Obrera, entre d'altres.
Salvador
Gurucharri Ochoa va morir sobtadament el 13 de maig de 2014 al seu domicili de
Girona, ciutat on residia amb la seva companya des de feia un temps. Encara, el
matí del 1er de maig d’aquell any, dies abans de morir, havia participat junt
amb la seva companya en la manifestació anticapitalista i llibertària que sortí
del Punt de Trobada de la Rambla de Girona, aplegat en el sector anarquista de
la marxa, amb Jordi Callol, Marcos Ruíz,, Alain Rous o Miquel D. Piñero, entre altres
militants anarquistes del Nord-est de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada