Barberá afirma que es va reunir amb Urdangarin i Torres per
projectar els València Summit.
La exalcaldesa de València pel PP declara com a testimoni
pels tres milions que va rebre Nóos pels València Summit.
Empar Moliner crema la Constitució espanyola al programa Els
Matins de TV3.
La periodista va criticar la decisió del TC de declarar
inconstitucionals les mesures de la llei de consum catalana.
Obren judici oral contra un diputat de Podem per participar
en una protesta a favor del poble palestí a Gijón.
[Barcelona (República Catalana) 12/04/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Segons lagència Europa Press l'exalcaldessa de València pel
PP Rita Barberá ha reconegut que es va reunir al seu despatx amb l'exduc de
Palma Iñaki Urdangarin i amb l'exsoci d'aquest, Diego Torres, per negociar
l'impuls d'unes jornades "paral·leles" a la celebració de la Copa
Amèrica i que van ser projectades sota el nom Valencia Summit. Així ho ha
manifestat al començament de la seva declaració davant del tribunal que jutja
els 17 acusats del judici del cas Nóos, en què ha subratllat la importància de
rebre Urdangarin "com una persona dues vegades medallista, vicepresident
del Comitè Olímpic Internacional (COI) i molt bé relacionat amb els mitjans
esportius internacionals". En la
seva compareixença, ha precisat que en la trobada "no s'ha concretat res i
eren més que res idees", deixant clar contundent que no va negociar res
sobre el preu de les jornades. L'exprimera edil ha posat èmfasi alhora que Nóos
era una associació "sense ànim de lucre".
El jutge José Castro va apuntar l'existència d'indicis
delictius contra Barberá i Francisco Camps, també citat, per la seva suposada
participació en les negociacions prèvies a la signatura del conveni del
València Summit, per que les seves tres edicions l'Institut Nóos va percebre al
voltant de tres milions d'euros públics a pesar que el seu cost real va
ascendir a uns 900.000.
Les acusacions apunten la inadequada elecció dels fets
procedimentals a través dels quals es van contractar els serveis de la Nóós,
atès que es van prescindir els tràmits obligats per la Llei.
Camps i Barberá assentien "al que se'ls oferia"
En el seu relat, Castro asseverava que "aquestes i
altres irregularitats, encara que algunes d'elles ja siguin de per si mateix
mateixes delictives, posen de manifest que les contractacions amb l'Institut
Nóos van ser estrictament voluntaristes", recriminant com, davant això,
Camps i Barberá assentien verbalment "a tot el que se'ls oferia, sense
estudis previs ni viabilitat tècnica ni de mercat, en marcs geogràfics
absolutament impropis i esquivant per complet les normes sobre les
contractacions públiques".
Mitjançant la seva exposició raonada, que el magistrat va
elevar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Castro
proposava a la màxima instància judicial valenciana que assumís la competència
per instruir aquesta part del cas Nóos, en apuntar a la "decisiva i
imputable intervenció" d'ambdues autoritats, els qui a causa de la seva
llavors condició d'aforats -per ser diputats en les Corts- havien de ser
investigats pel TSJCV, que va rebutjar assumir-la.
La Fiscalia Anticorrupció apunta així mateix al fet que Nóos
ja va començar a treballar en l'organització del València Summit "molt
abans" que el conveni fos subscrit, la qual cosa evidencia, al seu judici,
que la concertació de l'Administració pública amb l'entitat llavors presidida
per Iñaki Urdangarin "ja estava verbal i anticipadament decidida". És
més, el Ministeri Públic sosté que els signants de l'acord -Nóos, la Ciutat de
les Arts i les Ciències (Cacsa) i la Fundació Turisme València Convention
Bureau- van rubricar el document "sense que fos precedit de cap procés
d'anàlisi de mercat, discussió o negociació, i que Nóos "ni tan sols es
molestés a tractar d'esbossar" el pressupost del que seria beneficiari.
Paper de González Pons
Per la seva banda, González Pons serà interrogat en relació
al conveni rubricat al desembre de 2005 amb l'Institut Nóos per a la celebració
d'uns Jocs Europeus pels quals Nóos va cobrar 382.203 euros -del total de sis
milions que contemplava l'acord- a pesar que van resultar inexistents. En
concret, el conveni va ser subscrit el 23 de desembre de 2005 per Diego Torres,
per Víctor Campos en representació de la Generalitat -de la qual van sortir els
fons-, i González Pons en nom de la Societat Gestora per a la Imatge
Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana. A la seva declaració com
a testimoni davant el jutge Castro, Pons va negar que la seva signatura fos
determinant perquè Nóos cobrés de l'administració valenciana per l'organització
de l'esdeveniment esportiu. De fet, el
propi González Pons es va definir davant l'instructor com un
"espectador" en relació al conveni i, com a tal, "la qual cosa
vaig veure és que Francisco Camps ho va proposar a les Corts Valencianes". Segons va explicar a la seva declaració, va ser
a finals de setembre del 2005 quan Camps va realitzar aquesta proposta
"atès que Europa és l'únic continent que no té uns Jocs Pancontinentales
de caràcter olímpic". El testimoni es va desvincular de les negociacions
prèvies que es van dur a terme de cara a la signatura del conveni. Sobre això,
Diego Torres, durant la seva declaració com acusat en el judici, va manifestar
no obstant això que "una persona molt involucrada" en les
negociacions dels Jocs Europeus va ser González Pons, desvinculant per contra a
Camps. De fet, en ser preguntat sobre qui de la Generalitat va decidir
adjudicar a Nóos l'organització del projecte, va respondre: "No crec que
anés Camps, sinó el llavors vicepresident", en al·lusió a Víctor Campos.
Empar Moliner crema la Constitució espanyola al programa Els
Matins de TV3
L’acció directa en l’alliberament nacional català arriba
finalment a TV3. Felicitats. Ja era hora. La periodista i escriptora catalana
Empar Moliner va protagonitzar ahir una acció directa de rebel·lia davant les
càmeres del programa Els Matins de TV3. Mentre comentava la decisió del
Tribunal Constitucional espanyol de prohibir les mesures de la llei de consum
del Govern de la Generalitat de Catalunya que garanteix el subministrament
energètic a les famílies vulnerables, Moliner va arrancar fulls de la
Constitució espanyola i els va cremar dins un recipient metàl·lic, mentre
pronunciava les següents paraules: "S´hauran d´escalfar de qualsevol
manera, amb qualsevol llibre que tinguin a la mà", la gent que no pot
pagar electricitat ni gas.
Obren judici oral contra un diputat de Podem per participar
en una protesta a favor del poble palestí a Gijón
El Tribunal Superior de Justícia d'Astúries començarà el
proper 3 de maig el judici oral en relació a una protesta solidària a favor de
poble palestí al Teatre Jovellanos a Gijón el 2014 contra el diputat autonòmic
de Podem Enrique López Hernández per un delicte d'atemptat, al costat de vuit
persones més, entre les quals hi ha l'excoordinador local d'IU a Gijón Jesús
Montes Estrada Churruca. Al diputat se li imputa així mateix una falta de
lesions a policies quan un grup solidari i agents de la Policia Nacional espanyola
es van trobar davant el Teatre Jovellanos de Gijón, durant una protesta contra
l’Estat sionista Israel i a favor del poble palestí, coincidint amb l'actuació
del grup israelià Sheketak.
Precisament la condició d'aforat de López Hernández va
derivar el cas cap al TSJA. Els altres acusats són, a més del diputat de Podem
i de Churruca, Pablo Montes Gómez -fill de Churruca-, Pablo Fernández Gómez,
Manuel Fernández Fernández, Misael González Suárez, José Luis García González,
Segon Álvarez Muñiz i Juan José Mata Díez.
Segons la informació facilitada pel TSJA, el judici s'estima
que es prolongui fins al pròxim 6 de maig. El primer dia serà destinat a
qüestions prèvies, reproducció d'un vídeo i declaracions dels acusats, mentre
que el segon serà el torn de la testifical del ministeri fiscal, de les
acusacions particulars i la pericial d'aquestes. Ja el dia 5 de maig seran les
defenses les que aportin els seus testimonis, que continuaran el dia 6, data en
la qual presentaran també les proves pericials i es llegiran les conclusions
del judici. A tots els acusats se'ls considera indiciàriament responsables d'un
delicte d'atemptat; i, en el cas de Montes Estrada, se li atribueixen dos
delictes i dues faltes de lesions; a López Hernández una falta de lesions i a
García González altres dues faltes de lesions. La Fiscalia, per la seva banda,
demana un any de presó per a Jesús Montes Estrada per dos delictes lesions. A
Montes Estrada, així com a Enrique López, els demana dues faltes de lesions al
primer i una al segon, per als que demana per a cadascuna de les faltes una
multa d'un mes a raó d'una quota diària de vuit euros. A José Luis García li
imputa altres dos per falta de lesions, de la mateixa quantia. Per part de
l'acusació particular de dos dels policies, s'eleva a un any i mig la petició
de presó pel delicte d'atemptat en el cas de Montes Estrada i García González.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada