Els
exemplars que es pesquen al golf de Lió són cada vegada més petits.
La
disminució de la descàrrega de sediments dels grans rius (com l’Ebre o el
Roine) provocat pels nombrosos transvasaments ha suposat una tallada dràstica
del subministrament d’aliment per al peix blau.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 21/03/2016
L’Escala (Alt Empordà).-
Llegim en la premsa
convencional que els biòlegs marins de la Universitat de Girona (UdG) Josep
Lloret i Marta Muñoz han participat en un estudi internacional liderat entre d’altres
per l’Ifremer (l’institut oceanogràfic de França) que desgrana els motius pels
quals en només 10 anys la biomassa de les anxoves i les sardines s’ha dividit
per tres, passant de les 200.000 tones a menys de 67.000. És a dir, el nombre
no ha disminuït, però sí que ho ha fet la seva mida.
L’estudi
basa les seves investigacions en l’àrea del golf de Lleó, «una zona que també
pot aplicar-se perfectament a les costes gironines», apunta Lloret. Aquest
investigador explica que en els últims anys les captures no han disminuït tant
en nombre com en qualitat. «El greix de les sardines i les anxoves ha baixat de
manera generalitzada, i les talles també s’han reduït fins al punt que ja no es
troben exemplars grans».
Els
resultats de les proves fetes en estómacs de sardines i anxoves revelen que des
dels anys 90 aquests peixos han patit una davallada important de la ingesta de
proteïnes. Els biòlegs apunten a la hipòtesi d’una pèrdua de qualitat del seu
aliment, plàncton: «menys qualitat vol dir menys energia, menys greix i menys
creixement».
El
treball de Lloret i Muñoz ha permès descobrir que, a banda dels efectes de la
sobrepesca, «hi ha factors ambientals molt importants que estan contribuint
directament a aquest fenomen». Els biòlegs han descobert que, per exemple, la
disminució de la descàrrega de sediments dels grans rius (com l’Ebre o el
Roine) provocat pels nombrosos transvasaments ha suposat una tallada dràstica
del subministrament d’aliment per al peix blau.
També
han observat com l’augment dels efectes dels paràsits com l’anisaki sobre les
sardines i les anxoves ha anat creixent últimament. «El peix blau sol viure en
zones del "Mediterrani fred", com és el nostre cas. Però l’augment de
la temperatura del mar ha provocat la proliferació de paràsits que es
desenvolupen millor en aigües més càlides».
Per
últim, Lloret també enumera la sobrepesca com un dels factors influents en la
pèrdua de greix del peix blau. «No és exclusivament un problema de la pesca,
però sí que és cert que hi influeix bastant», afirma recordant que fa deu anys
la pesca d’aquests peixos en temporada d’hivern era menor, tot i les vedes
actuals.
El
fet que el problema tingui múltiples causes fa que les solucions siguin
difícils de portar a terme, admeten els científics. Lloret creu que incidir en
l’aturada dels transvasaments fluvials i més control de la pesca podrien
mitigar els efectes de la pèrdua de greix corporal d’aquests peixos. Hi ha
factors com l’escalfament global del planeta (amb la consegüent pujada de la
temperatura marina) que estan subjectes a polítiques globals.
El
principal problema, segons Lloret, no és tant la desaparició de les sardines i
anxoves de la costa, sinó més unes mutacions irreversibles que facin inviable
la seva rendibilitat a l’hora de pescar-les.
Per
la seva banda, el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya es
va reunir fa una setmana amb representants de la Federació Nacional Catalana de
Confraries de Pescadors (FNCCP) i de les federacions provincials de Barcelona,
Tarragona i Girona, i també científics del Consell Superior d’Investigacions
Científiques (CSIC) i de l’IFREMER (Estat francès), per abordar aquesta
situació.
En
aquesta reunió es va avaluar la situació i es van plantejar possibles accions
de caire biològic i sobre la comercialització del producte i la reducció de
costos. El responsable de la Federació Nacional Catalana de Confraries de
Pescadors, el pescador blanenc Eusebi Esgleas, va explicar que la situació és
«greu», tant a Tarragona amb la sardina i el seitó com a les comarques
gironines amb l’anxova.
De
fet, amb la situació crítica de la pesca de la sardina que es viu a Tarragona
el sector estudia impulsar la formació d’una organització única que assumeixi
la comercialització del peix blau seguint un control rigorós sense necessitat
de perdre competitivitat. «El plàncton no alimenta com abans, i això és degut a
la contaminació. El Mediterrani està ple de micropartícules de plàstic que
afecten a l’alimentació de l’anxova i fan que no creixi tant com abans»,
assegura Esgleas. Pel representant dels pescadors, això està tenint un impacte
econòmic molt negatiu per al sector. Segons indica, el sector és conscient que
si no s’actua ràpid i amb contundència els problemes poden tornar-se
irreversibles «i afectar de retruc a les captures d’altres espècies més grans».
Tanmateix, Esgleas va afirmar que «sovint es culpa alegrement a la sobrepesca
de tots aquests problemes, quan en realitat aquí el que hi ha és també un
problema de contaminació que ens afecta a tots». En aquest sentit, el
representant dels pescadors catalans va assegurar que no accepta «que tota la
culpa recaigui sobre nosaltres» però va fer una crida a tot el sector per
prendre consciència de la situació actual: «Tinguem la culpa o no, la nostra
responsabilitat és relacionar-nos amb el mar tal i com està actualment».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada