El
municipi celebrat projeccions, xerrades i un gran sopar, al qual hi han
assistit unes 300 persones
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 20/04/2016
Bàscara (Baix Empordà).-
Segons la premsa convencional Bàscara (Alt
Empordà) celebrà ahir dimarts el fet que els camions de gran tonatge no
circulen pel nucli urbà a través de l'N-II des de fa tres anys.
El
31 de gener de 2013, les veïnes i els veïns van alçar-se per reivindicar la
prohibició del pas dels tràilers per aquesta via, que registrava una alta
sinistralitat. Ho van fer amb talls diaris a la carretera al llarg de 79
jornades ininterrompudes.
En
homenatge a aquest moviment, l'Ajuntament de Bàscara ha instaurat el 19 d'abril
com a festiu local i vol promoure una consulta ciutadana per canviar el nom de
la carretera i que passi a anomenar-se 'carrer dels 79 dies'.
Els
accidents han caigut un 85% en aquest tram, tot i que ara hi circulen més
turismes, i de vegades a major velocitat, segons denuncien les veïnes i els
veïns.
La
Rosita, de 84 anys, s'emociona en veure les fotografies que aquesta setmana
presideixen una de les sales de l'Ajuntament de Bàscara. Són un recull
d'instantànies que recorden el moviment veïnal que va organitzar-se gairebé de
manera improvisada arran de la mort d'una dona del poble en un xoc frontal amb
un camió a l'N-II. Aquest municipi empordanès de menys d'un miler d'habitants
va sortir al carrer per dir 'prou' i reclamar, amb talls a la carretera, la fi
de la circulació de camions per la concorreguda via. "Moltes famílies han
perdut pares o fills per culpa dels camions que passaven per aquí",
explica la Sílvia Cortada, acompanyada dels seus fills, que no superen els deu
anys. Malgrat ser molt petits, ells també van participar dels actes reivindicatius.
Amb l'escola, van anar a la Nacional-II per pintar-hi murals al terra i cantar
cançons demanant que els tràilers no passessin per l'interior del seu poble.
L'Aschalew té set anys i recorda aquells dies. "Amb el col·legi anàvem a
la carretera a pintar camions per dir que no passessin per l'N-II. Ara ja no
sento tants sorolls ni fressa", assegura. Amb els companys de classe, ha
visitat aquesta setmana l'ajuntament, on els han explicat el moviment que va
generar-se ara fa tres anys.
L'alcalde,
Narcís Saurina, va ser un dels impulsors del moviment 'Prou camions a l'N-II'.
Aleshores no estava al capdavant del govern municipal i assegura que les
jornades a peu de carretera van servir per unir el poble. Per això, precisament,
s’ha volgut instaurar el 19 d'abril com el festiu local als tres pobles que
integren el municipi: Bàscara, Orriols i Calabuig-Les Roques. "És un dia
històric perquè per primera vegada ens vam unir en una sola causa, també els
pobles veïns que eren usuaris d'aquesta via. Vam tenir les administracions en
contra, que ens van ignorar, però la tossuderia ens va portar a la victòria
final", defensa.
Un
veí del poble va presentat ahir una instància per canviar el nom de la
carretera de Girona i que passi a dir-se 'carrer dels 79 dies'. Saurina ho veu
amb bons ulls i vol promoure una consulta ciutadana: "serà una manera de
recordar-ho, perquè la gent es preguntarà el per què del nom i ens ajudarà a
reviure la història, i tenir constància del que vam fer", opina l'alcalde
des d'una sala del consistori, on pengen rètols reivindicatius dels que van
utilitzar-se fa tres anys.
Els
accidents a l'N-II han caigut un 85% en aquest tram, segons dades de la
Generalitat. Les veïnes i els veïns constaten que han guanyat en tranquil·litat
i qualitat de vida: "vivim a l'altra banda de la carretera i per
travessar-la, amb els quatre fills que tinc, era una odissea", assegura la
Roser Quintana. Un veí explica que als estius ja pot dormir amb la finestra
oberta perquè als vespres no sent tant de soroll. Amb tot, alerten que la
gratuïtat de l'AP-7 fins a Vilademuls (Pla de l’Estany) ha portat més trànsit
de cotxes a la via que creua el nucli urbà. Sovint, es queixen, aquests
turismes circulen a gran velocitat.
Per
celebrar la fita aconseguida i els dies de clam però també de germanor a la
carretera, van celebrar ahir al vespre un gran sopar a l'aire lliure. Hi van
assistir unes 300 persones.
"Ens
va costar però ho vam aconseguir. Cada dia ens aixecàvem ben d'hora, passàvem
unes hores a la carretera, cantàvem l'Estaca... Era molt emocionant perquè
demanàvem una cosa per casa nostra", rememora la Rosita.
El
poble també ha tingut un record per a les víctimes. Ahir van dipositat espelmes
al marge de la carretera on va penjar-se, el 31 de gener del 2013, la primera
pancarta reivindicativa per exigir solucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada