I
en solidaritat amb la companya empresonada a la presó de Soto del Real
[Barcelona
15/04/2016]
Companyes de l'empresonada
El
passat dimecres dia 13 d'abril a les 5 del matí s'iniciava a Barcelona una
operació dels Mossos d'Esquadra en la que s'escorcollaven dos domicilis
particulars i un centre social del barri de La Salut, «els Blokes Fantasma», on
es va retenir durant dotze hores a la vintena de persones que viuen a
l'edifici.
A
banda del saqueig i destrucció que acompanya tot registre policial, l'operació
va resultar en la detenció d'una companya que ja va estar empresonada arrel de
la Operació Pandora, i sobre la qual pesava des del dia 11 d'abril una ordre de
detenció europea sota l'acusació d'haver participat en expropiacions a entitats
bancàries en territori alemany.
Després
del seu trasllat a l'Audiència Nacional espanyola, el jutge Eloy Velasco ha
ordenat l'ingrés en presó preventiva per a la nostra companya, que ha estat
traslladada al centre penitenciari de Soto del Real. Donat que també està
imputada en el procés Pandora (actualment en fase d'instrucció) i que ella
mateixa ha manifestat la seva voluntat de no ser extraditada, la nostra defensa
ha demanat un ''condicionament'' a l'ordre europea d'extradició, reclamant que
compleixi presó preventiva a l'Estat espanyol a l'espera de que es celebri el
judici que té pendent aquí. En un plaç màxim de 2 mesos (prorrogable un mes
més), l'Audiència Nacional hauria de resoldre si suspèn temporalment l'entrega
de la nostra companya a les autoritats alemanyes o no. A partir de les notícies
publicades a la premsa alemanya hem pogut saber que se li atribueix una
expropiació ocorreguda fa 2 anys a la localitat d'Aachen, durant la qual
-sempre segons la premsa- el grup assaltant es va emportar una important
quantitat de diners de l'entitat bancària sense causar cap ferit ni dany
personal.
Sigui
quin sigui l'evolució del procés judicial, volem mostrar públicament el nostre
suport cap a la companya, reivindicant com a nostres els seus objectius
polítics revolucionaris, la seva lluita i la seva activitat militant. Les que
la coneixem de prop sabem que s'ha guanyat a pols la solidaritat de totes.
Estem parlant d'una persona lluitadora i anarquista, activa des de fa anys en
diversos projectes antiracistes, feministes i llibertaris de Barcelona, sempre
solidària amb les persones perseguides, sempre disposada a ajudar allà on pot
fer-ho, sempre a peu de carrer, sempre generosa, alegre i somrient amb les que
té a prop, sempre intransigent i ferma contra tot allò que percep com a injust.
L'intent
mediàtic de convertir-la en un perill públic no podria resultar més pervers.
Sobretot quan aquesta operació de manipulació mediàtica implica presentar com a
víctimes els bancs, en una inversió total de la realitat que dignifica a
aquells que ens han estat robant, exprimint, estafant, desnonant i retallant
impunement durant anys, mentre criminalitza qui es rebel·la contra el seu ordre
i s'atreveix a atacar-los. A nosaltres ens és del tot indiferent si la companya
és realment responsable o no d'aquests atracaments. L'expropiació bancària és
una pràctica èticament justa i políticament legítima, un mètode de lluita que
forma part de la història de tot moviment revolucionari.
En
efecte, malgrat els intents constants per part del Poder de reduir aquest
mètode a l'àmbit del ''crim comú'', mogut per l'interès i l'avarícia
individual, el cert és que l'expropiació als llocs d'acumulació de capital és
una constant en la nostra història: des dels grups anarcosindicalistes que a
principis del segle XX robaven els bancs per sostenir vagues o ajudar les
famílies de les companyes preses, fins els diversos grups autònoms del anys
70-80 com el MIL, la OLLA o l'ERAT (format per treballadors de la SEAT) que
desviaven els diners acumulats per rics als diversos projectes de les
explotades en lluita, passant pels grups de maquis com els de Sabaté o
Facerías, que en la postguerra practicaven atracaments per finançar la
resistència al règim franquista. L'expropiació, tant en la seva vessant
d'expressió tàctica d'una lluita política general, com en la forma de bandidisme
social en la que es recupera allò que els bancs ens roben per alliberar-se de
les cadenes de l'explotació laboral i de l'atur, no ens sembla quelcom en
principi reprovable, sinó més aviat tot el contrari. Que hi hagi gent que
s'afarti de ser sistemàticament mangonejada i exprimida per la màfia
legalitzada confirma que ''no som mercaderia en mans de polítics i banquers'' i
que afortunadament la condició humana es resisteix a acceptar submisament la
dictadura del capital sobre les nostres vides.
La
cacera policial i mediàtica desplegada arrel d'aquests atracaments a Alemanya
no ens ha de fer perdre la perspectiva ni confondre'ns d'enemic. El veritable
perill públic és el poder representat per criminals com Wolfgang Schäuble i
Angela Merkel, el poder que no ha buidat un parell de caixes fortes, sinó la
riquesa social de pobles i territoris sencers. És el poder de les elits
transnacionals que han abocat a milions de persones a la misèria per imposar
les mesures d'austeritat funcionals al seu projecte neoliberal i imperialista.
La detenció de la nostra companya és només un motiu més per combatre aquestes
elits i el sistema que representen, un sistema únicament mogut per l'acumulació
de diners en unes poques mans a expenses del patiment, la despossessió i
l'explotació de la resta. Ni la persecució policial ni la propaganda massiva
del règim poden ocultar allò que ja es evident per tothom, i és que, com va dir
el poeta, quin delicte és robar un banc comparat amb fundar-lo?
Llibertat
immediata per a la companya empresonada a Madrid!
Aturem
el procés d'extradició!
Solidaritat
amb el CSO Blokes Fantasma i amb totes les lluitadores perseguides!
Mentre hi hagi misèria, hi haurà rebel·lió!
Companyes
de l'empresonada.
Barcelona,
15 d'abril del 2016.
Mira
també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada