El
10 de març de 1968 mor a la Ciutat de Mèxic l'anarcosindicalista María Ascaso
Abadía. Havia nascut en 1908 a Almudébar.
Durant
la Guerra Civil, amb Paula Feldstein i Lluís Riera Planas, fou responsable de
la «Colònia Ascaso-Durruti», oberta per Solidaritat Internacional Antifeixista
(SIA) a Llançà (Alt Empordà) i on s'acolliren uns 300 infants, la majoria orfes.
María Ascaso Abadía:
 |
| Colònia infantil llibertària Ascaso-Durruti a Llançà |
El 10 de
març de 1968 mor a la Ciutat de Mèxic l'anarcosindicalista María Ascaso Abadía.
Havia nascut en 1908 a Almudébar (Osca, Aragó) i era la germana petita dels
destacats militants anarquistes Domingo i Francisco. Es guanyava la vida com a
modista.
En
1924 es refugià amb la seva mare Emília Abadía Abad al domicili de la militant
llibertària María Barajas, qui l'havia posat a disposició dels companys buscats
per la policia i on van estar allotjats, entre d'altres, Felipe Alaiz de Pablo
i Hermós Plaja Saló; poc després, amb la seva mare passà a l’hexàgon francès
per a trobar-se amb els seus germans Domingo i Francisco. En 1926 participà en
les activitats del «Comitè Ascaso, Durruti i Jover», creat per demanar la
llibertat dels tres militants anarquistes (Buenaventura Durruti, Francisco
Ascaso i Gregorio Jover) detinguts a l’Estat francès i en perill de ser
extradits al Regne d'Espanya, i va ser allotjada amb la seva mare a casa de
Berthe Fabert i Séverin Ferandel, dos dels principals animadors del citat comitè.
Posteriorment esdevingué la companya de Lluís Riera Planas (Pere Carner), amb
qui tingué una criatura, Sol.
Durant
la Guerra Civil, amb Paula Feldstein i Lluís Riera Planas, fou responsable de
la «Colònia Ascaso-Durruti», oberta per Solidaritat Internacional Antifeixista
(SIA) a Llançà (Alt Empordà) i on s'acolliren uns 300 infants, la majoria
orfes.
En 1939, amb el triomf militar franquista,
creuà el Pirineu i el juliol de 1939 formà part d'un grup de 150 refugiats,
entre ells el seu company, la seva criatura i la seva mare, la majoria membres
de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), que, malgrat tenir els
papers en regla, no pogueren embarcar en cap nau amb destí a Mèxic, per mor de
la intervenció dels responsables del Partit Comunista d’Espanya (PCE), que en
l'últim moment havien substituït el Servei d'Evacuació dels Refugiats Espanyols
(SERE) i havien efectuat una tria entre els refugiats que fugien. El seu
company morí de tifus en un camp de concentració a prop de Bordeus (Aquitània,
Occitània); també Sol finà en un camp de concentració francès.
Poc
després es casà amb el xofer i mecànic, i militant de la Unió General de
Treballadors (UGT), Mariano Francès Alonso. Posteriorment aconseguí embarcar
amb el buc De la Salle cap a San Felipe de Puerto Plata (Puerto Plata, República
Dominicana), on arribà, amb la seva mare Emília i company, el 23 de febrer de
1940. Visqué a Ciudad Trujillo (actual Santo Domingo, República Dominicana) i a
Santiago de los Caballeros (Santiago, República Dominicana) i en 1942, amb el
suport de la Junta d'Auxili als Refugiats Espanyols (JARE), es traslladà a
Mèxic, on continuà militant en el nucli confederal de l'exili.
María
Ascaso Abadia va morir de càncer el 10 de març de 1968 a la Ciutat de Mèxic. A
vegades les seves dades biogràfiques es confonen amb els de la seva cosina
Maria Ascaso Budría, també militant anarquista i germana de Joaquín Ascaso
Budría.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada