Una
exposició reuneix 21 d'obres del pioner de l'art psicodèlic i alternatiu gironí
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 04/03/2016
Girona (Gironès).-
El Museu d'Història de Girona
presenta avui divendres, a les 18:00h, amb una exposició la col·lecció Damià
Escudé (Sarrià de Ter, 1934-Barcelona, 2011), que aplega una vintena de
pintures i dibuixos de l'artista i activista procedents d'una donació que un
particular anònim ha donat a la ciutat, sense cap contraprestació.
La
presentació al públic d'aquest llegat fins ara inèdit serà també una ocasió per
honorar la figura d'aquest personatge, “un interrogant obert” com l'ha definit
la seva pròpia família, que va ser pioner a les terres del Nord-est de Catalunya
--Damià es considerava una persona de l’antiga Catalunya Vella-- en la
introducció de la psicodèlia, el moviment hippy i contracultural, el culte zen,
l'independentisme català quan encara no estaven de moda les sabatilles amb la
senyera, i les mobilitzacions polítiques i socials que han derivat anys més
tard en els anomenats col·lectius antisistema.
La
meva mare es deia Amor, el títol de l'exposició, extret d'una entrevista que va
fer-li el periodista Xevi Planes per a la ‘Revista de Girona’ l'any 2000, es
planteja doncs com un itinerari per la trajectòria i la personalitat complexa,
desbordant, d'aquest activista incansable que travessa els principals
esdeveniments socials i culturals de la Catalunya de la postguerra i la
transició.
“Per
poc que gratis, el trobes a tot arreu, sempre hi és”, comentava ahir una de les
seves nebodes: participant en els Fets de Palau de 1960, fundant el clandestí
Front Obrer Català (FOC) --que li costaria una dura pena de presó-- o
l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona; animant les tertúlies de la
Confraria del Vi amb Víctor Gómez Pin i Ferran Lobo; exercint de guru
espiritual de gent tan diversa com Lluís Racionero, Pau Riba o Jaume Sisa;
militant a Pax Christi; establint complicitats amb Ricard Bofill, Zush, Pepe
Ribas, Isidre Molas, Lluís Bosch Martí i, sobretot, Lluís Maria Xirinacs, o
implicat en tota mena de causes ecologistes, pacifistes, catalanistes i
antinuclears dels Països Catalans. Fou una persona molt implicada en la
salvaguarda dels aiguamolls de la badia de Roses.
La
seva obra plàstica és una projecció de les seves facetes múltiples: arrauxada,
simbòlica, d'un automatisme surrealitzant, encara que no deixa de presentar una
sòlida coherència, potser no tant d'estil com dels principis que la guiaven.
L'exposició que s'inaugura avui al museu és un primer pas per abordar aquesta
figura extravagant, encara avui tan mal compresa. L'historiador de l'art Jaume
Vidal i Oliveras, autor del text del catàleg, adverteix de fet en els seus
dibuixos “una clau per penetrar un món que s'expressa sota l'escorça de les
coses”.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada