divendres, 1 d’abril del 2016

Important seguici llibertari i anarcosindicalista en la manifestació obrera i estudiantina de Perpinyà ahir en la vaga general a l’Hexàgon



La vaga general d’ahir és el començament d’un moviment social de masses on la mobilització serà molt, molt forta en les properes setmanes. 
Hi haurà noves mobilitzacions a l’hexàgon francès els dies 5 i 9 d’abrilImportant seguici llibertari i anarcosindicalista en la manifestació obrera i estudiantina de Perpinyà ahir en la vaga general a l’Hexàgon. 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/04/2016 
Perpinyà (Rosselló).-  

Feia anys que a Perpinyà no s’havia escenificat un seguici llibertari i anarcosindicalista,  amb intenció de ser unitari, en mig d’una manifestació de masses. El seguici negre i vermell es va situar just al centre de la manifestació de milers de persones, darrere els dels camarades de Solidaires , i no en la cua de la marxa com passa moltes vegades. En el seguici llibertari i anarcosindicalista hi havia militància de la Federació Anarquista, Grup anarquista Puig Antich de Perpinyà, CNT-SO 66, CNT 66 i un gran nombre de camarades no adscrits. 

El començament d’un moviment social 
La vaga general d’ahir és el començament d’un moviment social de masses on la mobilització serà molt, molt forta en les properes setmanes, ja que el president del Govern francès, Manuel Valls, afirma que no hi ha marxa enrere en la llei Treball, una contrareforma laboral que en realitat respon al guió escrit a quatre mans per la Comissió Europea --que en el seu INFORME SOBRE FRANÇA del passat 26 de febrer recull les retallades essencials d’aquest projecte de llei laboral-- i la gran patronal francesa MEDEF: descentralització de la negociació col·lectiva prioritzant el marc de l’empresa per debilitar els sindicats, disminució de la despesa social, col·locar els acords d’empresa per sobre de la legislació laboral --liquidació de fet del Codi de Treball--, treballar més, guanyar menys i més precarització. 
Si l’any 1919, després de la Primera Guerra Mundial interimperialista, es va conquerir la jornada de 8 hores --alguns obrers van morir per aconseguir-la- i ara el govern del Partit Socialista vol imposar que si hi ha acord en l’empresa s’haurà de treballar fins a 12 hores. 
Davant aquesta pèrdua del drets socials i laborals a l’Estat capitalista francès hi ha el fet de poder bloquejar la societat, com s’ha fet ahir dijous, el dia de major mobilització i participació obrera i estudiantil, i els passats dies 9, 17 i 24 de març. Avui, ningú discuteix que la mobilització social a l’hexàgon francès va a més. Fins i tot té ressò a Catalunya, on aquest divendres el diari LA VANGUARDIA hi dedica un editorial, com ja passava el mes de maig de 1968. A l’aeroport del Prat de Llobregat ahir es van anular 36 vols per la vaga general francesa que també fou seguida pels controladors de vol del sindicat UNSA-INCA. 
Hi haurà noves mobilitzacions els dies 5 i 9 d’abril, abans de la celebració del 1er de Maig. Si el Govern francès continua mantenint el projecte de llei laboral hi haurà grans mobilitzacions socials i la pressió obrera i estudiantina augmentarà. De fet, la mobilització de milers de joves fa que aprenguin que és la lluita social i aquest gran exercici de formació obrera i popular es mantindrà en el marc de la lluita de classes abonant el terreny de la maduració social.
El projecte de llei Treball no és esmenable ja que canvia totalment les regle de joc del món laboral francès. Si la llei s’aprova hi haurà un codi laboral en cada empresa. Per als joves, que veuen com augmenta l’atur laboral a l’Hexàgon entre els menors de 25 anys (el 26% de l’atur) i disminueix des de fa 30 anys la despesa social que es dedica a aquest sector social, és molt difícil acceptar que la solució sigui més flexibilitat i precarietat, quan la majoria dels nous contractes –el 87 %-- ja són temporals.
Ahir, centenars d’obrers, empleats públics i estudiants universitaris i de Secundària van emplenar els carrers de 260 ciutats i localitats de l’hexàgon francès en un matí plujós. Fins i tot la torre Eiffel de París estava tancada al públic ja que la gent que hi treballa no va acudir a la feina. La quarta vegada en un mes que hi havia mobilitzacions socials contra la llei Treball. A París,sota la pluja, es van manifestar més de 50.000 persones en el trajecte marcat fins a la plaça de Nació. A Tolosa de Llenguadoc encara n’hi havia moltes més. Molts manifestant a Grenoble, Lió, Marsella, Rennes, Nantes. En el cas de Foix, en un departament, l’Arieja, de 150.000 habitants, la manifestació va aplegar 5.000 persones, gairebé com a Perpinyà, ciutat nord-catalana on aquesta vegada hi havia més gent manifestant-se --entre 5.000 i 8.000 persones sota la pluja-- que en la precedent manifestació del 9 de març. Ahir la majoria de les persones que es manifestaven eren treballadors de la funció pública, però també hi havia representació considerable del sector privat --per exemple, els treballadors de l’empresa EAS--. També hi havia centenars d’estudiants de liceu que, a primera hora del matí, havien bloquejat el liceu Picasso de Perpinyà. 
La policial va practicar nombroses detencions arreu de l’Hexàgon, un centenar. 

Nit blanca a París 
Ahir a París, sota la pluja, centenars de persones organitzaven una nit blanca a la plaça de la República. Sembla que hi ha permís per ocupar la plaça tres dies.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada