Foc real a l’Albera

Un dels morters que van caure a tocar d'una vivenda

Els morters a tocar cases habitades han posat en peu les veïnes i els veïns que conviuen amb el camp de tir militar de Sant Climent Sescebes i Espolla. 

El 62% del terme de Sescebes és militar.

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/03/2016 

Sant Climent Sescebes/Espolla (Albera, Alt Empordà).-  

Llegim en la premsa convencional que les bombes i els morters cauen al paratge de l'Albera des d'inicis del XX durant maniobres per part de l'exèrcit espanyol. És un lloc estratègic a la frontera, on el 1978 es van expropiar terres entre Sant Climent i Espolla (Albera, Alt Empordà), 1.380 hectàrees, per crear una extensa zona militar dins la qual hi ha el camp de tir. Els veïns propers conviuen des de fa dècades amb el foc real. Durant anys, excepte els incendis aïllats, la situació no ha generat excessiva controvèrsia. Però la caiguda d'una quinzena de morters, de metralla i munició a tocar de persones o cases el novembre ha posat en peu de guerra un grup de veïns, la Plataforma Alto el Foc a l'Albera, que demana que es clausuri el camp de tir. Els ajuntaments, per la seva banda, volen saber si compleix les mesures de seguretat.

"Ara mateix estan tirant, vius amb por perquè un cop passat un error, què et garanteix que no torni a passar". Ho explica la veïna Bàrbara Magugliani, del llogarret de Vilartolí, a Sant Climent Sescebes. Allà amb Joan Carles Torres, tenen Can Torres, una petita empresa d'elaboració de vi. Han vist metralla i morters fora del límit del camp de tir i Torres fins i tot va sentir xiular bales a tocar l'orella el 2013, quan ja va reclamar explicacions als militars.

Vilartolí, a Sant Climent Sescebes, i els Vilars, a Espolla, son els dos punts habitats més propers a la zona militar i a l'àrea del camp de tir. La veïna Salomé Wimille veu el fum de les explosions al terra des de casa seva als Vilars, a cent metres de la qual van caure morters. "Era al jardí i de sobte vaig sentir una explosió molt forta, com si estiguessin bombardejant", va explicar. Això va desencadenar un primer front contra l'activitat.

Els militars van comprometre's a prendre una sèrie de mesures per millorar la seguretat. L'alcaldessa de Sant Climent Sescebes, Olga Carbonell, i el d'Espolla, Carles Lagresa, creuen que, a les mesures que puguin prendre des del Ministeri de Defensa del Govern espanyol, s'hi ha d'afegir una investigació perquè quedi clar si compleixen o no les mesures de seguretat d'un equipament d'aquest tipus. A jutjar per l'error ocorregut, ara mateix les sospistes de molts són que no.

El camp de tir se situa dins l'àmplia zona militar. Però al puig del Castellar (Els Vilars, Espolla) s'hi fan pràctiques des de fa dècades. El 30 de setembre de 1927, el Diario de Gerona publicava que havien finalitzat les maniobres militars. La línia de ferrocarril a Portbou, la carretera nacional N-II i la línia Campany-Masarac-Llançà eren els límits, segons publicava El Autonomista el 1932. Aquell any, amb el general Batet al capdavant es reuniren tots les forces per fer pràctiques amb foc real al nord de la línia Vilartolí-Espolla.  

Les maniobres anaven acompanyades de la presència, cada vegada més permanent, de l'exèrcit espanyol, que s'allotjava en tendes de lona i no va ser fins a finals dels seixanta del segle XX que van disposar de la base militar. L'exèrcit va anar expropiant terrenys als dos termes municipals fins arribar a l'actual àrea, dins la qual hi ha la Base Militar Álvarez de Castro.

El 1978 el Ministeri de Defensa va expropiar 300 hectàrees a Espolla. Els terrenys havien estat dels Ducs de Medinaceli i els havia repartit el 1861 entre els caps de totes les famílies del poble. Això va fer que tot Espolla hi tingués una part. Hi hagué una forta polèmica i una enèrgica campanya opositora, però no es va poder evitar. L'exalcalde, Jaume Coderch, explica que va ser un procés llarg. "Van anar comprant i van pagar bé, no tothom hi estava d'acord però ells et deien que deixaven dipositats els diners al jutjat i el que vulgui els agafi i el qui no, no". El diari Avui relatava que no es va poder evitar i l'únic consol va ser que es va arribar a un principi d'acord que pal·liava les conseqüències negatives.

Els terrenys expropiats passaven a ser de la Capitania General de la quarta regió militar com a camp de tir que es comprometia a donar autorització per treure suro. Els camins dins la zona expropiada s'havien de mantenir, conservar i protegir, així com els monuments inclosos a la zona. Els militars continuen avui sent molt restrictius a l'accés en una zona de l'exèrcit i després d'anys de peticions per primer cop han accedit a permetre fer-hi batudes de senglars. Pel que fa a la protecció del patrimoni, n'hi ha molt de megalític. La plataforma Alto el Foc assegura que no es té en compte i està envoltat de petits focs i restes de munició. Hi ha hagut nombroses denúncies d'agents rurals que s'han arxivat i es limita l'accés a un espai Xarxa Natura 2000 i amb molt patrimoni per protegir.

L'altra preocupació és la seguretat en un lloc on poden haver-hi boletaires o turisme que visita cellers. El sistema de control és el mateix des de fa dècades. L'exalcalde de Sant Climent  Sescebes, Joaquim Torrent, que hi havia fet el servei militar als anys seixanta, explica que "ens feien anar a vigilar els camins que anaven cap a Espolla, Cantallops i s'enviaven les cartes als ajuntaments, com es fa ara", tot i que s'han incorporat les noves plataformes de comunicació. Hi ha maniobres cada setmana fins en època de risc d'incendi. Aquesta mateixa setmana el Facebook de Sant Climent n'informava per a dilluns i dimarts.

"Les fronteres no són físiques", constata Olga Carbonell perquè "hi ha camins públics i d'alguna manera delimitar-ho, entorpiria el pas a zones on es fan pràctiques de tir". Al límit hi ha fites i cartells que adverteix que és zona militar, per exemple, a tocar els Vilars. I Lagresa recorda que antigament hi havia parts tancades, avui malmeses.

Des del Ministeri de Defensa, arran dels incidents, han pres algunes mesures, com retirar les restes d'armament dispers en terrenys particulars i enretirar la zona prevista de caiguda de projectils. Es van acordar altres actuacions, com el tancament d'algun sector, però ara per ara es desconeix quan es farà efectiu. Segons el Diari de Girona aquest mitjà ha preguntat al Ministeri de Defensa per les properes mesures, sense que hagi obtingut cap resposta.  Mentrestant la plataforma contrària al camp de tir continua organitzant-se i per al 26 de març ha anunciat un debat per posar sobre la taula els valors de l'Espai Natural de l'Albera. 

El 62% del terme de Sescebes és militar 

El municipi de Sant Climent Secebes, de 590 habitants, se situa a peu d'una extensa àrea militar que ocupa el 62% del terme. Des del 1964 s'hi situa la Base militar Álvarez de Castro i part d'una zona militar que s'estén cap a Espolla. Dels 3.500 militars que van capgirar l'economia al segle passat, en queden uns centenars. El poble s'ha hagut d'adaptar i avui els beneficis que dóna la base "són zero", constata l'alcaldessa, Olga Carbonell.

El 1946 el comandant d'enginyers Sánchez Jurado va començar els tràmits per constituir el primer campament comprant uns terrenys. Hi havia entre 800 i 1.000 reclutes, que s'allotjaven en tendes de març a juny. Els terrenys es van anar ampliant fins al 1964, que es va crear el Centre d'Instrucció de Reclutes (CIR) número 9, que en aquell moment era l'únic que hi havia al Principat de Catalunya. De sobte van arribar 3.500 soldats més. Això passava el 1970, quan hi havia 915 habitants al municipi. "N'hi havia molts, pels carrers, pels negocis, s'escampaven també pels pobles del voltant". Ho explica el veí i exalcalde Joaquim Torrent, segons la premsa convencional. Ell justament va ser dels primers a utilitzar les noves instal·lacions perquè a finals dels anys seixanta hi va fer el servei militar, com molts joves d'arreu de la comarca cridats a quintes. Torrent explica a la premsa convencional que a Sant Climent Sescebes es van multiplicar els negocis, molts d'ells regentats per gent nova que venia al poble. A aquella època no hi havia ni autopista, ni variants i la N-II passava pel mig dels nuclis urbans. Quan es produïen les jures de bandera, quatre vegades l'any, fins a sis mil persones arribaven a Sant Climent Sescebes. Els diaris de l'època relaten el caos de trànsit que es generava des de Girona a la comarca de l’Alt Empordà. Però la situació va anar canviant progressivament fins avui. El 1983 s'anuncià que desapareixeran els Centres d'Instrucció de Reclutes i es crearà la Brigada de Muntanya. El llavors ministre de Defensa pel PSOE Narcís Serra va visitar la base per anunciar que s'ampliarien les instal·lacions i s'hi desplegarien més unitats. El CIR va desaparèixer el 1986.

L'activitat estava anant en descens. Torrent explica a la premsa que "quan vaig entrar d'alcalde el 1983 encara hi havia entre 2.500 i 3.000 soldats, però va anar baixant, fins que pràcticament no quedava ningú al final dels anys 90". El 1994 el Ministeri de Defensa va tancar la base militar de l'Escala traslladant a Sant Climent els soldats, però el 1997 s'aprovava la creació de les primeres places de soldats professionals i la supressió del servei militar obligatori. "Al poble, van tancar els bars dels que eren de fora i van quedar els del poble, en van quedar tres o quatre i alguns veïns es van haver de buscar altres feines", relata. Els veïns recorden que van deixar de veure militars pels carrers. L'exèrcit de terra s'ha reorganitzat i el regiment de Caçadors de Muntanya s'integrarà a la Brigada Orgànica Polivalent Aragó I amb base a Saragossa. Tindran una unitat blindada d'uns centenar de vehicles, segons informava el diari  La Vanguardia la setmana passada.