Com
anarquista, a més de ser jueva, és detinguda el març de 1933 a la llibreria de
la FAUD i empresonada pels nazis. Alliberada en novembre de 1933 fuig d’Alemanya
i s’exilia a Barcelona, i s’instal·la juntament amb el seu company i altres
anarquistes exiliats en un pis del carrer Migdia vivint en la misèria
Arrel
de la feina de Rudolf Michaelis amb l’arqueòleg Pere Bosch Gimpera a les
excavacions i al Museu d’Empúries, Margaret quan estava a punt de separar-se
del marit també anava a Empúries, en el terme de l’Escala, cosa que va
comportar la connexió de la parella amb l’anarquisme escalenc, que aleshores,
en 1934, tenia l’hegemonia social en aquest municipi empordanès.
La
Guerra Civil la va portar a col·laborar amb el Comissariat de Propaganda de la
Generalitat de Catalunya, creat el 3 d’octubre de 1936 i presidit per
l’empordanès Jaume Miravitlles.
Margarethe Gross:
El 6
d’abril de 1902 neix a Dzieditz (Silèsia, Imperi Alemany; actualment Polònia)
la fotògrafa anarquista Margarethe Gross, coneguda com Margaret Michaelis, amb
el llinatge del seu primer marit. Nascuda en una família liberal jueva formada
pel metge Henryk Gross, la seva esposa Fanny Robinsohn i els seus germans Lotte
i Erich. Margaret va estudiar fotografia al Graphik Institut de Viena i al
famós Estudi d’Ora.
Després
de treballar en estudis fotogràfics de Viena i Praga, en 1929 es va traslladar
a Berlín, on coneix el jove arqueòleg anarquista Rudolf Michaelis (1907-1990),
que treballava al Museu Estatal de Berlín restaurant les antiguitats de
l’Orient Pròxim, amb qui compartirà la seva vida sentimental i el seu pensament
llibertari. Rudolf era un dels caps de la Gilde Freiheitlicher Bücherfreunde
(GFB, Guilda dels Amics del Llibre Llibertari), branca cultural de l'anarcosindicalista
Freie Arbeiter Union Deutschland (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors
Alemanys), a més de ser amic de Durruti arran del seu exili berlinès en 1928.
Entre
1922 i 1933 Margarethe treballarà com a fotògrafa al seu propi laboratori
Fotogross, just fins a l’ascensió de Hitler al poder. A causa de les seves conviccions anarquistes i de les
seves activitats culturals, a més de ser
jueva, és detinguda el març de 1933 a la llibreria de la FAUD i empresonada
pels nazis.
Alliberada
en novembre de 1933 fuig il·legalment d’Alemanya i s’exilia a Barcelona, ciutat
que coneixia d'ençà d’una visita que va realitzar en 1932, i s’instal·la
juntament amb el seu company i altres anarquistes exiliats en un pis del carrer
Migdia vivint en la misèria.
El
seu marit, de qui se separarà en 1934 i es divorciarà en 1937, tot davant les
autoritats del Ministeri de Justícia de Barcelona, entra a treballar al Museu
Arqueològic d’aquesta ciutat, mentre ella es dedica amb la seva inseparable
leica a donar testimoni de tot allò que veia. En 1934 muntarà el seu propi
estudi a Barcelona (Foto-Studio, al carrer Rosselló 36, i més tard Foto-Elis, a
República Argentina 218).
Arrel
de la feina de Rudolf Michaelis amb l’arqueòleg Pere Bosch Gimpera (Barcelona 1891-Ciutat
de Mèxic 1974) a les excavacions i al Museu d’Empúries, Margarethe quan estava
a punt de separar-se del marit també anava a Empúries, en el terme de l’Escala
(Alt Empordà), cosa que va comportar la connexió de la parella amb l’anarquisme
escalenc, que aleshores, en 1934, tenia l’hegemonia social en aquest municipi
empordanès.
En
1935 realitza unes fotos per a una exposició («Barcelona Futura») que havia de
tenir lloc a Buenos Aires i també acompanyarà l’arquitecte Josep Lluis Sert i
el pintor Joan Miró, de qui farà una bona col·lecció de fotografies de les
seves obres, a Andalusia, publicant les fotos d’aquest viatge en AC.
La
figura de Margarethe Gross abraça aspectes molt diversos. Els problemes de
l’avantguarda dels anys de la República a Barcelona es manifesten tant en la
seva obra com a fotògrafa, com en l’arquitectura del Grup d’Arquitectes i
Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC)
--durant una temporada va tenir el seu estudi en un edifici de Sert-- que va
ser un dels objectius principals dels seus reportatges, publicats en la revista
AC, òrgan d’expressió del GATCPAC. Gross va ser la primera fotoreportera
moderna a l’Estat espanyol; les seves fotografies del Barri Xino barcelonès
descobreixen tota una estratègia urbanística i política d’aquesta avantguarda a
la qual pertanyia, a més de contrastar amb la imatge que els famosíssims barris
baixos de Barcelona --el Barri Xino era també famós per la novel·la de gènere
de l’època-- tenen als ulls dels seus visitants i turistes. Hauria de ser, per
tant, enquadrada dins del corrent de fotografia d’avantguarda: fotoreportatge,
fotografia dirigida, nova visió, etc., sense oblidar la fotografia més
costumista, expressament pensada com a propaganda, durant els anys de la
guerra. Els seus reportatges del Xino, fotografies modernes i tècnicament
impecables, reflecteixen una visió molt personal de la degradació del barri:
retrata edificis insalubres (patis interiors, cuines), carrers, gents (nins
tísics, prostitutes, gitanos, jugadors de cartes, músics ambulants, mariners,
treballadors manuals, etc.) i sobretot aquell món marginal que ella va intentar
treure a la llum i que moltes vegades va fer que la confonguessin amb una infiltrada
de la policia. Un compromís vital que com a militant anarquista va voler
denunciar. El seu treball, que va publicar en un bon grapat de revistes (D'ací
i d’allà, Crónica, Mundo Gráfico, Nova Iberia, SIAS, Armas y Letras) va quedar
en l’anonimat; no va signar mai amb el seu nom perquè, com a comunista llibertària,
només creia en la feina col·lectiva.
La
Guerra Civil la va portar també a col·laborar amb el Comissariat de Propaganda
de la Generalitat de Catalunya --creat el 3 d’octubre de 1936 i presidit per l’empordanès
Jaume Miravitlles (Figueres 1906-Barcelona 1988), membre destacat d’ERC--,
publicant fotografies de refugiats, pagesos, infants i altres temes rellevants
per a l’època (com ara el multitudinari enterrament de Durruti, o la visita
d’Emma Goldman a València, Catalunya i Aragó) i per la situació que es vivia
aleshores.
A
finals de 1937, després de la detenció de Rudolf Michaelis a la Porta de
l’Àngel per agents stalinistes i empresonat a Santa Úrsula i a Segorbe. Margarethe
abandona Barcelona --Rudolf es alliberat el febrer de 1938 i, nacionalitzat
espanyol, es quedarà en l’Exèrcit Popular de la República--, i s’instal·la a
París (Illa de França).
Més
tard marxarà a Bielsko (Polònia), on es trobaven els seus pares, i visitarà
Cracòvia (on fotografiarà el gueto jueu). Després aconseguirà un permís de
feina al Regne Unit de Gran Bretanya en el servei domèstic i s’instal·larà a
Londres (Anglaterra), on també treballa com a fotògrafa de premsa.
Finalment,
el setembre de 1939 marxarà a Austràlia on crearà, a Sidney, un estudi
fotogràfic (PhotoStudio) especialitzat en dansa i retrats d’artistes i
d’escriptors, que haurà de tancar en 1952 per problemes de vista. Va fer de
secretària de Richard Hauser i Hepzibah Menuhim, la germana de Yehudi Menuhim,
en una organització per a la investigació social a Sidney. En 1960 es casa amb
el jueu austríac Albert George Sachs, i es trasllada a Melbourne per treballar
junts al seu negoci d’emmarcaments, cosa que li permet practicar el dibuix i la
pintura.
En
aquest anys s’interessarà per la psicologia de Jung i pel budisme. Albert
morirà en 1965. El 1967 va visitar a Berlín Est (República Democràtica d’Alemanya)
el seu antic company Rudolf Michaelis i amb qui mantindrà correspondència fins
al 1975.
Margarethe
Gross va morir el 16 d'octubre de 1985 a Melbourne (Victòria, Austràlia). Un
any després els seus fons documentals seran donats a l’Australian National
Gallery sota el nom d’«Arxiu Michaelis-Sachs».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada