Més de set-centes adhesions en tres dies al manifest de suport al regidor de Vic imputat per incitació a la sedició

L'assemblea de la plataforma de suport a Joan Coma Roura

Un centenar d'entitats convoquen una manifestació a Vic aquest dissabte sota el paraigua del Moviment 30/03. 

Joan Coma és el primer càrrec electe perseguit per incitació a la sedició en el marc de les mocions de suport a la declaració de ruptura, a partir d'una denúncia inicial del franquista  Josep Anglada. 

La campanya del Moviment 30/03 té la intenció d'estendre's arreu on hi hagi càrrecs electes represaliades per haver expressat opinions contràries a la legalitat espanyola.

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/04/2016 

Vic (Osona).-  

Alfred Verdaguer, Jordi Figuerola, Mónica Vázquez, Ferran Garriga i Joan Coma, a la presentació de la manifestació del 16 d'abril i la campanya ahir migdia a Vic

Un centenar d'entitats donen suport al manifest del Moviment 30/03 que convoca una manifestació a Vic (Osona) per aquest dissabte en suport als càrrecs electes investigats per l'Audiència Nacional espanyola per haver donat suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya del 9 de novembre passat. El Moviment 30/03 neix a Vic com a plataforma ciutadana de suport a Joan Coma Roura, regidor de Capgirem Vic, investigat per l'Audiència Nacional espanyola per un presumpte delicte d'incitació a la sedició. Ho és per unes paraules seves en el ple del 9 de desembre passat incitant a la desobediència als tribunals espanyols en el marc del debat d'una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya.

Joan Coma és el primer càrrec electe a qui s'imputa per aquest delicte. El jutge que instrueix el cas i que, a diferència d'altres seccions de l'Audiència Nacional espanyola, ha donat curs a la petició d'imputació de la fiscalia és Ismael Moreno, el mateix que fa unes setmanes va ordenar l'ingrés a presó de dos titellaires acusats d'apologia del terrorisme. 

El fet que Joan Coma sigui el primer càrrec electe perseguit per incitació a la sedició en el marc de les mocions de suport a la declaració de ruptura té a veure amb el fet que en aquest cas la fiscalia i l'Audiència Nacional no actuen d'ofici, sinó que ho fan a partir d'una denúncia inicial del franquista Josep Anglada, el regidor ultradretà de l'Ajuntament de Vic. Tal com consta en l'escrit de la fiscalia on es demana la imputació de Coma, Anglada, antic líder a Osona del partit de Blas Piñar, Fuerza Nieva, i després fundador de diversos partits racistes i xenòfobs, va presentar denúncia a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic contra les setze regidores i regidors de CiU, ERC i Capgirem Vic que van votar a favor de la moció de suport de la declaració de ruptura. Al final, però, la fiscalia només va presentar acusació contra Coma, que va ser qui va invocar la desobediència als tribunals espanyols en la seva intervenció al ple del 9 de desembre. 

Encara amb la imputació per confirmar, es va muntar a Vic una plataforma de suport a Joan Coma Roura i la resta de càrrecs electes perseguides per delictes d'opinió, més enllà de la seva relació amb el procés sobiranista. La plataforma, nascuda a iniciativa ciutadana, ha aplegat l'adhesió de prop d'un centenar d'entitats, com ara l'ANC, Òmnium Cultural o l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), i continuant per altres de caire més social o cultural. També s'hi ha implicat Unitat contra el Feixisme i el Racisme d'Osona, més tenint en compte l'origen de la denúncia en Anglada.

A títol individual, des que diumenge es va obrir el formulari d'adhesions a la web de la campanya, ja se n'han recollit més de 700. Hi ha des de desenes de persones que no fan vida política activa a alcaldesses com la de Vic, Anna Erra, o diputades com Marta Rovira (ERC), Ferran Civit (Junts pel Sí) o les deu diputades i les tres ex diputades de la CUP. En l'àmbit de partits, el manifest ha estat firmat per la CUP, Procés Constituent i Reagrupament Independentista, i les seccions locals i comarcals de Vic i Osona de CDC, ERC, ICV, EUiA i Podem. També s'han adherit al manifest artistes com Feliu Ventura, Gerard Quintana, Fermín Muguruza o Xavi Sarrià.

Joan Coma Roura va ser a les eleccions municipals de 2015 el candidat de Capgirem Vic, una candidatura que aplega persones de la CUP, de Procés Constituent i altres d'independents.  

Apel·lació a la desobediència 

El lema de la manifestació de dissabte, així com el del manifest, és ‘Per les llibertats, ni un pas enrere!’. S'hi denuncia "l'obsessió, l'abús i la desproporció amb què es comporta l'actual govern espanyol, sota l'escut dels tribunals", portant a judici unes opinions expressades en el plenari de l'Ajuntament. També s'assenyala, sense citar-la explícitament, "la força antidemocràtica present a l'Ajuntament de Vic" pel que consideren com a "connivència amb tot l'aparell repressiu de l'Estat, per tal de desmuntar la nostra convivència democràtica i pacífica". El manifest acaba reclamant a les institucions catalanes, "començant per la Generalitat i seguint pels ajuntaments" que assegurin la cobertura política, legal i econòmica de les persones encausades, de manera que aquestes tinguin garantit el suport a qualsevol decisió pacífica que puguin prendre en relació amb la seva situació, "inclosa la desobediència a les lleis injustes".

La campanya del Moviment 30/03, que pren el nom de la data que Joan Coma va rebre la notificació que estava sent investigat per l'Audiència Nacional, té la intenció d'anar més enllà de la manifestació de dissabte i, si així es vol des d'altres ciutats, estendre-la arreu on hi hagi càrrecs electes represaliades per haver expressat opinions contràries a la legalitat espanyola. 

Manifestació a les 6 de la tarda de la plaça vigatana de la Noguera 

La manifestació de dissabte sortirà a les 6 de la tarda de la plaça de la Noguera, al barri del Remei, i es dirigirà cap al centre de la ciutat, pel passeig de la Generalitat, el Portalet i el Passeig. Acabarà a la plaça Major amb la lectura del manifest i un parlament de Joan Coma Roura.