Nord-est Llibertari: Festa de Primavera: 16 anys del Casal independentista El Forn

dissabte, 14 de maig del 2016

Festa de Primavera: 16 anys del Casal independentista El Forn

Presentació del llibre Capitalismo canalla pel seu autor, César Rendueles, al Forn, el dissabte 28 de maig, al migdia

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/05/2016
Girona (Gironès).-

César Rendueles, autor de Capitalismo Canalla

Dissabte 28 de maig al Casal independentista El Forn --plaça Sant Pere 5, de Girona--, a les 12:00h, presentació del llibre Capitalismo canalla, amb el seu autor, el filòsof nat a Girona César Rendueles.
Organitza: Memorial Tià Salellas.
A les 13:00h, concert de Keep! amb Vermut de l'Empordà. A les 14:00h, dinar popular (menú: arròs, botifarra, postres, pa i beguda, preu: 10 euros [8 euros socis, 5 euros infants], reserva de tiquets al Casal o a [info@casalelforn.cat], menú vegetarià: s'ha de reservar abans del dimecres 25 de maig). A les16:00h, sobretaula musicada amb C.O.I. Els Montgrons.
El llibre Capitalismo Canalla (Seix Barral, Barcelona, 2015) és una mena de visita guiada per aquest “supermercat en ruïnes” que representa la societat actual. Una historia de terror de com el capitalisme se’ns posà a dins de nosaltres.
César Rendueles (Girona, 1975) és un filòsof gironí. Tot i que va néixer a Girona, va créixer a Gijón i viu a Madrid. Doctorat en filosofia, va ser professor associat a la Universitat Carlos III de Madrid i professor convidat a la Universitat Nacional de Colòmbia i actualment és professor del Departament de Teoria Sociològica de la Universitat Complutense de Madrid. Va ser membre fundador del col·lectiu d'intervenció cultural Ladinamo, que editava la revista homònima. Entre 2003 i 2012 va ser coordinador cultural i director de projectes del Círculo de Bellas Artes. Traductor en diverses editorials, ha publicat dos reculls d'obres de Karl Marx i s'ha encarregat de l'edició d'assajos clàssics d'autors com Walter Benjamin, Karl Polanyi o Jeremy Bentham. El 2011 va comissariar l'exposició Walter Benjamin. Constelaciones. El 2013 publicà Sociofobia: El cambio político en la era de la utopía digital, on qüestiona, en primer lloc, el consens ideològic pel que fa a la capacitat de les tecnologies de la comunicació a induir dinàmiques socials positives. En segon lloc, fa una anàlisi de la societat capitalista com a sistema destructor dels lligams comunitaris i situa els ciutadans en el centre de la reivindicació política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...