El
4 de juny de 1949 va ser detingut, juntament amb Emilio Auto Gracia, Ramon Pons
i Manuel Sabaté Llopart, arran d'un escorcoll policial francès al mas Tartàs, a
Oceja (Alta Cerdanya), base de la guerrilla llibertària fronterera, i jutjat el
29 de juny de 1949 fou condemnat a dos mesos de presó
Helios Ziglioli:
El 15 de març
de 1927 neix a Lovere (Llombardia) l'anarquista i resistent antifranquista
Helios Ziglioli, també citat Elios Ziglioli o Elios Ciclione, i que va fer
servir el pseudònim de Fernando García Bernón. Criat pels avis, des de molt
jove entrà a formar part del moviment anarquista de la mà d'un mestre seu a
l'escola. Des de feia molts anys son pare vivia a París (Illa de França) i en
1948 decidí anar-hi per conèixer-lo.
Decebut
pel stalinisme militant del seu pare, conegué llibertaris espanyols a París i
s'uní a la lluita clandestina antifranquista. A Tolosa de Llenguadoc (Occitània)
s'entrevistà amb Pere Mateu Cusidó, secretari de Coordinació i responsable de
l'activitat antifranquista a la Península, li va dir que ja el cridarien quan
fes falta i va recomanar als companys de la Federació Local de Carmauç
(Llenguadoc, Occitània) de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a l’Exili,
que li busquessin feina per mantenir-lo ocupat. El 20 de setembre de 1948 entrà
a treballar en una mina de la companyia «Houllières d'Aquitaine» i ben aviat li
encarregaren l'ús d'una rascadora (màquina que arrenca el carbó a les galeries
que es van obrint). Multilingüe, parlava italià, francès, castellà, català i
esperanto.
Decidit
a passar el Pirineu, a finals de maig de 1949 conegué Josep Sabaté Llopart a
Tolosa, amb qui establí una estreta amistat. El 4 de juny de 1949 va ser
detingut, juntament amb Emilio Auto Gracia, Ramon Pons i Manuel Sabaté Llopart,
arran d'un escorcoll al mas Tartàs, a Oceja (Alta Cerdanya), base de la
guerrilla, on es trobaren armes i municions; jutjat el 29 de juny de 1949, va ser condemnat a dos
mesos de presó.
Posteriorment
tornà a Carmauç quan després d'unes setmanes de treballar en la construcció el
van cridar per entrar a l'Interior acompanyant al grup guerriller de «Los
Primos»; aquesta serà la primera i única entrada clandestina a l'Espanya
franquista. El 4 de setembre de 1949 sortí de Tolosa cap a Catalunya el grup,
format pel cap de l'escamot Saturnino Culebras Saiz (Primo), el seu germà
Gregorio Culebras Saiz, José Conejos García, Manuel Aced Ortell (El Francès),
Joan Busquets Vergés (El Senzill), Manuel Sabaté Llopart, Ramon Vila Capdevila
i Helios Ziglioli. A la carretera de Rocafort al Pont de Vilomara (Bages)
intentaren detenir el cotxe de Josep Pujol Viñas, industrial manresà, però
aquest no s'aturà i envestí els guerrillers llibertaris, que obriren foc i
feriren a l'esquena Emília Cuadrado Martínez, la seva serventa. L'automòbil
continuà el seu camí per portar la ferida a l'hospital, però això havia
desvetllat la presència del grup guerriller a la Guàrdia Civil. El grup caminà
tota la nit i van amagar pel camí dipòsits d'armes per anar més lleugers. Joan
Busquets i Saturnino Culebras l'endemà marxaren cap a Terrassa (Vallès
Occidental) per agafar el tren en direcció a Barcelona i poder contactar amb el
grup de Josep Sabaté Llopart, que també havia entrat a Catalunya per aquelles
dates. Després d'un tiroteig amb la Guàrdia Civil, l'endemà pogueren agafar el
tren cap a Barcelona. Mentrestant Ziglioli anà a Matadepera (Vallès Occidental)
per buscar queviures, però va ser detingut per la Guàrdia Civil sota la
documentació falsa de Fernando García Bernón. Després de ser apallissat, el van
dur amb camió a Castellar del Vallès (Vallès Occidental) a la recerca d'un
dipòsit d'armes. Helios Ziglioli va ser
assassinat per la Guàrdia Civil el 3 d'octubre --altres fonts citen el 29 de
setembre-- de 1949 a Castellar del Vallès, i l'endemà va ser enterrat a la
secció dels protestants del cementiri d'aquesta localitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada