Manifest
CGT Catalunya 1r de maig 2016
L’EXPLOTACIÓ
del Capital i els Estats continua un any més. A nivell mundial, hem sabut
recentment que 62 famílies acumulen tanta riquesa com els 7.000 milions de
persones restants que poblem el planeta. Aquests mesos hem assistit a
l’enduriment dels apartheids europeus, amb el confinament i deportacions
massives de milers de refugiats que han fugit de les guerres que el capitalisme
i l’imperialisme provoquen. Aquí, a Catalunya, seguim patint els efectes de la
destrucció de condicions laborals, que precaritza la vida mateixa de milions de
persones. Precarització que en alguns dels sectors que ara mateix generen més
beneficis al Capital, com el turisme, és el pa de cada dia per a la majoria de
treballadors i treballadores. Continuem essent víctimes de la destrucció de la
nostra salut laboral, amb una enèsima reforma de la llei de mútues i amb el
manteniment de tribunals mèdics d’excepció com ho és, ara mateix, l’Institut
Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). I seguim observant com els salaris cauen,
mentre els beneficis i les grans fortunes capitalistes creixen enmig d’aquesta
crisi que, en realitat, no és sinó un gran espoli social.
LLUITEM.
Perquè no n’hi ha una altra. Perquè no ens resignem a ser víctimes. Perquè no
confiem en els cants de sirena de les institucions polítiques. Unes
institucions que, al marge de qui les governa i qui les ha governat, actuen per
norma al servei dels interessos del Capital. Ho estem vivint ara mateix, amb
una gran transferència de diners públics a les empeses privades sota la forma
de múltiples estímuls i exempcions d’impostos, mentre es criminalitza les
persones aturades i se’ls regateja i retalla els ajuts i les prestacions
socials. Ho veiem també quan, malgrat alguna mesura cosmètica puntual, se
segueixen produint desnonaments, mentre les entitats financeres continuen
mantenint i especulant amb desenes de milers d’habitatges buits.
Lluitem
perquè hem decidit ser protagonistes del nostre present i, sobretot, del nostre
futur. Com el que som, treballadores i treballadors. Amb contractes estables,
amb contractes precaris, sense contracte o, també, sense feina remunerada. I com
a pensionistes o estudiants. Nascuts aquí i també arribats d’arreu, fa dècades,
fa uns anys o fa pocs mesos. Perquè som part de la immensa majoria de la
població mundial, les que vivim de la nostra força de treball i no de
l’explotació d’altres persones.
I
GUANYEM. Perquè només la lluita permet encadenar victòries. Aquests primers
mesos del 2016 hem aturat la precarització a Remolcadors de Barcelona, SEAT
Componentes i Saint Gobain, fent ús de la vaga indefinida com a eina de lluita.
S’han evitat tots els acomiadaments a Socorristes de Barcelona i a departaments
de les multinacionals T-Systems i Hewlett Packard. Amb més vaga, amb més
lluita. L’acció directa, l’acció col·lectiva, és el que ha permès també la
retirada de projectes precaritzadors a la Universitat Autònoma de Barcelona o
l’acomiadament de 70 professors i professores. Les massives vagues a Bus i
Metro de TMB suposaran també aviat noves victòries de la classe treballadora
davant les patronals casposes disfressades de ’nova política’. La llista és
molt més llarga i seguirà creixent. Ho tenim i ho hem de tenir totes molt clar.
No és només que el simple fet de lluitar ja sigui suficient per a no viure una
vida d’esclavatge resignat. És que és l’única opció que funciona.
Com
a conseqüència del fet de ser molestos per al poder hem patit també la
repressió, en forma d’acomiadaments, amenaces, sancions i denúncies. Però aquí
seguim. I seguirem. Hem trencat el miratge dels processos i de les noves
polítiques, recordant que les injustícies continuen. I estem aconseguint
victòries. Acomiadaments que no s’han dut a terme. Salaris que no han baixat o
que han recuperat poder adquisitiu. Ritmes de treball menys destructius,
vacances recuperades o contractes que han deixat de ser tan precaris. Avenços
que, ho sabem, són gràcies a la lluita. La nostra lluita.
Aquest
1 de maig seguirem fent allò que fem cadascun dels dies de l’any. Sortirem al
carrer per a seguir guanyant. Passa a passa, però sense amagar el cap sota
l’ala. Actualitzant les nostres formes de ser i de fer, però mantenint, com
sempre, la finalitat de les nostres lluites: la construcció d’una societat
lliure de qualsevol forma d’explotació i d’opressió.
Visca
l’1 de maig i visca la lluita de la classe treballadora
Secretariat
Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada