Expedient Martí Rouret i Callol al Tribunal Especial per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme

Rouret, exercint de mestre a Móra d'Ebre 

El 10 d’octubre de 1951 hi ha la incoació de les diligències prèvies en el Jutjat Especial  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/04/2016 

L’Escala (Alt Empordà).-   

Rouret, en la seva joventut 

El 10 d’octubre de 1951 hi ha la incoació de les diligències prèvies en el Jutjat Especial (núm. 62-51, arxiu 25.474, Regió 6, Tribunal 39.460) per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (després dit Tribunal d’Ordre Públic i ara Audiència Nacional), a Madrid, contra l'escalenc Martí Rouret i Callol (l'Escala, 30/02/1902-Ciutat de Mèxic, 31/10/1968) que  passà a executòries el 20 de febrer de 1952. L’expedient, de 25 pàgines, es troba a l’Arxiu de Salamanca. 

En les diligència franquistes hi consta que José Gómez Hernández, cap de la Secció Especial de la Delegació Nacional de Serveis Documentals, a Salamanca, certifica el 28 d’abril de 1951 que Martí Rouret i Callol pertanyia a la Lògia VICTORIA, de Barcelona. També fa referència a una planxa (carta) de la Lògia VICTORIA, a les Valls de Barcelona, enviada el 14 d’agost de 1938 a la Lògia PLUS ULTRA de la Gran Lògia Regional del Nord-est (GLRNE), de Barcelona, en que en compliment de l’article 165 de l’Obediència es demana si aquest Taller maçònic té quelcom d’objectar en contra la iniciació en la seva Lògia del profà Martí Rouret i Callol, ”nat a l’Escala el 14 d’agost de 1902” --data equivocada--, casat, de professió mestre, amb residència a Barcelona al carrer Viladomat núm. 173. Es tracta de l’única prova per imputar-lo per “delicte de maçoneria” que troba el franquisme contra aquest de l’Escala. Aquesta referència ens dóna prou dades per establir que Martí Rouret fou iniciat tot just a l’inici del curs maçònic de 1938-1939 i que el seu Taller maçònic pertanyia a  la GLRNE igual que la Lògia PLUS ULTRA (instal·lada el 1932, on hi havia Joan Andreu Abelló, diputat autonòmic d’ERC igual que Martí Rouret, i que promovia activitats pedagògiques i impulsà l’entitat escolar Pedagogium , circumstàncies que feien que aquest Taller maçònic tingués prou coneixement d’aquest diputat autonòmic de l’Escala per ser consultat abans de la seva iniciació).  

A Madrid el 4 de maig de 1951 hi ha una providència judicial del president del Jutjat d’Instrucció núm. 2 del Tribunal Especial, general Cánovas, que s’informa del fet d’haver-s’hi obert informació sobre el seu expedient. A una nova providència judicial del 10 d’octubre de 195, signada pel jutge Pereda, el cap de policia de la Prefectura Superior  de Policia de Barcelona contesta a través del Negociat de Maçoneria el 10 de novembre de 1951 que Martí Rouret havia “fugit d’aquesta ciutat en la retirada roja, essent desconegut des d’aleshores la seva localització”. Aquesta contesta policial porta el segell de SECRETO igualment que la carta del Comissari General de la Direcció General de Seguretat del Ministeri de Governació amb data a Madrid del 15 de novembre de 1951, a través del Negociat 2on de la Secció 2a, segons l’Expedient 45.621 i sobre els antecedents de Martí Rouret en l’Arxiu Maçònic de la Secció s’informa que aquests procedeixen de l’expedient obert per la Delegació de l’Estat per a la Recuperació de Documents de Salamanca on hi consta la carta del 14 d’agost de 1938 de la Lògia VICTORIA i que hi ha un informe de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona de febrer de 1940 on es diu que aquest mestre nacional i casat, domiciliat a Barcelona, “abans del Gloriós Moviment Nacional fou diputat per Esquerra de Tarragona; després d’iniciat aquest tingué el càrrec de Sotsecretari de la Presidència de la Generalitat, essent un home de plena confiança de Companys; respecte a la Maçoneria, no hi ha antecedents en els arxius d’aquesta Prefectura i no s’ha pogut trobar res; es desconeixen béns de fortuna, i en la data de l’informe, sembla que es trobava a França, on va fugir abans de l’entrada de les Forces Nacionals”. 

Aquest document és molt valuós sobre les informacions policials franquistes el febrer de 1940 sobre Martí Rouret. No sabien res de la seva afiliació a la Francmaçoneria. Sigui com sigui no fou fins l’abril de 1951 quan s’identificà la planxa de la Lògia VICTORIA del 14 d’agost de 1938 s’obre la seva petició d’iniciació maçònica segons la diligència, que porta el segell SECRETO, de la Delegació Nacional de Serveis Documentals de la Presidència de Govern sobre l’expedient d’antecedents maçònics de Martí Rouret expedit per la Secció Especial, amb data a Salamanca el 28 d’abril de 1951, signat pel delegat nacional-director general del servei, i a la qual s’adjunta l’expedient abans esmentat. Així, fins aquell moment no es va trobar aquesta planxa sobre Martí Rouret que devia trobar-se entre altre documentació espoliada en algun dels arxius de la Lògia PLUS ULTRA. Desconeixem on es trobava la planxa i quan es va trobar. El fet és que a Salamanca s’inicien les diligències l’octubre de 1951 sobre un document d’agost de 1938. 

Al mateix temps l’informe fa referència a que no compta amb propietats per espoliar-li i a que es troba a l’exili francès just en l’ocupació nazi alemanya, cosa que fa evident que el govern franquista tenia interès en capturar-lo a través de la força ocupant, com passà amb Lluís Companys i altres polítics i sindicalistes, com Joan Peiró, de la CNT. La referència a que Martí Rouret era un home de plena confiança de Lluís Companys per si mateix ja és una pena de mort per la seva persona en cas de ser capturat i portat a consell de guerra a Barcelona.  

Sobre la seva situació judicial cal afegir que justament el 1952 Rouret va viatjar des de Mèxic a Europa, anà a Àustria i també a Perpinyà (Rosselló).  

Hi ha una nova providència del jutge Pereda, datada el 9 de gener de 1952, dirigida al Director General de Presons a fi d’aclarir si Martí Rouret es troba empresonat en alguna presó de l’Estat espanyol. Es contestada el 17 de març d’aquell any fent-se constar que “en l’actualitat no hi consten antecedents” sobre cap empresonament de Rouret.  

El 16 de febrer de 1952 el comissari en cap de la Dirección General de Seguretat informa al jutge del Jutjat núm. 2 del Tribunal Especial que la recerca i captura policial del G.•. Rouret, a partir del Sumari D. P. 62-51, fins aquell dia, ha estat infructuosa.  

Arxiu provisional de les actuacions jurídiques en rebel·lia  contra Martí Rouret. El 20 de març de 1952 el jutge instructor del Sumari signa un informe dirigit al ministeri fiscal en que a partir de les diligències pertinents per providència del Tribunal Especial iniciades el 4 de maig de 1951 contra Rouret  solament  s’ha demostrat que havia sol·licitat “el seu ingrés en la lògia Victoria, de Barcelona”, i que la Direcció General de Seguretat ha informat que aquest imputat es troba en un lloc desconegut. Davant aquesta situació el jutge instructor proposa l’arxiu provisional de les actuacions fins que l’encartat es presenti o sigui localitzat. Es demana que el ministeri fiscal qualifiqui la situació. L’11 de juny respon el fiscal en les diligències prèvies núm. 62 de 1951 seguides contra Rouret pel “delicte de maçoneria” en que diu estar conforme amb l’arxiu provisional del cas que havia proposat el jutge instructor.  

El 20 de juny de 1952 el jutge instructor del jutjat especial núm. 2 eleva al president del Tribunal Especial el D. P. 62-51 contra Rouret. Hi consta registre d’entrada en data del 25 de juny d’aquell any. S’hi adjunta una diligència de la Secretaria General del Tribunal Especial en que es fa constar aquesta entrada documental, del Sumari núm. 39 460 instruït contra Rouret.  Seguidament, el general Cánovas, president del Tribunal Especial, amb data del 27 de juny de 1952, en una providència dóna fe de l’arxiu provisional en el cas judicial de Rouret.  El mateix dia el secretari general del Tribunal Especial envia el Sumari núm. 39 460 al cap del Servei d’Executòries d’aquest tribunal. El 30 de juliol del mateix any Enrique de Salamanca, cap del Servei d’executòries,  dóna fe de l’arxiu del Sumari referit.  El 18 de novembre de 1953 el cap d’Executòries del Tribunal Especial va comunicar, en l’escrit núm. 6271, a la Direcció General de Seguretat que s’havien arxivat provisionalment les actuacions seguides contra Rouret, segons la vista judicial del 27 de juny de 1952. 

Martí Rouret es va retrobà el 1952 amb la seva filla Neus i el gendre a Perpinyà --també visità el seu amic escalenc refugiat Rafel Torres i Bofill, alcalde de l’Escala per ERC i la CNT-AIT entre de 1937 i 1938)--,  aprofitant que havia anat a Àustria al congrés dels ‘Pobles per a la Pau’, però no va ser fins el 1964 que va tornar a Barcelona i l’Escala on hi féu una estada de dos mesos. La seva germana, exiliada com ell a Mèxic, Anna Rouret Callol (1917-1979) va tornar a l’Escala el 1959 per espai d’unes setmanes.  

De cop i volta, el 23 d’agost de 1957 el director general de la Direcció General de Seguretat demana al cap d’Executòries del Tribunal Especial “si ha variat la situació de l’interessat, i, en el seu cas, es comuniqui la filiació i domicili de l’encartat” (el document hi consta el Negociat 2on i anteriors en l’Expedient 45.621, a sota, escrit en llapis, hi consta la xifra canviada de 39.460). Amb data del 8 d’octubre d’aquell any el cap del Servei d’Executòries del Tribunal Especial contesta “que no ha variat” la situació d’encartat de Rouret.    

L’estiu de 1957 desconeixem si Rouret havia demanat en algun consolat espanyol poder entrar a l’Estat espanyol sense patir represàlies o empresonament per ser processat.  Caldria indagar en els ministeris de Governació, ara Interior, i d’Exteriors a fi de poder aclarir el que va passar aquell estiu de 1957 en relació a Rouret.  El fet que la Direcció General de Seguretat parli com “interessat” al referir-se a Rouret dóna una pista que aquest volia anar a Catalunya sense problemes, cosa que no seria possible ja que el Tribunal Especial mantenia la seva imputació per “delicte de maçoneria”.  

Novament, l’11 de març de 1961, el director general de la Direcció General de Seguretat es  dirigeix al Servei d’Executòries del Tribunal Especial fent referència a la providència del 8 d’octubre de 1957 sobre el fet que les actuacions seguides contra Rouret havien estat arxivades provisionalment en rebel·lia el 27 de juny de 1952 i demanant si en aquest moment havia canviat la seva situació jurídica al mateix temps, si es donava el cas, la filiació i domicili del encausat. El Servei d’Executòries el 14 de març d’aquell any contesta l’ofici policial que la situació de Rouret no ha canviat des de l’arxiu provisional per rebel·lia del seu sumari.  Hi consta que correspon al Negociat 2on i anteriors, Expedient 45.621 --la mateixa que es va posar en llapis sobre el document del 23 d’agost de 1957 del director general de la Direcció General de Seguretat--.   

Aquesta vegada sembla clar que el motiu pel que el director general de la Direcció General de Seguretat escrigui el 27 de novembre de 1962 al president del Tribunal Especial, per sobre del Servei d’Executòries, es tracta d’un intent de Rouret d’anar a Catalunya sense problemes policials ni jurídics. Aquesta vegada la qüestió no és si ha canviat la situació legal de Rouret sota el franquisme, simplement es tracta que hi un “interès en conèixer si hi ha un impediment per la repatriació de l’exiliat polític Martín Rouret Callol”. En el document esmentat hi consta “Repatriacions.- Expedient 44.100”. El director general demana al Tribunal Especial que “amb motiu de la tramitació de l’expedient de repatriació de l’exiliat polític de referència, nascut a l’Escala (Girona) el 30 de març de 1902, casat, mestre nacional, fill de José i Emília, es demana a V. E. que disposi sigui informada aquesta Direcció General si per part d’aquest Tribunal pugui existir algun tipus d’impediment per la repatriació del mateix, tenint en compte la circumstància d’haver estat encartat per aquesta  Jurisdicció Especial.” La resposta, donada el 14 de desembre de 1962 i que consta amb la referència corresponent al número esmentat del Negociat de Repatriacions, del president del Tribunal Especial al director general de Seguretat s’afirma que “no hi ha inconvenient per procedir a la repatriació de Martín Rouret Callol”. 

Martí Rouret va visitar Catalunya l’any 1964 en un viatge d’anada i tornada a la Ciutat de Mèxic.  No hi ha més documentació coneguda sobre l’expedient per “delicte maçònic” de Martí Rouret i Callol.  

Com tantes vegades en diligències policials i sumaris franquistes hi ha un error en la data de naixement de Martí Rouret, en comptes de 30 de febrer de 1902 hi consta el “14 d’agost” d’aquell any.