Quan
es jubilà s'instal·là a Ceret (Vallespir) i assistí a congressos i conferències
confederals i d'exiliats.
En morir Franco creuà el Pirineu per assistir a actes
del moviment llibertari.
Bernat Merino Peris:
El 3 de març
de 1988 mor a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) l'anarcosindicalista Bernat
Merino Peris, més conegut com Nardo. Havia nascut en 1912 a València (País
Valencià). Paleta de professió, de molt jove començà a militar en el Sindicat
de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de València.
En
1936 fou delegat per Gandia en el Ple de la Regional de Llevant d'aquesta
organització, on s'oposà a les tesis de Juan López Sánchez partidàries a
col·laborar en els governs; en aquest ple fou elegit, amb José Pros Manzonis i
Juan López, representant de la regional en el Ple Nacional.
Durant
la Guerra Civil va ser membre del Comitè Regional de Llevant de la CNT i
secretari de la Regional de Llevant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i
participà activament en el procés col·lectivitzador. L'octubre de 1938
representà la Regional de Llevant en el Ple de Regionals de Barcelona. El final
de la guerra l'agafà a Alacant i pogué passà el Pirineu després de creuar tota
la Península. A l’Estat francès fou internat en camps de concentració. Després
participà en la reorganització de la CNT en l'Exili i en la resistència des
dels nuclis de Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània). L'octubre de
1943 fou nomenat membre del Comitè Regional clandestí a Marsella i delegat del
Comitè Nacional del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) del pantà de l'Aigle (Orne,Baixa
Normandia), dedicat especialment a les relacions amb la resistència francesa.
El desembre d'aquell any representà Marsella en el Ple de Regionals clandestí
cenetista realitzat a La Fare de Marsella, en el qual les regionals de la zona
ocupada i l'anomenat Comitè de Besiers (Eurau, Llenguadoc, Occitània) s'oposaren
a la creació de l'Aliança de Forces Democràtiques (AFD). El març de 1944
participà en el Ple de Muret, on fou nomenat per formar part de la Secretaria
Nacional de la CNT, i a final de mes participà en una reunió amb la FAI a
Tolosa. L'octubre de 1944 fou elegit en el Ple de Tolosa secretari
d'Organització del Moviment Llibertari Espanyol (MLE). El novembre d'aquell any
intervingué en un míting a Tolosa de Llenguadoc i el 23 d'aquest mes signà, en
nom de la CNT i del MLE l'Acta de Constitució del Comitè de França de la Junta
Española de Liberación (JEL) i el novembre va fer un míting a Tolosa. El gener
de 1945 fou nomenat responsable de la secció d'Organització del Comitè Nacional
de l'MLE a França.
El
maig 1945, amb Manuel Buenacasa Tomeo i Juan Manuel Molina Mateo (Juanel),
formà part de la comissió organitzadora del Congrés de Federacions Locals de
París (Congrés del Palau de la Química) i formà part de la ponència sobre el
trienni bèl·lic, però rebutjà formà part del Comitè Nacional que s'hi creà. En
aquesta època defensà la línia minoritària partidària de col·laborar amb les
forces polítiques republicanes exiliades. Després de l'escissió cenetista de
novembre de 1945 entre partidaris de la col·laboració (sector minoritari) i els
de la no col·laboració (sector majoritari), formà part de la CNT
«col·laboracionista», essent nomenat secretari general de l'organisme d'ajuda
Solidaritat Confederal; també participà en el Fons Humanitari Espanyol. En 1946
va escriure per España Libre. Entre el 13 i el 30 de setembre de 1953
representà el Subcomitè Nacional de la CNT de l'Exterior en el congrés de
l'Sveriges Arbetares Centralorganisation (SAC, Organització Central de
Treballadors Suecs) a Estocolm. Més tard defensà la reunificació cenetista, que
es concretarà en 1960.
Quan
es jubilà s'instal·là a Ceret (Vallespir) i assistí a congressos i conferències
confederals i d'exiliats. En morir Franco creuà el Pirineu per assistir a actes
del moviment llibertari.
Els
Arxius Cinematogràfics de la Resistència de Torí (Piemont, Itàlia) conserven
una entrevista filmada seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada