La 'Operación Valle', impulsada pel jutge de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, se salda amb 14 detingudes, membres del PML(RC) --ara il·legalitzat-- i se les acusa de pertinença a una organització terrorista de suport al PKK kurd.
"Se'ns acusa de ser el braç armat del PKK. Cosa absurda, perquè el PKK ja és un partit armat. També de ser una cèl·lula de captació del PKK a l'Estat, i de tenir explosius".
El 9 de gener, el jutge Eloy Velasco decreta la il·legalitat preventiva de PML(RC) durant el període d'un any i la clausura dels seus locals a Madrid i València.
Els ex membres del PML(RC) consideren que 6.000 euros de fiança per alliberament d’un presumpte terrorista és ridículament poc, amb la qual cosa determinen que realment no hi ha proves consistents.
El PKK és considerat una organització terrorista, però no les YPG. Portaveus d'aquest grup han mantingut converses amb el Parlament Europeu, els EUA i fins i tot amb el Ministeri d'Exteriors espanyol.
En J. explica que, en el judici a Roberto Vaquero, durant la vista, hi havia un responsable de seguretat de l'ambaixada turca a Madrid, que coneixien de concentracions de protesta a l'ambaixada.
DIRECTA 17/05/2016
Guillem Martí (*)
Ens trobem amb J. a un bar de Sant Andreu, a prop de la plaça d'Orfila, a Barcelona. J. és exmembre forçat del Partit Marxista Leninista Reconstrucció Comunista, organització registrada legalment al Ministeri de l'Interior, però que actualment es troba sota règim d'il·legalitat arran de les acusacions de pertinença a una organització terrorista fetes pel jutge d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, a bona part dels seus membres. Ha decidit, i ens ha demanat, no fer públic el seu nom, així com cap altre dels noms de les membres relacionades amb el cas, a excepció de Roberto Vaquero, ex secretari general del partit.
Les accions dutes a terme pel PML(RC) en relació al Kurdistan són, tal com m'explica, la recollida d'aliments, medicines i roba per a enviar-les als camps de refugiades, la realització de manifestacions i concentracions davant de diferents òrgans institucionals per denunciar les massacres realitzades per l'Estat Islàmic (Daeix) o per les potències occidentals, i diferents campanyes informatives de sensibilització sobre la situació del poble kurd. Tanmateix, catorze de les seves membres han passat per la presó i el partit ha estat declarat il·legal.
J. denuncia un clar muntatge policial contra el seu partit. Per tan sols demostrar activisme en solidaritat amb el poble kurd. "Se'ns acusa de ser el braç armat del PKK. Cosa que en si mateixa és absurda, perquè el PKK ja és un partit armat. També de ser una cèl·lula de captació del PKK aquí a l'estat espanyol, i de tenir explosius."
Els fets del 27-G i els seus antecedents
A finals de l'any 2014, dos joves decideixen anar voluntàriament a combatre al Kurdistan. Ho fan seguint una crida del MLKP (Partit Comunista Marxista Leninista de Turquia, per les seves sigles en turc) per a formar un batalló internacionalista que s'integrarà dins les YPG (Unitats de Protecció Popular, per les seves sigles en kurd), i que s'anomenarà Batalló per la Llibertat. Resulta que aquests dos joves, a part, eren militants del Partit Marxista Leninista Reconstrucció Comunista. Són en territori sirià durant sis mesos, per ajudar al poble kurd en la seva lluita contra el DAESH (Estat Islàmic d'Iraq i de Llevant, per les seves sigles en àrab –és un acrònim rebutjat pels membres d'Estat Islàmic perquè fonèticament sona de forma molt similar a les paraules Daes o Dahes, que en àrab tenen significats pejoratius).
Els brigadistes, que ja s'esperaven repressions per part de l'Estat espanyol en tornar, foren detinguts per la policia a les portes de les seves respectives llars. Se'ls acusà de pertinença al PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan, per les seves sigles en kurd), que consta en el llistat d'organitzacions terroristes dels Estats Units i la Unió Europea des del 2004, a petició de Turquia. Durant el judici, l'Audiència Nacional demana una condemna d'entre quinze i vint anys de presó per als dos joves, que finalment són deixats en llibertat amb càrrecs sota fiança.
Arran d'aquests fets, es posa en marxa un dispositiu policial anomenat Operación Valle. El passat 27 de gener, a les 7 del matí, cinc domicilis a Madrid, tres a la ciutat de València i un a Bilbao són assaltats per cossos del Grup Especial d'Operacions (GEO) de la Policia Nacional espanyola, armats amb fusells. Els cossos policials registren les residències, confisquen material personal com ara cartells i qualsevol altre objecte amb simbologia kurda i detenen nou persones, vuit de les quals eren militants de PML(RC) i tenien càrrecs dins del partit. La novena persona era un home d'origen kurd. L'endemà, són cridades a declarar cinc persones més pertanyents a PML(RC), una de les quals és un dels dos brigadistes abans esmentats. El nombre de persones encausades s'eleva a catorze i se les acusa de pertinença a una organització terrorista i de conformar una cèl·lula de captació del PKK.
Paral·lelament, la policia irromp a un local de Vallecas, en el qual hi tenia activitat el Banc Obrer d'Aliments, organització humanitària agermanada al PML(RC), i encarregada de recol·lectar aliments per a enviar a les refugiades. Aquest local era d'ús compartit amb moltes altres entitats. Presumptament, la policia científica confisca un quilogram d'explosius i uns artefactes retardants per a explosius, i s'acusa al PML(RC) de tinença d'explosius. J. comenta que no era res més que un pot de 100 mil·ligrams de fertilitzants i uns petards convencionals de Sant Joan, que després d'estudiar-ne les empremtes, s'acaba determinant, fins i tot, que no eren de cap dels membres del PML(RC), sinó d'una altra de les entitats amb les quals compartien el local.
Dos dies després de les detencions, al 29 de gener, surten en llibertat amb càrrecs i mesures cautelars sis de les nou persones detingudes, però tres queden en presó preventiva, entre elles un ciutadà d'origen kurd. Aquest dia, a més, és el que el jutge Eloy Velasco decreta la il·legalitat preventiva de PML(RC) durant el període d'un any i la clausura dels seus locals a Madrid i València. Dies més tard, s'autoritza la llibertat de les preses sota fiances d'entre 6.000 i 10.000 euros, que gràcies al suport popular es reuneixen ràpidament.
Roberto Vaquero, qui havia estat el secretari general del partit abans que en fos declarada la seva il·legalitat, passarà un total de 49 dies en presó preventiva, amb les comunicacions intervingudes i amb disposició de només tres hores de pati al dia. A més, serà traslladat al Centre Penitenciari d'Estremera (Comunitat de Madrid), cosa que en dificultarà la comunicació, i tan sols en seran autoritzades a poder visitar-lo dues persones. Una quantitat que, des de la Plataforma de Suport als Detinguts del 27-G, denuncien com a "paupèrrima" en comparació a la que reben els presos comuns. Finalment és deixat en llibertat sota una fiança de 6.000 euros.
"Les acusacions no tenen pes, són totes desmuntables"
Segons explica J., si es té a una persona innocent a la presó, se l'ha d'indemnitzar conforme al nombre de dies que ha estat retinguda injustament. Els antics membres del PML(RC) consideren que 6.000 euros de fiança per l'alliberament d'un presumpte terrorista és ridículament poc, amb la qual cosa determinen que realment les autoritats manquen de cap prova incriminatòria consistent.
Les YPG són la facció armada oficial del Comitè Suprem Kurd de Rojava, que és el nom d'una de les quatre regions amb les quals està dividit el Kurdistan i que internacionalment es coneix també com a Kurdistan sirià. Són una milícia formada per voluntaris vinculada al Partit de la Unió Democràtica i lluiten de forma agermanada juntament amb el PKK. Una de les acusacions contra les persones detingudes del PML(RC), les quals sempre han desmentit, és la de pertinença i col·laboració amb aquest partit considerat internacionalment com a organització terrorista.
En primer lloc, els dos combatents brigadistes van anar-hi per voluntat pròpia, i en cap cas van ser-hi enviats des del PML(RC). S'hi van allistar a través d'una brigada internacional pública a Internet, que els va ajudar a arribar fins a la zona i a enrolar-se en el Batalló Internacional per la Llibertat, oficialment integrat dins de les YPG com a brigada internacional, i no com a membres del PKK. Per tant, aquests dos joves mai van combatre sota les sigles del PKK ni existeix cap prova que el PML(RC) en sigui una cèl·lula de captació dins l'estat espanyol.
Pel que fa a l'àmbit internacional, el PKK és considerat una organització terrorista, però no les YPG. En nombroses ocasions, portaveus d'aquest darrer grup han mantingut converses amb el Parlament Europeu, els EUA i, fins i tot, amb el Ministeri d'Exteriors de l'estat espanyol.
A part, el mateix Partit Marxista Leninista Reconstrucció Comunista havia expressat en diverses ocasions i de forma pública les divergències ideològiques i polítiques amb el PKK. El considerat per occident com a organització terrorista, és un partit que ha abandonat progressivament el marxisme-leninisme inicial de la seva fundació, l'any 1978, per adaptar el què Abdullah Öclan, líder i fundador del partit, anomena Confederalisme Democràtic, més orientat a l'ecologia social i al municipalisme llibertari. Al seu torn, el PML(RC) segueix la doctrina marxista-estalinista antirevisionista. J. ens explica que, a causa de això, els estatuts de PLM(RC) no permeten la doble militància, amb la qual cosa no es pot ser membre del PLM(RC) i del PKK a la vegada.
És per això que la suspensió del partit no està justificada, segons declaren els seus portaveus, ja que no s'han demostrat cap dels delictes pels quals se'ls acusa.
La Plataforma de Suport 27-G dóna suport a les detingudes i reivindica perquè aquesta repressió només recau sobre persones d'ideologia d'esquerres
Durant els 49 dies en què està internat Roberto Vaquero, es crea la Plataforma de Suport als Detinguts del 27-G amb l'objectiu de fer pressió per l'absolució de les persones detingudes i per la legalització del partit. Com que el cas té lloc a Madrid, València i Bilbao, la plataforma no té gaire ressò a ciutats com Barcelona. Tot i així, els ex membres del PML(RC) amb seu a Barcelona també s'adhereixen a la plataforma i han començat a fer actes de solidaritat amb les encausades i de sensibilització amb el cas i denuncien la posició de la fiscalia, la repressió policial i la campanya de difamació, completament calumniadora segons ells posada en marxa per part de diaris com La Razón i l'ABC.
Bàsicament, el què busquen és denunciar el que veuen com un cas clar de repressió, que, com defensa en J., no és un cas aïllat, sinó un més entre molts d'altres: "Aquí hi ha una dobla vara de mesurar, perquè per una banda es criminalitza la solidaritat amb el poble kurd, però només un tipus de solidaritat amb el poble kurd."
Per una altra banda, explica que hi ha associacions d'extrema dreta a l'Estat espanyol, d'ideologia "nacional catòlica", que tenen xarxes de captació obertes per anar a combatre l'avanç d'Estat Islàmic. En J. té coneixença d'unes persones que han anat i tornat de l'Iraq fins a dues vegades per lluitar juntament amb els combatents Peshmerga del Kurdistan Başûr, i que no se les ha detingut. L'anomenat Kurdistan iraquià és una regió que sempre ha tingut més autonomia que el Kurdistan sirià o turc, i que fins i tot té un govern parlamentari propi de la seva regió, i funciona sota un model d'organització capitalista. Segons J., "els Peshmerga són combatents kurds que s'han venut" als Estats Units i que lluiten per ells, de forma independent a les YPG". De fet, foren soldats Peshmerge, segons les fonts oficials, els responsables directes de la detenció de Sadam Hussein durant la invasió d'Iraq del 2003.
En J. ens parla d'una pàgina de Facebook anomenada "Apoyo Voluntarios Españoles contra DAESH", d'estètica militarista i protofeixista, que dóna suport complet de caràcter logístic si l'usuari vol anar a combatre Estat Islàmic: "Tu escrius a la pàgina, i ells s'encarreguen de portar-t'hi." Aquesta organització funciona amb completa llibertat i ningú ha estat detingut encara per fer-la servir. J. es queixa d'aquesta dobla moral: "M'estan dient que tinc una cèl·lula de captació secreta quan ja n'existeix una d'oberta i accessible a tothom. Però com que és de la ideologia que és, no els hi fan res. Al cap i a la fi, la repressió és sempre per als mateixos. No els hi agrada que hi hagi gent organitzada que estigui lluitant per unes idees per l'alliberament d'un poble. Hi ha gent de l'esquerra independentista que ha anat allà a, simplement, mostrar solidaritat sobre qualsevol cosa, qualsevol tasca humanitària, i ha estat detinguda. I està anant allà gent d'ultradreta a combatre, i tornen i no els hi diuen res. Sempre es criminalitza el mateix. Aleshores, al cap i a la fi, el què es persegueix són sempre les ideologies obreres. De tota la vida."
"El què es persegueix són sempre les ideologies obreres"
El Partit Marxista Leninista Reconstrucció Comunista, abans de la seva il·legalització, el 29 de gener del 2016, era un partit marxista-leninista antirevisionista de nou tipus fundat l'any 2009 i que pertanyia a l'espectre polític conegut com a esquerra revolucionària. Abans que Eloy Velasco el declarés il·legal, tenia presència a les comunitats autònomes de Navarra, el País Basc, les Illes Balears, el País Valencià, Catalunya, Andalusia, Galícia i la Comunitat de Madrid. A Barcelona, el partit no fa ni un any que existeix.
La seva estructura estava basada en la del partit bolxevic: centralisme democràtic, supeditació de la minoria a la majoria i funcionament per cèl·lules. Això vol dir que, si es decidia quelcom, i una minoria tenia una opinió diferent, havia de seguir la línia del partit decidida per la majoria. Però aquesta actitud no era forçada, ja que es feia des de la disciplina conscient, que és que en tot moment tothom havia d'estar informat de les raons i arguments pels quals es prenia una decisió davant d'un conflicte. L'objectiu d'aquest mecanisme era poder mantenir una línia política unida entre tota la militància. Qualsevol persona havia d'entendre el perquè de les decisions, encara que no hi estigués a favor, ja que d'una altra manera seria impossible que seguís donant suport al partit. En J. ho defineix com "funcionar tots com un puny."
La comunicació era vertical, no hi podia haver comunicació horitzontal entre cèl·lules -entenent comunicació oficial, ja que sí que es podien trobar per anar a prendre quelcom entre camarades. Si es volia decidir alguna cosa, es recorria al comitè entremig, que en el cas de Barcelona era el comitè de Catalunya. Aquest comitè havia de recórrer al comitè dels Països Catalans, i finalment a l'Estatal. Per tant, la informació, nascuda des de baix, havia de pujar fins a dalt, i després tornar a baixar a les diferents cèl·lules per tal que es ratifiqués. Aquest funcionament seguia la mateixa lògica d'unió política.
Els ex militants del PML(RC) donen suport a la revolució kurda
Malgrat la precària situació humanitària i democràtica de l'Orient Mitjà i Pròxim, a la regió de Rojava s'està duent a terme, molt al contrari que a la resta de països de la zona, una sèrie de reformes democràtiques per a la creació d'un estat vertaderament social. Al seu torn, les potències de tot el món ja fa molts anys que es disputen aquest espai geogràfic, influint en els seus governs i orquestrant les seves guerres, amb finalitats merament d'espoli econòmic i on és el poble qui en pateix les conseqüències més crues.
Un actor molt important en aquesta disputa és l'estat turc. En J. explica que, en el judici a Roberto Vaquero, durant la vista ràpida per la sentència, hi havia un responsable de seguretat de l'ambaixada turca a Madrid, que van reconèixer arran de diferents concentracions de protesta i de denúncia que havien fet com a PML(RC) davant de l'ambaixada turca. "El mateix tio que hi havia a la porta de l'ambaixada turca també estava al judici", diu; "O sigui, què hi té a veure aquest tio? Què és de l'ambaixada turca, en un suposat cas de captació de combatents espanyols per anar a Síria? En realitat, hi ha una pressió per part de Turquia de criminalitzar la solidaritat amb el poble kurd d'aquesta manera. Hi ha uns interessos darrere molt grans."
És per aquesta raó que les persones detingudes membres --ara ja no-- de PML(RC) s'han considerat sempre defensores d'aquesta transformació democràtica de caràcter socialista, popular i autogestionada que s'està donant al nord-est de Síria. Però asseguren no els ho posen fàcil, ja que la seva forma d'organització posa en dubte la del sistema capitalista hegemònic. "La situació al Kurdistan de Síria i Turquia és tan precària, i la repressió és tan brutal", explica J., "que l'únic que els hi queda fer a aquella gent és agafar una arma i defensar-se."
(*) Nord-est llibertari avui es fa ressò d’aquest afer difós per DIRECTA a fi de que la militància llibertària vegi la relació que hi ha entre l’aparell repressiu de l’Estat capitalista espanyol i els serveis d’Intel·ligència imperialistes occidentals. Al mateix temps, que les maquinacions de l’Audiència Nacional espanyola i tots els cossos policials, siguin de l’Estat o de la Generalitat, no queden limitats al món llibertari, també a qualsevol activitat que qüestioni el denominat status quo.
"Se'ns acusa de ser el braç armat del PKK. Cosa absurda, perquè el PKK ja és un partit armat. També de ser una cèl·lula de captació del PKK a l'Estat, i de tenir explosius".
El 9 de gener, el jutge Eloy Velasco decreta la il·legalitat preventiva de PML(RC) durant el període d'un any i la clausura dels seus locals a Madrid i València.
Els ex membres del PML(RC) consideren que 6.000 euros de fiança per alliberament d’un presumpte terrorista és ridículament poc, amb la qual cosa determinen que realment no hi ha proves consistents.
El PKK és considerat una organització terrorista, però no les YPG. Portaveus d'aquest grup han mantingut converses amb el Parlament Europeu, els EUA i fins i tot amb el Ministeri d'Exteriors espanyol.
En J. explica que, en el judici a Roberto Vaquero, durant la vista, hi havia un responsable de seguretat de l'ambaixada turca a Madrid, que coneixien de concentracions de protesta a l'ambaixada.
 |
| Els exmembres del Partit Marxista Leninista Reconstrucció Comunista de Barcelona també s'adhereixen a la plataforma i han començat a fer actes de solidaritat amb les encausades i de sensibilització |
DIRECTA 17/05/2016
Guillem Martí (*)
Ens trobem amb J. a un bar de Sant Andreu, a prop de la plaça d'Orfila, a Barcelona. J. és exmembre forçat del Partit Marxista Leninista Reconstrucció Comunista, organització registrada legalment al Ministeri de l'Interior, però que actualment es troba sota règim d'il·legalitat arran de les acusacions de pertinença a una organització terrorista fetes pel jutge d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, a bona part dels seus membres. Ha decidit, i ens ha demanat, no fer públic el seu nom, així com cap altre dels noms de les membres relacionades amb el cas, a excepció de Roberto Vaquero, ex secretari general del partit.
Les accions dutes a terme pel PML(RC) en relació al Kurdistan són, tal com m'explica, la recollida d'aliments, medicines i roba per a enviar-les als camps de refugiades, la realització de manifestacions i concentracions davant de diferents òrgans institucionals per denunciar les massacres realitzades per l'Estat Islàmic (Daeix) o per les potències occidentals, i diferents campanyes informatives de sensibilització sobre la situació del poble kurd. Tanmateix, catorze de les seves membres han passat per la presó i el partit ha estat declarat il·legal.
J. denuncia un clar muntatge policial contra el seu partit. Per tan sols demostrar activisme en solidaritat amb el poble kurd. "Se'ns acusa de ser el braç armat del PKK. Cosa que en si mateixa és absurda, perquè el PKK ja és un partit armat. També de ser una cèl·lula de captació del PKK aquí a l'estat espanyol, i de tenir explosius."
Els fets del 27-G i els seus antecedents
A finals de l'any 2014, dos joves decideixen anar voluntàriament a combatre al Kurdistan. Ho fan seguint una crida del MLKP (Partit Comunista Marxista Leninista de Turquia, per les seves sigles en turc) per a formar un batalló internacionalista que s'integrarà dins les YPG (Unitats de Protecció Popular, per les seves sigles en kurd), i que s'anomenarà Batalló per la Llibertat. Resulta que aquests dos joves, a part, eren militants del Partit Marxista Leninista Reconstrucció Comunista. Són en territori sirià durant sis mesos, per ajudar al poble kurd en la seva lluita contra el DAESH (Estat Islàmic d'Iraq i de Llevant, per les seves sigles en àrab –és un acrònim rebutjat pels membres d'Estat Islàmic perquè fonèticament sona de forma molt similar a les paraules Daes o Dahes, que en àrab tenen significats pejoratius).
Els brigadistes, que ja s'esperaven repressions per part de l'Estat espanyol en tornar, foren detinguts per la policia a les portes de les seves respectives llars. Se'ls acusà de pertinença al PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan, per les seves sigles en kurd), que consta en el llistat d'organitzacions terroristes dels Estats Units i la Unió Europea des del 2004, a petició de Turquia. Durant el judici, l'Audiència Nacional demana una condemna d'entre quinze i vint anys de presó per als dos joves, que finalment són deixats en llibertat amb càrrecs sota fiança.
Arran d'aquests fets, es posa en marxa un dispositiu policial anomenat Operación Valle. El passat 27 de gener, a les 7 del matí, cinc domicilis a Madrid, tres a la ciutat de València i un a Bilbao són assaltats per cossos del Grup Especial d'Operacions (GEO) de la Policia Nacional espanyola, armats amb fusells. Els cossos policials registren les residències, confisquen material personal com ara cartells i qualsevol altre objecte amb simbologia kurda i detenen nou persones, vuit de les quals eren militants de PML(RC) i tenien càrrecs dins del partit. La novena persona era un home d'origen kurd. L'endemà, són cridades a declarar cinc persones més pertanyents a PML(RC), una de les quals és un dels dos brigadistes abans esmentats. El nombre de persones encausades s'eleva a catorze i se les acusa de pertinença a una organització terrorista i de conformar una cèl·lula de captació del PKK.
Paral·lelament, la policia irromp a un local de Vallecas, en el qual hi tenia activitat el Banc Obrer d'Aliments, organització humanitària agermanada al PML(RC), i encarregada de recol·lectar aliments per a enviar a les refugiades. Aquest local era d'ús compartit amb moltes altres entitats. Presumptament, la policia científica confisca un quilogram d'explosius i uns artefactes retardants per a explosius, i s'acusa al PML(RC) de tinença d'explosius. J. comenta que no era res més que un pot de 100 mil·ligrams de fertilitzants i uns petards convencionals de Sant Joan, que després d'estudiar-ne les empremtes, s'acaba determinant, fins i tot, que no eren de cap dels membres del PML(RC), sinó d'una altra de les entitats amb les quals compartien el local.
Dos dies després de les detencions, al 29 de gener, surten en llibertat amb càrrecs i mesures cautelars sis de les nou persones detingudes, però tres queden en presó preventiva, entre elles un ciutadà d'origen kurd. Aquest dia, a més, és el que el jutge Eloy Velasco decreta la il·legalitat preventiva de PML(RC) durant el període d'un any i la clausura dels seus locals a Madrid i València. Dies més tard, s'autoritza la llibertat de les preses sota fiances d'entre 6.000 i 10.000 euros, que gràcies al suport popular es reuneixen ràpidament.
Roberto Vaquero, qui havia estat el secretari general del partit abans que en fos declarada la seva il·legalitat, passarà un total de 49 dies en presó preventiva, amb les comunicacions intervingudes i amb disposició de només tres hores de pati al dia. A més, serà traslladat al Centre Penitenciari d'Estremera (Comunitat de Madrid), cosa que en dificultarà la comunicació, i tan sols en seran autoritzades a poder visitar-lo dues persones. Una quantitat que, des de la Plataforma de Suport als Detinguts del 27-G, denuncien com a "paupèrrima" en comparació a la que reben els presos comuns. Finalment és deixat en llibertat sota una fiança de 6.000 euros.
"Les acusacions no tenen pes, són totes desmuntables"
Segons explica J., si es té a una persona innocent a la presó, se l'ha d'indemnitzar conforme al nombre de dies que ha estat retinguda injustament. Els antics membres del PML(RC) consideren que 6.000 euros de fiança per l'alliberament d'un presumpte terrorista és ridículament poc, amb la qual cosa determinen que realment les autoritats manquen de cap prova incriminatòria consistent.
Les YPG són la facció armada oficial del Comitè Suprem Kurd de Rojava, que és el nom d'una de les quatre regions amb les quals està dividit el Kurdistan i que internacionalment es coneix també com a Kurdistan sirià. Són una milícia formada per voluntaris vinculada al Partit de la Unió Democràtica i lluiten de forma agermanada juntament amb el PKK. Una de les acusacions contra les persones detingudes del PML(RC), les quals sempre han desmentit, és la de pertinença i col·laboració amb aquest partit considerat internacionalment com a organització terrorista.
En primer lloc, els dos combatents brigadistes van anar-hi per voluntat pròpia, i en cap cas van ser-hi enviats des del PML(RC). S'hi van allistar a través d'una brigada internacional pública a Internet, que els va ajudar a arribar fins a la zona i a enrolar-se en el Batalló Internacional per la Llibertat, oficialment integrat dins de les YPG com a brigada internacional, i no com a membres del PKK. Per tant, aquests dos joves mai van combatre sota les sigles del PKK ni existeix cap prova que el PML(RC) en sigui una cèl·lula de captació dins l'estat espanyol.
Pel que fa a l'àmbit internacional, el PKK és considerat una organització terrorista, però no les YPG. En nombroses ocasions, portaveus d'aquest darrer grup han mantingut converses amb el Parlament Europeu, els EUA i, fins i tot, amb el Ministeri d'Exteriors de l'estat espanyol.
A part, el mateix Partit Marxista Leninista Reconstrucció Comunista havia expressat en diverses ocasions i de forma pública les divergències ideològiques i polítiques amb el PKK. El considerat per occident com a organització terrorista, és un partit que ha abandonat progressivament el marxisme-leninisme inicial de la seva fundació, l'any 1978, per adaptar el què Abdullah Öclan, líder i fundador del partit, anomena Confederalisme Democràtic, més orientat a l'ecologia social i al municipalisme llibertari. Al seu torn, el PML(RC) segueix la doctrina marxista-estalinista antirevisionista. J. ens explica que, a causa de això, els estatuts de PLM(RC) no permeten la doble militància, amb la qual cosa no es pot ser membre del PLM(RC) i del PKK a la vegada.
És per això que la suspensió del partit no està justificada, segons declaren els seus portaveus, ja que no s'han demostrat cap dels delictes pels quals se'ls acusa.
La Plataforma de Suport 27-G dóna suport a les detingudes i reivindica perquè aquesta repressió només recau sobre persones d'ideologia d'esquerres
Durant els 49 dies en què està internat Roberto Vaquero, es crea la Plataforma de Suport als Detinguts del 27-G amb l'objectiu de fer pressió per l'absolució de les persones detingudes i per la legalització del partit. Com que el cas té lloc a Madrid, València i Bilbao, la plataforma no té gaire ressò a ciutats com Barcelona. Tot i així, els ex membres del PML(RC) amb seu a Barcelona també s'adhereixen a la plataforma i han començat a fer actes de solidaritat amb les encausades i de sensibilització amb el cas i denuncien la posició de la fiscalia, la repressió policial i la campanya de difamació, completament calumniadora segons ells posada en marxa per part de diaris com La Razón i l'ABC.
Bàsicament, el què busquen és denunciar el que veuen com un cas clar de repressió, que, com defensa en J., no és un cas aïllat, sinó un més entre molts d'altres: "Aquí hi ha una dobla vara de mesurar, perquè per una banda es criminalitza la solidaritat amb el poble kurd, però només un tipus de solidaritat amb el poble kurd."
Per una altra banda, explica que hi ha associacions d'extrema dreta a l'Estat espanyol, d'ideologia "nacional catòlica", que tenen xarxes de captació obertes per anar a combatre l'avanç d'Estat Islàmic. En J. té coneixença d'unes persones que han anat i tornat de l'Iraq fins a dues vegades per lluitar juntament amb els combatents Peshmerga del Kurdistan Başûr, i que no se les ha detingut. L'anomenat Kurdistan iraquià és una regió que sempre ha tingut més autonomia que el Kurdistan sirià o turc, i que fins i tot té un govern parlamentari propi de la seva regió, i funciona sota un model d'organització capitalista. Segons J., "els Peshmerga són combatents kurds que s'han venut" als Estats Units i que lluiten per ells, de forma independent a les YPG". De fet, foren soldats Peshmerge, segons les fonts oficials, els responsables directes de la detenció de Sadam Hussein durant la invasió d'Iraq del 2003.
En J. ens parla d'una pàgina de Facebook anomenada "Apoyo Voluntarios Españoles contra DAESH", d'estètica militarista i protofeixista, que dóna suport complet de caràcter logístic si l'usuari vol anar a combatre Estat Islàmic: "Tu escrius a la pàgina, i ells s'encarreguen de portar-t'hi." Aquesta organització funciona amb completa llibertat i ningú ha estat detingut encara per fer-la servir. J. es queixa d'aquesta dobla moral: "M'estan dient que tinc una cèl·lula de captació secreta quan ja n'existeix una d'oberta i accessible a tothom. Però com que és de la ideologia que és, no els hi fan res. Al cap i a la fi, la repressió és sempre per als mateixos. No els hi agrada que hi hagi gent organitzada que estigui lluitant per unes idees per l'alliberament d'un poble. Hi ha gent de l'esquerra independentista que ha anat allà a, simplement, mostrar solidaritat sobre qualsevol cosa, qualsevol tasca humanitària, i ha estat detinguda. I està anant allà gent d'ultradreta a combatre, i tornen i no els hi diuen res. Sempre es criminalitza el mateix. Aleshores, al cap i a la fi, el què es persegueix són sempre les ideologies obreres. De tota la vida."
"El què es persegueix són sempre les ideologies obreres"
El Partit Marxista Leninista Reconstrucció Comunista, abans de la seva il·legalització, el 29 de gener del 2016, era un partit marxista-leninista antirevisionista de nou tipus fundat l'any 2009 i que pertanyia a l'espectre polític conegut com a esquerra revolucionària. Abans que Eloy Velasco el declarés il·legal, tenia presència a les comunitats autònomes de Navarra, el País Basc, les Illes Balears, el País Valencià, Catalunya, Andalusia, Galícia i la Comunitat de Madrid. A Barcelona, el partit no fa ni un any que existeix.
La seva estructura estava basada en la del partit bolxevic: centralisme democràtic, supeditació de la minoria a la majoria i funcionament per cèl·lules. Això vol dir que, si es decidia quelcom, i una minoria tenia una opinió diferent, havia de seguir la línia del partit decidida per la majoria. Però aquesta actitud no era forçada, ja que es feia des de la disciplina conscient, que és que en tot moment tothom havia d'estar informat de les raons i arguments pels quals es prenia una decisió davant d'un conflicte. L'objectiu d'aquest mecanisme era poder mantenir una línia política unida entre tota la militància. Qualsevol persona havia d'entendre el perquè de les decisions, encara que no hi estigués a favor, ja que d'una altra manera seria impossible que seguís donant suport al partit. En J. ho defineix com "funcionar tots com un puny."
La comunicació era vertical, no hi podia haver comunicació horitzontal entre cèl·lules -entenent comunicació oficial, ja que sí que es podien trobar per anar a prendre quelcom entre camarades. Si es volia decidir alguna cosa, es recorria al comitè entremig, que en el cas de Barcelona era el comitè de Catalunya. Aquest comitè havia de recórrer al comitè dels Països Catalans, i finalment a l'Estatal. Per tant, la informació, nascuda des de baix, havia de pujar fins a dalt, i després tornar a baixar a les diferents cèl·lules per tal que es ratifiqués. Aquest funcionament seguia la mateixa lògica d'unió política.
Els ex militants del PML(RC) donen suport a la revolució kurda
Malgrat la precària situació humanitària i democràtica de l'Orient Mitjà i Pròxim, a la regió de Rojava s'està duent a terme, molt al contrari que a la resta de països de la zona, una sèrie de reformes democràtiques per a la creació d'un estat vertaderament social. Al seu torn, les potències de tot el món ja fa molts anys que es disputen aquest espai geogràfic, influint en els seus governs i orquestrant les seves guerres, amb finalitats merament d'espoli econòmic i on és el poble qui en pateix les conseqüències més crues.
Un actor molt important en aquesta disputa és l'estat turc. En J. explica que, en el judici a Roberto Vaquero, durant la vista ràpida per la sentència, hi havia un responsable de seguretat de l'ambaixada turca a Madrid, que van reconèixer arran de diferents concentracions de protesta i de denúncia que havien fet com a PML(RC) davant de l'ambaixada turca. "El mateix tio que hi havia a la porta de l'ambaixada turca també estava al judici", diu; "O sigui, què hi té a veure aquest tio? Què és de l'ambaixada turca, en un suposat cas de captació de combatents espanyols per anar a Síria? En realitat, hi ha una pressió per part de Turquia de criminalitzar la solidaritat amb el poble kurd d'aquesta manera. Hi ha uns interessos darrere molt grans."
És per aquesta raó que les persones detingudes membres --ara ja no-- de PML(RC) s'han considerat sempre defensores d'aquesta transformació democràtica de caràcter socialista, popular i autogestionada que s'està donant al nord-est de Síria. Però asseguren no els ho posen fàcil, ja que la seva forma d'organització posa en dubte la del sistema capitalista hegemònic. "La situació al Kurdistan de Síria i Turquia és tan precària, i la repressió és tan brutal", explica J., "que l'únic que els hi queda fer a aquella gent és agafar una arma i defensar-se."
(*) Nord-est llibertari avui es fa ressò d’aquest afer difós per DIRECTA a fi de que la militància llibertària vegi la relació que hi ha entre l’aparell repressiu de l’Estat capitalista espanyol i els serveis d’Intel·ligència imperialistes occidentals. Al mateix temps, que les maquinacions de l’Audiència Nacional espanyola i tots els cossos policials, siguin de l’Estat o de la Generalitat, no queden limitats al món llibertari, també a qualsevol activitat que qüestioni el denominat status quo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada