Durant
la guerra, des de Catalunya traslladà nombrosos infants d'arreu de la República
espanyola a la frontera amb la francesa.
A
finals de gener de 1939 creuà el Pirineu i, després de passar pel camp de concentració
d'Argelers de la Marenda, el febrer, des de Bordèu, embarcà cap a l'Argentina,
país al qual arribà a finals de març
L’1
de febrer de 1978 els militars argentins van agafar el seu fill Ariel, que mai
no aparegué i és una víctima de la dictadura argentina.
Edgardo Ricetti:
El 12
d'abril de 1901 neix a La Plata (Buenos Aires, Argentina) el mestre anarquista,
anarcosindicalista i anarconaturista Edgardo Ricetti Scandella. Fou fill d'una
família treballadora d'orígens italians. Va fer estudis primaris i secundaris a
l'Escola Annexa de la Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de la
Universitat Nacional de La Plata, on exercí d'auxiliar docent com a cap de
zeladors.
Participà
activament en el moviment estudiantil, fou redactor de la revista llibertària
Renovación (1918) i actor en una companyia teatral. Després començà els estudis
d'Enginyeria i es traslladà a La Pampa, on realitzà les seves primeres tasques
com a tipògraf i s'integrà en un grup dramàtic que feia gires teatrals per les
comarques. Entre 1923 i 1925 fou mestre en una escola obrera de Tigre.
A
finals de 1925 viatjà com a turista a Paris (Illa de França), amb els seus
amics Maffei i Feldman. Decidí restar a l’hexàgon francès i treballà de
jornaler en la reconstrucció d'edificis, establí contacte amb exiliats catalans
de la dictadura de Primo de Rivera i intervingué en la fracassada expedició de
Prats de Molló (Vallespir).
El
febrer de 1927, amb el suport de Bru Lladó Roca, del Sindicat Tèxtil de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Sabadell, s'establí a Sabadell
(Vallès Occidental) on dirigí l'Escola de l'Institut Pedagògic de Cultura i
Solidaritat, al carrer Taulí de la ciutat vallesana. A partir de 1932 aquesta
escola, destinada als fills dels anarcosindicalistes i que emprà uns mètodes
basats en la llibertat total --inclosa la llibertat sexual--, rebé el suport de
la Federació Sindicalista Llibertària (FSL). A Sabadell realitzà una important
tasca pedagògica aplicant els principis pedagògics de Maria Montessori, de
Célestin Freinet i de Francesc Ferrer i Guàrdia fins al final de la guerra
civil. S'afilià al Sindicat d'Oficis Diversos de la CNT-AIT, del qual fou
nomenat secretari, a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), de la qual fou
secretari local en 1932, i presidí la Federació Local de Grups Anarquistes.
El
maig de 1932, per la seva afiliació a la FAI, fou expulsat de l'escola sindicalista,
dominada pel sector trentista de la CNT, i substituït per Ricard Fornells; però
en creà una de nova («Natura») al costat de l'anterior.
Amb
l'aixecament feixista de juliol de 1936 entrà a formar part del Comitè
Antifeixista en representació de la FAI, on sempre procurà evitar activitats
anomenades incontrolades. Durant la guerra fou secretari de Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA) de Sabadell i president del Sindicat
d'Ensenyament de la CNT-AIT d'aquesta localitat del Vallès. El 16 d'agost de
1936 parlà, en representació de la Federació Local de Grups Anarquistes, amb
altres oradors (J. R. Magriñà, Josep Cinca, Trinitario Colón, Manuel Gorina,
Constantino Vachier i Faust Roca), en un míting al Cinema Imperial de Sabadell.
El 27 d'octubre de 1936 va fer un altre míting al Cinema Recreu de la mateixa
ciutat, amb Francesc Pellicer, Jaume R. Magriñà i Maria Soler, organitzat per
la Secció Femenina de la Mutualitat Cultural.
En
aquesta època traslladà nombrosos infants d'arreu de la República espanyola a
la frontera amb la francesa. Col·laborà en aquests anys en la revista Ideas de
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
A
finals de gener de 1939 creuà el Pirineu i, després de passar pel camp de
concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló), el febrer, des de Bordèu (Gironda,
Aquitània, Llemosí Poitou Charentes,Occitània), embarcà cap a l'Argentina, país
al qual arribà a finals de març.
A
la seva terra natal estudià a la Facultat d'Humanitats, col·laborà en
l'Associació pels Drets de l'Infant i treballà en l'editorial Bell com a
corrector i traductor. Entre 1947 i 1963 va fer feina en la Cooperativa de
Transportistes Bernardino Rivadavia com a gerent. Més tard treballà com a
corrector en els diaris El Día i Gaceta de la Tarde de La Plata. Fundà
nombroses colònies escolars. Sempre pensà en tornar novament a la Península un
cop mort el dictador Francisco Franco. Amb la jubilació viatjà per Amèrica.
En
1978 preparà un viatge a Madrid (Castella), però la notícia de la detenció del
seu fill Ariel l'1 de febrer d'aquell any per la dictadura argentina l'obligà a
refer els plans per buscar el seu fill, que mai no aparegué.
En
1980 viatjà per primer cop des dels anys trenta a Catalunya, però la realitat
política d'aquest país el va decebre. El gener de 1983 retornà a la Península,
amb les «Madres de la Plaza de Mayo», per assistir al VI Congrés de la CNT-AIT
i va rebre un homenatge a Sabadell; el març va realitzar una conferència en
aquesta ciutat.
Edgardo
Ricetti va morir el 20 de novembre de 1984 a La Plata (Buenos Aires, Argentina).
En 1987 la ciutat de Sabadell dedicà un carrer al seu nom on es trobava la seva
escola, la qual fou saquejada per les tropes franquistes el febrer de 1939. La seva
companya, Edna Copparoni, publicà en 1992 l'obra Edgardo Ricetti, maestro y
luchador social: 12 años de experiencia pedagógica en Sabadell (1927-1939).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada