Dos
individus que es van identificar com a delegats de la "seguretat de
l’Estat" intenten captar l’activista Quim Gimeno com a confident. Li van
oferir contraprestacions econòmiques i exercir influències en la causa que té
oberta a l'Audiència Nacional.
Una
de les contrapartides que s’oferia a l’activista, acusat en el marc de
l’operació Pandora, era mitjançar amb l’acusació pública en el seu favor.
Segons
explica Gimeno, un suposat periodista de l’agència EFE va entrar en contacte
amb ell; posteriorment, va afirmar que era una persona a sou de l’Estat.
Posteriorment,
una tercera persona es va afegir a la trobada: “Es va mostrar molt nerviós i em
va tornar a preguntar si els Mossos m’havien contactat”.
El
representant de la “seguretat de l’Estat” demanava informacions especifiques:
noms i tasques dins de col·lectius diversos, però també professions, domicilis
i implicacions.
DIRECTA
19/04/2016
Maties Lorente/Jesús Rodríguez
Uns
quants bars i cafeteries, una farmàcia, una pastisseria, un centre cívic i una
església. Allunyada dels centres neuràlgics de Barcelona, la plaça de la
Concòrdia del barri de les Corts és un lloc relativament tranquil dins el
bullici habitual de la ciutat. Potser per això és un bon lloc per mantenir una
conversa discretament.
Són
les 11:30h del dilluns 11 d'abril de 2016. Assegudes en una taula del Rabbar,
tres persones conversen. Una d'elles és Quim Gimeno (1), un activista social i
polític barceloní detingut el 28 d'octubre de 2015 pels Mossos d'Esquadra i
acusat de "pertinença a organització criminal amb finalitats
terroristes" en el marc de l'operació Pandora, encapçalada per l'Audiència
Nacional (A.N.) espanyola. Amb ell, seuen dos homes més. Es presenten com D. S.
G. --inicials del nom i els cognoms-- i T. M. --només pels cognoms--. Ambdós
asseguren formar part de “la seguretat de l'Estat”.
L'objectiu
de la trobada és clar: convèncer Gimeno perquè proveeixi informació relativa als
moviments socials de Barcelona. A canvi, rebrà “una contraprestació econòmica
fixa” i, depenent de les informacions, “una espècie de millora econòmica”, en
paraules de la persona que es presenta com T.M. També parla de la possibilitat
de contactar amb la fiscalia per mitjançar en el procés obert contra Gimeno:
“Si nosaltres en algun moment haguéssim de fer alguna cosa en relació amb la
fiscalia, no hi ha cap problema. Em comprometo jo i, a més, se sol fer”. Mentre
conversen, un equip de la Directa, amb extrema discreció, observa el que passa
a la plaça i documenta gràficament la trobada. La investigació havia començat
setmanes enrere.
Presa
de contacte
El
15 de gener, a Can Batlló, al barri de Sants, se celebrava la Jornada solidària
amb les anarquistes represaliades. L'acte central va ser una xerrada titulada
Del T.O.P a l'Audiència Nacional i Gimeno va participar al debat posterior com
a persona encausada arran de l'operació Pandora.
En
acabar, una de les persones que van assistir al debat es va dirigir cap a ell.
Pèl-roig, d'ulls clars, amb ulleres de muntura metàl·lica, de cara ampla i
estatura baixa, l'home, que devia rondar la seixantena d'anys, es va presentar
com a periodista de l'agència EFE especialitzat en temes relacionats amb la
seguretat. Li interessava conèixer la situació de Gimeno i el va convidar a
reunir-se amb ell més endavant. Abans d'acomiadar-se, es va presentar amb el
nom de D.S.G. Durant els tres mesos següents, es trobarien en quatre ocasions.
L'activista
va desconfiar de la identitat de l'home des d'un principi, però, en qualsevol
cas, va decidir continuar endavant amb la trobada per saber-ne més. Uns dies
més tard, rep la trucada del suposat periodista d'EFE i fixen la primera data:
serà el 2 de febrer a les cinc de la tarda. El lloc triat va ser Canaletes. Es
van trobar al costat de la font i, mentre baixen la Rambla, van decidir seure
en una terrassa de la plaça del Bonsuccés, al Raval barceloní.
En
un primer moment, el suposat periodista es va mostrar interessat per la
situació personal del jove. Quan el presumpte periodista va canviar l'objecte
de les seves preguntes, Gimeno va començar a dubtar de la seva identitat: “Fent
moltes voltes, em va preguntar si hi havia elements violents a Barcelona, si
aquests tenien algun tipus de relació amb la meva causa... Sempre intentant
posar-se de la meva banda: 'Us foten el projecte' o 'us poden tirar merda', em
deia”. Fins i tot volia saber si algun cos de seguretat l'havia contactat: “Es
va mostrar molt interessat a saber si els Mossos o la Guàrdia Civil m'havien ‘echado
la garra’”, fet que el va fer dubtar encara més que estigués dient la veritat.
Dues treballadores d'EFE consultades per la Directa no han sentit a parlar mai
de D. S. G.
Primers
enregistraments
Abans
de la cita següent, Gimeno va decidir posar-se en contacte amb la Directa. Un
cop coneguda la història, es va decidir fer un seguiment de totes les trobades
que es duguessin a terme. És en aquest punt que el relat retorna a la plaça
Concòrdia de les Corts. El 3 de març, poc abans de les 10 del matí, Quim Gimeno
es va reunir amb l'home que es presentava com a D.S.G. en una terrassa, que
seria la mateixa durant les reunions posteriors.
Per
primer cop, la Directa va documentar gràficament les trobades. “D.S.G. ja no va
tornar a parlar d'EFE, sinó que va assegurar que rebia un salari fix de l'Estat
i un extra com a periodista. També em va assegurar que podia donar-me diners a
canvi d'informació, especialment amb tot allò relacionat amb els anarquistes
xilens Mónica i Francisco”, explica Gimeno. Davant aquesta situació,
l’activista volia “jugar el paper d'algú que vol col·laborar, però que no ho
acaba de veure clar, fet que va motivar que el subjecte volgués convocar una
trobada el 4 d'abril”.
Abans
de la trobada, D.S.G va trucar a Gimeno per dir-li que es podrien reunir amb el
seu superior “per demostrar que no era cap farol”. El 4 d'abril, va arribar per
primera vegada a la plaça de la Concòrdia la persona que es presentava amb els
cognoms T.M. i que, suposadament, és l'home pel qual suposadament treballava el
presumpte periodista. Es tracta d'un home de prop de cinquanta anys, amb els
cabells negres, encara poblats, amb celles grosses i negres com ulls, i amb
pereta i bigot a una barba esclarissada. Juntament amb D.S.G., es va reunir amb
Quim Gimeno el migdia d'aquell dia 4 a la terrassa del Rabbar. A més d'un nou
personatge en joc, el canvi principal durant l'encontre era que, a partir
d'aquell moment, totes les converses van ser enregistrades per Gimeno.
En
tot moment, tal com proven les converses enregistrades a les quals ha accedit
la Directa, és T.M --a qui, a partir d'ara, també anomenarem el superior-- el
que lidera el diàleg, mentre que D.S.G --des d'ara, el periodista-- només parla
en moments puntuals. En un moment de la gravació, Gimeno pregunta al superior:
“A qui et refereixes quan et refereixes a nosaltres?”. “La seguretat de
l'Estat”, respon ell.
“Em
va assegurar que necessitava gent amb el meu perfil per obtenir informació i
m'oferien contraprestacions, donant-me instruccions molt clares”, recorda
Gimeno: “Durant tota la conversa, T.M. es va mostrar molt nerviós i em va
tornar a preguntar si els Mossos m'havien contactat o si havia detectat
seguiments”. Amb tot, decideixen confirmar la pròxima reunió mitjançant una
trucada telefònica del periodista a Gimeno.
La
relació avança
Finalment,
va ser Gimeno qui va trucar a D.S.G al voltant de les deu de la nit del
divendres 8 d'abril perquè la comunicació acordada encara no s'havia produït.
El diàleg telefònic va servir per concretar la cita pel dilluns 11 d'abril,
però també es va centrar en aspectes de la col·laboració entre el suposat
confident i els representants de la “seguretat de l'Estat”, en una conversa que
Gimeno va gravar. “Això serà com a les pel·lícules periodístiques, que hi ha
unes línies de treball completament protegides: pel tema del suport i per les
contraprestacions, que et poden servir --què sé jo-- per anar-te'n de vacances
a algun lloc. Jo entenc que és com una col·laboració remunerada, això és
interessant”, explica el periodista. També va intentar transmetre confiança a
Gimeno en relació amb els seus mitjans: “El que jo volia amb la visita de T.M.
era que tu veiessis que hi ha una realitat: tinc tots els mecanismes per acudir
a persones que estan a llocs d'interès (...) Volia que veiessis amb cara i ulls
que jo no et venia motos, aquests barboteigs no em van”.
L'encàrrec
i el pagament
L'última
reunió entre Quim Gimeno, D.S.G i T.M. va tenir lloc el dilluns 11 d'abril, un
cop més, amb la plaça de la Concòrdia com a teló de fons i, un cop més, amb
periodistes de la Directa observant la trobada des de llocs estratègics.
Durant
la reunió, que novament va conduir el superior, es van concretar els punts
sobre els quals es basaria la col·laboració. Es va parlar de les condicions
econòmiques del treball: “T'oferim una contraprestació econòmica. El que passa
és que aquesta contraprestació econòmica tindrà una part fixa (...) I després,
depèn de les informacions més o menys rellevants que ens puguis donar, en
l'explotació operativa que nosaltres puguem fer; si és transcendent, tindràs
una espècie de millora econòmica. En principi, et podríem donar uns 200 o 250
euros perquè tu poguessis començar a funcionar”.
En
un moment, es comença a parlar de la possibilitat d'aconseguir millores en la
situació processal de Gimeno. T.M. es mostra rotund: “El fiscal és un puto
funcionari, amb tots els meus respectes, jerarquitzat, amb caps, que depèn del Govern,
en aquest cas, de l'administració del Govern central, del Govern d'Espanya. A
un fiscal sí que se li pot parlar, però a un jutge no”.
El
superior comença a valorar el perfil del suposat infiltrat per a les
investigacions. “Tu tens tota la disponibilitat, la facilitat d'entrar en
aquests temes perquè ets un d'ells, un dels seus. No tens aquesta dificultat
(...). Nosaltres valorem, en gent com tu, que el treball que tu fas en quinze
dies, nosaltres triguem un any. Perquè tu estàs dins. Això ens estalvia temps i
esforç”, subratlla el suposat representant de la “seguretat de l'Estat”,
explica Gimeno. És aleshores quan T.M comença a explicar què és el que es
demana a l’activista. Especialment, noms i tasques dins de col·lectius
diversos, però també professions i domicilis. “M'interessa que em posis, per
exemple: ‘Pepe, Pepe López, viu per aquí, treballa no sé on’”, diu T.M. a la
gravació. “Dades objectives: domicili, telèfon. Si està posat en alguna moguda,
si ha estat detingut, si es un tio molt actiu o poc actiu...”.
Per
continuar amb l'operació, es volen assegurar de la seguretat de les
comunicacions, sempre vehiculades pel periodista: “El canal principal de
comunicació és el correu. Durant aquestes dues setmanes, qualsevol cosa que et
passi, qualsevol dubte que tinguis, qualsevol cosa, D. et contesta a través del
correu. Després, la setmana que ens veiem, jo et portaré un mòbil. El nou
número serà el canal de comunicació d'urgència amb nosaltres”.
La
reunió següent es va fixar per la setmana del 25 al 29 d'abril. No es produirà.
Gimeno no pensa seguir amb les trobades: “Des del moment que vaig saber que tot
allò tenia a veure amb l'Estat, vaig voler fer-ho públic. D'una banda, fer-ho
públic és una manera de fer front a la situació i, de l'altra, és una eina
política en el meu judici i, en general, davant l'onada repressiva que vivim”.
L’ateneu
La Base, al punt de mira
L’ateneu
La Base és la principal missió que T.M. i D.S.G. van encomanar a Quim Gimeno.
*
Reportatge complet publicat a la Directa 406. Subscriu-t'hi!
**
Les fotografies estan distorsionades per imperatiu legal, en aplicació de la
Llei de protecció de la seguretat ciutadana 4/2015, coneguda com a llei
mordassa.
(1)
En Joaquim Gimeno té 27 anys, estudia Educació Social i treballa en una
residència de salut mental. Milita a l'organització llibertària Procés Embat i
és un activista social i polític molt implicat al barri de Gràcia. El 28
d'octubre passat, de matinada, els Mossos d'Esquadra van esbotzar la porta de
casa seva, van escorcollar l'habitatge i es van endur objectes personals de
totes les persones que hi viuen. A ell, se'l van endur detingut i,
posteriorment, el van traslladar a l'Audiència Nacional sota l'acusació de “pertinença
a organització criminal amb finalitats terroristes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada