Entre 1927 i 1930 va intervenir en els
contactes amb independentistes catalans amb la finalitat d'enderrocar la
dictadura del general Primo de Rivera: conspiració de Prats de Molló.
En 1939 passarà a l'exili francès i és
internat als camps de Barcarès, l'abril de 1940, i d'Argelers de la Marenda,
després de passar pel vaixell-hospital Provence a Marsella.
En 1946 s'estableix a Prada de Conflent amb
l'esperança de retornar a l’Interior de Catalunya, però veient frustrades les
seves intencions, marxarà a París en 1953, on residirà fins a 1975, quan es
jubila i torna a Prada de Conflent.
Joan Manent i
Pesas:
El 22 d'abril de 1902 neix a Badalona (Barcelonès Nord) el destacat cenetista
--que fou alcalde de Badalona-- Joan Manent i Pesas. Fill d'una família
treballadora, Joan Manent tenia dues germanes i entre 1907 i 1913 va freqüentar
l'Escola Racionalista i l'Ateneu Obrer del carrer Arnús. Va començar a
treballar d'aprenent als tallers de marroquineria i articles de viatge de Josep
Arquer als 11 anys i s'afilia a la Confederació Nacional del Treball (CNT) amb
12.
A partir de 1916 engega la seva activitat
sindical i en 1918 entra a fer feina a la Vidriera Espanyola. El novembre de
1920 és ja secretari de la CNT badalonina, pren l'hàbit d'anar a la Casa del
Poble i és un entusiasta de la sarsuela.
En 1922 se li atribueix un fictici atemptat
contra Martínez Anido i és detingut. L'any següent, per no haver d'anar al
servei militar, s'exilia a l’hexàgon francès i va i ve clandestinament. Amb el
seu cosí, el també sindicalista Simó Piera, va treballar a París (Illa de
França) i a Besiers (Erau, Lleguadoc, Occitània) en 1924, i l'any següent
residia a Prada de Conflent treballant en la reconstrucció d'una església.
Entre 1927 i 1930 va intervenir en els
contactes amb independentistes catalans amb la finalitat d'enderrocar la dictadura
del general Primo de Rivera: conspiració de Prats de Molló (Vallespir).
En 1931 se'l va voler involucrar en la mort
d'un pistoler del Sindicat Lliure. Va ser molt actiu durant la República:
director de La Colmena Obrera, activitat destacada en el Congrés Sindicalista
de Badalona i secretari de la Federació Local de la CNT-AIT de la mateixa
ciutat. En 1932 amb altres 32 militants cenetistes crearan la Cooperativa
Obrera de Construcció «La Unión»
S'adherirà al trentisme, per la qual cosa
serà expulsat de la CNT-AIT el setembre de 1933, juntament amb 46 destacats
militants badalonins, malgrat havia estat proposat per formar part del Comitè
Regional català. Aquest mateix any, amb el triomf de les dretes en les
eleccions legislatives espanyoles, critica l’abstencionisme obrer impulsat pels
grups anarquistes i gran part de l’anarcosindicalisme militant, i l'any
següent, des de l'Aliança Obrera, defensa la revolta asturiana d'octubre i és
membre del comitè pro presos. Detingut, és deportat a Burgos (Castella la
Vella) fins al juny de 1935 i col·laborarà en l'entesa confederal de Badalona.
Fastiguejat pel boicot del qual era víctima
per part de la patronal, i per tal de viure d'un treball independent, es
convertí en fabricant de lleixiu, anant de casa en casa amb un carretó i un ruc
venent el seu producte i altres articles de neteja.
Reunificada la CNT, representa els
sindicats badalonins en el congrés de Saragossa (Aragó) de maig de 1936.
Quan esclata la guerra el juliol de 1936 és
membre dels comitès de Milícies i de Salut Pública de la ciutat i l'octubre és
nomenat conseller d'Assistència Social. El novembre es trasllada a València (País
Valencià) com a secretari particular del ministre d'Indústria de la República,
el cenetista Joan Peiró.
El juliol de 1937 és de bell nou conseller
de l'Ajuntament badaloní i des d'agost, alcalde. Dimiteix el febrer de 1938 i
l'octubre marxa al front com a soldat voluntari de l’Exèrcit Popular de la
República, on és ferit.
En 1939 passarà a l'exili francès i és
internat als camps de Barcarès (Rosselló), l'abril de 1940, i d'Argelers de la
Marenda (Rosselló), després de passar pel vaixell-hospital Provence a Marsella
(Provença, Occitània).
El setembre de 1941 viu a Huisseau, on
treballa de carboner durant quatre anys. En 1946 s'estableix a Prada de
Conflent amb l'esperança de retornar a l’Interior de Catalunya, però veient
frustrades les seves intencions, marxarà a París en 1953, on residirà fins a
1975, quan es jubila i torna a Prada de Conflent.
En 1980 va fer una visita a Catalunya.
Durant els últims anys de la seva vida va estar molt lligat al grup de Frente
Libertario.
És autor de Pensamientos de Peiró (1959),
Salvador Seguí (París, 1960) i Records d'un sindicalista llibertari català
(1916-1943) (París, 1976).
Joan Manent i Pesas va morir el 9 de febrer
de 1984 a París i va ser incinerat al cementiri parisenc de Père-Lachaise.
Un segon volum de les seves memòries i un
estudi sobre Joan Peiró romanen inèdits. En els seus articles de premsa va fer
servir el pseudònim Pin. Mort Franco, l'Ajuntament de Badalona li va dedicar un
carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada