TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/03/2016
Pals (Baix Empordà).-
Llegim aquet
dies en diversos mitjans convencional l’efemèride de que el 22 de març de 2006,
20 explosions i cinc segons van ser suficients per tirar a terra les 13 antenes
de l'emissora que durant 47 anys van presidir la platja de Pals (Baix Empordà).
La instal·lació, finançada pels Estats Units a través de la CIA, es troba, deu
anys després, en total deixadesa i com a testimoniatge de la batalla de la
propaganda en la Guerra Freda amb l'antiga URSS.
Radio
Liberty va desaparèixer de l'Europa de l'Est el 25 de maig de 2001, però de la
platja de Pals ho va fer cinc anys més tard, el 22 de març de 2006. Aquell dia,
ara farà una dècada, els explosius van demolir el símbol de l'estació
radiofònica, les 13 antenes -set de les quals tenien un alçada de 165 metres ,
les sis restants, de 78 metres- que es trobaven en un recinte tancat de 33
hectàrees, a tocar de la platja.
La
desaparició d'aquests gegants també va comportar l'oblit de les instal·lacions
per part del seu responsable, el Ministeri de Medi Ambient del Govern espanyol,
que des d'aleshores se'n va desocupar a l'espera de decidir a què ho
destinaria. Ara, la situació s'aclareix amb el projecte de la Fundació Mar de
restaurar els edificis i convertir l'espai en un centre d'interpretació de la
bioesfera i de posar en valor el patrimoni natural autòcton.
La
demolició de les antenes va permetre al municipi de Pals recuperar la totalitat
de la platja però no la resta del recinte, 333.500 metres quadrats que el franquisme
va obligar a vendre-li a la propietat per 7.673.000 pessetes. Una venda
forçosa, sostenen els descendents de Rosa Coll, que afegeixen que l'estiu de
1957 hi va haver el primer contacte de l'Estat per adquirir els terrenys.
L'escriptura de l'operació de compra-venda es va signar el 15 de març de 1958.
Poc més d'un any més tard, la CIA va engegar Radio Liberty amb les emissions
cap als països soviètics amb una instal·lació provisional. Van caldre quatre
anys per culminar totes les obres.
De
tot allò, en queden els records dels que ho van viure i l'estructura dels
edificis.
Llegim
que l'alcalde de Pals quan van cessar les emissions, Joan Silvestre, recordava
aquest dijous, mentre feia una volta per les instal·lacions, que el punt i
final del 2001 semblava fet a corre-cuita: hi havia una emissora que feia un
parell de mesos que s'havia posat en marxa i una altra que encara estava
embalada, cosa que li fa pensar que la decisió havia estat un xic precipitada
per part de la CIA. També afegia que el seu equip de govern municipal havia
tramitat la qualificació urbanística de l'espai com a zona verda per evitar que
s'hi pugui construir ja que amb el pla general del 1986 s'hi permetia un
aprofitament urbanístic en el 10% de la superfície. Silvestre comenta, segons
la premsa convencional, que Radio Liberty donava feina a un gran nombre de
persones de Pals i els seus entorns. Del que ell coneixia, pocs nord-americans
hi treballaven, a més d'algun alemany, ucrainià o rus. L'emissora de la CIA no
era un centre de producció de continguts, sinó que li arribaven els programats
gravats i des d'aquí emetia per a tots els països de l’antiga URSS i el bloc
del Pacte de Varsòvia. Segons el web radioliberty.org, dedicat a l'estació de
Pals -i que aprofundeix en molts d'elements-, era habitual retransmetre els
programes en onze idiomes, entre els quals rus, uzbek, letó, estonià, lituà,
ucraïnès i kazakh. L'hemeroteca també és una bona eina per entendre el paper
que jugava l'emissora de Pals en les relacions entre l’Estat espanyol, en temps
del franquisme i de la Segona Restauració Borbònica fins l’any 2001, i els
Estats Units, i la importància que l’imperialisme occidental donava a la guerra
propagandística -d'acord amb el diari franquista gironí Los Sitios, l'estiu de
1976 va estar en joc la renovació del lloguer als USA per 250.000 dòlars a
l'any-; o com la fi de la Dictadura va donar pas a les marxes antimilitaristes contra
Radio Liberty i a la base Loran-C de l'Estartit a la dècada dels 80,
especialment en la campanya contra l’entrada d’Espanya en la NATO.
L'actual
alcaldessa de Pals, Sílvia Monar, manté a la memòria la demolició de les
antenes, una actuació que va viure en directe i amb "il·lusió", però
també reconeix tenir-ho tancat va permetre conservar l'espai quasi intacte, del
contrari estaria ocupat per urbanitzacions turístiques. El mateix ha passat en
terrenys militars, com ara a l’Escala o Roses, a l’Alt Empordà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada