El
gener de 1939, amb la seva esposa, l’escriptora anarquista Hortensia Blanch
Pita (Silvia Mistral), amb la qual es trobà a Girona després d’haver estat uns
dies a Barcelona, s'exilià a la Catalunya Nord i, després de patir el camp de
concentració d'Argelers de la Marenda durant cinc mesos, aconseguí arribar a
Bordèu, on es reuní novament amb la seva companya i ambdós partiren amb el
vaixell «Ipanema» des del port de Paulhac cap al port de Veracruz
Ricard Mestre Ventura:
El 15
d'abril de 1906 neix a Vilanova i la Geltrú (Garraf) el militant
anarcosindicalista, propagandista anarquista i lliurepensador Ricard Mestre
Ventura, també conegut com Ricarditu o José Riera i citat a vegades com Mestres
o Mentre Ventosa. Havia nascut en una família d’origen menestral; el seu pare,
Ricard, vilanoví cenetista que feia feina a la Pirelli i la seva mare,
Francesca, era natural de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès). Des d'infant
s'obsessionà per la lectura, freqüentant assíduament amb un permís especial, ja
que era prohibida a menors, la Biblioteca del Museu Balaguer de la seva ciutat
i llegint els clàssics (Zola, Hugo, Tolstoi, etc.) i autors catalans (Pompeu
Gener, etc.). Realitzà els estudis als escolapis, però rebutjar seguir la
carrera sacerdotal i quan tenia 12 anys es declarà anticlerical i ateu i es
posà a fer feina com a aprenent de diverses feines (tèxtil, fusta, etc.).
En
1919, als 13 anys, fou detingut arran d'una reunió clandestina. En 1922, amb 16
anys, feia feina de peó i organitzà un míting anarquista on intervingué Joan
Peiró. En 1928 pertanyé al grup «Solidaridad». Entre 1929 i 1931 publicà i
dirigí la revista quinzenal Estela. En 1930 dirigí Terra Lliure i fou membre
fundador de les Joventuts Llibertàries i dos anys després assistí al Congrés de
Madrid d'aquesta organització. Afiliat a la Confederació Nacional del Treball
(CNT-AIT), el març de 1930 fou elegit membre del Comitè Local d'aquest
sindicat. Entre el 2 i el 4 d'agost de 1931, representant la Federació Local de
Sindicats de Vilanova i la Geltrú, assistí al Ple de Sindicats de la
Confederació Regional del Treball de Catalunya a Barcelona. En 1934 formà el «Grup
A» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que era contrari a les actuacions
de «Los Solidarios».
Del
5 al 9 d'octubre de 1934 a la ciutat se succeïren vagues, trets i detonacions
d'artefactes explosius. La tarda del dia 5, abans que ho fes Lluís Companys, es
declarà la República Catalana des del balcó de l'Ajuntament de Vilanova. El dia
6, es constituí l’Ajuntament Provisional Revolucionari. Aquell primer dia, en
sessió extraordinària, sis membres de l'Aliança Obrera ocuparen els llocs on
fins aleshores s'asseien els regidors de la Lliga Catalana. Un dels nous regidors
fou Ricard Mestre, que al seu torn parlà com a representant de la FAI. Aclarí
que els dos anarquistes que eren presents col·laborarien amb l'Ajuntament
durant el període revolucionari per assolir la llibertat que li pertoca a la
classe obrera. Quan s'aixecava el ple, Joan Ventosa entrà comunicant que la
Generalitat era atacada. Durant la repressió posterior als fets del 6 d'octubre
de 1934, la Guàrdia Civil li va cremar el quiosc de llibres i de diaris
--anomenat «Minerva» i que es trobava davant del cinema Diana de la Rambla
Principal-- que regentava i gràcies a la família Orriols-Ferret pogué amagar-se
i evitar l'empresonament.
En
1936, quan l'aixecament militar franquista, formà part del Comitè de Defensa
Local en representació de la CNT-AIT i fou membre del Consell Municipal, alhora
que Jutge Popular (jutge de pau). En aquests dies salvà la vida de diverses
persones i la seva intervenció impedí que un grup destruís el retaule de
l'església de Santa Maria de la Geltrú. Entre el 17 d'octubre de 1936 i el 20
de maig de 1938 fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Durant
la guerra publicà a Vilanova el Boletín Oficial, exercí de comissari cultural
de la Brigada 133 --amb Francesc Carmona i Albert Samartín s'ocupava del
periòdic mural de les Joventuts Llibertàries-- i dirigí Catalunya, on
s'enfrontà durament amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
El
gener de 1939, molt pressionat pels stalinistes, amb la seva esposa, l’escriptora
anarquista Hortènsia Blanch Pita (Silvia Mistral), amb la qual es trobà a
Girona després d’haver estat uns dies a Barcelona, s'exilià a la Catalunya Nord
i, després de patir el camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló)
durant cinc mesos, aconseguí arribar a Bordèu (Gironda, Aquitània Llemosí
Poitou Charentes, Occitània), on es reuní novament amb la seva companya i
ambdós partiren amb el vaixell «Ipanema» des del port de Paulhac (Gironda,
Aquitània, Occitània) cap al port de Veracruz (Mèxic), on arribaren el 7 de
juliol de 1939, junt amb 997 persones exiliades més.
Instal·lat
a Mèxic en 1939, visqué venen llibres i com a marxant de pintura des d'una sala
d'exposicions. Després treballà en una editorial, fet que el permeté fer
amistat amb nombrosos escriptors (Octavio Paz, León Felipe, Moreno Villa,
Gabriel Zaid, Enrique Krauze, etc.).
Dedicat
al món de la propaganda llibertària, fundà en 1940, amb Miquel A. Marín i Ramon
Pla Armengol, «Ediciones Minerva» que publicà més de 200 llibres de diversos
autors (Rocker, Garfias, Traven, etc.) --el primer llibre de l'editorial que
publicà fou Éxodo, diario de una refugiada española, que escrigué sa companya
amb un pròleg de León Felipe-- i la «Unión Distribuidora de Ediciones».
En
1974 creà, amb les aportacions de Benjamín Cano Ruíz, Marcos Alcón, Eliseo
Rojas, Ignacio Portilla i de Mestre mateix, la Biblioteca Social Reconstruir,
centre de documentació anarquista que s'inaugurà en 1984 i que encara funciona
actualment.
A
més de impulsar diverses revistes, com ara Estudios Sociales, Caos (1974-1981),
Testimonios, que dirigí, etc.; col·laborà en nombroses publicacions, com
Catalunya, Excélsior --on féu servir el pseudònim José Riera--, La Hora de
Mañana, Más Lejos, Solidaridad Obrera, etc.
Els
deu últims anys els dedicà a promocionar el sindicalisme autogestionari del
Frente Auténtico del Trabajo (FAT) entre els taxistes de Ciutat de Mèxic.
Durant
la seva vida va fer de tot per guanyar-se la vida (paleta, teixidor, xofer,
crític d'art, quiosquer, llibreter, editor, etc.), però el seu món eren els
llibres.
Ricard
Mestre Ventura va morir el 13 de febrer de 1997 a la Ciutat de Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada