 |
| L'afició dels Celtarras quan encara podien entrar a Balaídos |
Paranoide
antiterrorista espanyola: l'expulsen del camp per dur una bufanda que diu
'Celtarras'.
Després dels titellaires nou cas d'abús desproporcionat per suposat
enaltiment del terrorisme.
13
veritats incòmodes sobre els 75 anys que celebra El Corte Inglés.
La
principal empresa espanyola de grans magatzems acumula massa draps bruts.
Intervenen
20.000 uniformes per a l’EI als ports d’Algesires i València.
Els
vestits es trobaven dins de contenidors que estaven declarats com a roba per a
ajuda humanitària.
[Barcelona
(República Catalana) 04/03/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Com
ja s’ha vist en aquestes més de cent cròniques el decadent Regne d’Espanya viu
immersa en una espècie de paranoide antiterrorista aguda que consisteix a veure
enaltiment de terrorisme allà on no n'hi ha i actuar de manera totalment
desproporcionada. Sí que li ho expliquin a un pobre soci del Celta de Vigo, des
de ja fa 35 anys, que dissabte passat va anar al camp del seu equip amb una
bufanda on posava 'Celtarras'. Els membres de seguretat van interpretar que era
una expressió que enaltia el terrorisme i el van expulsar del camp i li van
retirar el carnet de soci.
Segons
els cosses de seguretat del recinte, l'expulsió va ser deguda al fet que la
paraula 'Celtarras' era "exaltació del terrorisme", per fer
referència al grup de seguidors galleguistes que acudia a les grades de
l'estadi. Els Celtarras van néixer a mitjans dels anys 80 però van acabar
expulsats de Balaídos com ho foren els Bojos Nois del Camp Nou. No obstant
això, la seguretat li va indicar a José, l'afectat, que aquest símbol estava
prohibit. En negar-se a amagar la bufanda, es va iniciar una petita discussió
que va acabar amb l'expulsió d'en José del recinte esportiu i la retirada del
seu carnet de soci, si bé els responsables del Club van admetre posteriorment
que la sanció havia estat desproporcionada. Tot i això, José se sent traït pel Club
de la seva vida. "No vull ni anar a recollir el carnet. Que em tornin els
diners dels partits que queden aquesta temporada i ja està. M'han tractat com
un delinqüent. El Celta no es mereix aquesta situació", lamenta en
declaracions al diari ‘Faro de Vigo’.
Qui
eren els Celtarras?
Des
del seu naixement a la dècada dels 80, el grup Celtarras sempre intentà dur a
terme una línia coherent amb les seves idees: independentistes gallecs i
d'esquerres amb compromís polític i social. Hi havia gent que venia de la
participació més o menys activa diferents col·lectius, organitzacions i actes
d'índole estudiantil, política, social gallecs. Amb el pas dels anys, Celtarras
es va consolidar com el motor de Balaidos pel que fa a animació. Des dels
inicis ja hi va haver topades altres grups i altercats i disturbis amb forces
de seguretat ciutadana, com ara agents del Cos Nacional de Policia espanyola.
13
veritats incòmodes sobre els 75 anys que celebra El Corte Inglés
 |
| Negrers, franquistes i falangistes |
Un
dels gegants comercials espanyols ha anunciat amb grandiloqüència que durant
els següents mesos durà a terme una macro campanya per celebrar els seus 75
anys d'història. El lema serà 'Tu historia, nuestra historia' que té un aire neofranquista
que esgarrifa. De fet, la història de El Corte Inglés està vinculada amb
passatges foscos de l'Estat espanyol i amb un origen negrer de l’Havana. A més,
la mateixa empresa és coneguda per la seva opacitat en la gestió i per tenir
vincles amb l'extrema dreta i el falangisme. Podem parlar de 13 veritats
incòmodes sobre el Corte Inglés i els seus 75 anys d'història.
Veritat
1. Realment no són 75 anys?
És
ben curiós que una empresa de la magnitud de El Corte Inglés s'hagi descomptat
a l'hora de calcular els seus anys d'existència. L'empresa va ser fundada just
un any després que acabés la Guerra Civil espanyola. Això va ser l'any 1940.
Per tant, ECI està celebrant, realment, els seus 76 anys. I per què aquest
error...?
Veritat
2. Una celebració als jutjats
Segurament
era més important, per part de la gestió de l'empresa del triangle verd,
intentar apaivagar les grans tensions que hi ha al consell directiu de
l'empresa, amb denúncies mercantils i penals pel mig. Això deu haver fet
descomptar-se sobre els seus anys. Anem a pams: Ramón Areces ja va estar
vinculat a la botiga El Corte Inglés des del 1935 de la mà del seu tiet César
Rodríguez González, un negrer que havia fet fortuna amb una galeria inspirada
en els models anglosaxons de vendes per complements que tenia instal·lada a
l'Havana (Cuba). Amb el crac del 29 torna cap a l'Estat espanyol. Des d'aquell
moment la família Areces ha controlat els grans magatzems. Primer el tiet
Rodríguez, després el nebot Areces i després el nebot d'aquest últim: Isidoro
Álvarez. La neboda d'Areces, Carlota Areces acaba de denunciar l'empresa,
primer per la via mercantil i ara ja per la penal, per aquesta turbulenta
tercera veritat.
Veritat
3. Entrada de capital qatarià per sanejar els comptes
Com
hem explicat, Carlota Areces, neboda del fundador d'El Corte Inglés, Ramón
Areces, s'ha vist obligada a defensar el patrimoni familiar. La menor dels cinc
fills de Luis Areces, germà del fundador, ocupa des de fa tretze anys una
butaca al consell d'administració de la companyia en representació de
Corporació Ceslar, societat que posseeix gairebé un 10% del gegant dels grans
magatzems i que uneix els interessos de la família Areces Galán. La seva
oposició a l'acord amb el xeic de Qatar Hamad Bin Jassim al-Thani, operació que
titlla de "nefasta per la valoració que fa de la companyia", l'ha
portat a protagonitzar un fet inèdit en la història d'aquesta saga: denunciar
la seva empresa familiar per explicar les irregularitats d'aquesta operació i
amb l'única condició de respectar l'anonimat de la seva imatge.
Veritat
4. Algú s'embutxaca pasta amb l'acord amb els àrabs
Carlota
Areces reconeix que algú ha cobrat una comissió de 17 milions que s'ha pagat
per en intervenir l'operació amb els àrabs que, a més, s'està pagant en un
paradís fiscal (Singapur). L'epicentre de les reclamacions de Corporació Ceslar
està en la valoració que s'ha fet de la companyia i en les condicions del
contracte, que titlla de nefastes.
Veritat
5. Com pot créixer una empresa tan ràpidament l'any 1940?
El
Corte Inglés, abans de la Guerra Civil espanyola, era un petit comerç dedicat a
la sastreria i la confecció de roba de nens. Després del conflicte armat, es va
traslladar al carrer Preciados, núm. 3 cantonada amb el carrer Tetuan, on es
trobaven els magatzems El Águila, començant la seva activitat en aquesta nova
etapa amb set treballadors a les ordres de Ramón Areces. L'any 1941 és quan el
Corte Inglés va començar a assentar les bases del que actualment és el primer
grup de distribució espanyol, el que vindria ser el primer gran 'pelotazo
espanyol'.
Esclata
la Segona Guerra Mundial interimperialista. Franco i Hitler eren dos estats
feixistes i van i el 8 de febrer de 1941 el Govern espanyol va signar un acord
amb el Govern alemany per a subministrar mà d'obra. L'acord disposava
l'enviament de 100.000 treballadors (productors per als alemanys) però
finalment van ser poc més de 4.000, entre ells Enrique Marco Batlle.
Veritat
6. 'El paquete del emigrante'
Un
dels problemes era un dels requisits per poder emigrar: cada viatger havia de
portar una maleta amb: quatre parells de mitjons, un parell de calçotets i
samarretes, tres camises, dos parells de mocadors, dues tovalloles, un vestit,
uns pantalons, un jersei de llana, un abric, un parell de botes, una bufanda,
una gorra i els estris d'afaitar.
El
Corte Inglés va tenir una gran idea: vendre un lot amb tot el que era necessari
per al treballador emigrant amb destinació a l’Alemanya nazi. La compra del lot
va tenir molt èxit, ja que els emigrants s'estalviava temps en la preparació de
la bossa s'asseguraven dur tot el necessari, ja que hi havia inspectors que
s'ocupaven que es complís la norma i que cada espanyol sortís equipat com
requeria l’Alemanya hitleriana.
Veritat
7. Segona gran crescuda: client preferent de l'Estat espanyol
El
Corte Inglés és el principal proveïdor d'uniformes, estris i vitualles de:
-.
l'Exèrcit espanyol
-.
Els carters i funcionaris de Correus
-.
Els treballadors del Museu del Prado
-.
Les Unidades de Intervención Policial espanyoles
-.
Els empleats de la la Confederación Hidrográfica del Guadiana i del Ebro
La
suma de diners públic ingressats a ECI gràcies a tots aquests contractes, l'any
2012 arribava a 14 milions d'euros.
Veritat
8. L'ús de les presons de manera maquiavèl·lica
Algunes
de les peces de roba i uniformes de la llista anterior són elaborades a la
presó. Fa anys que alguns presos han denunciat que els empleats empresonats
treballen que per a ECI cobren menys de la quarta part del que els correspon.
Però, encara és més roí tot plegat perquè ECI s'enriqueix amb els presos per
partida doble. D'una banda els té treballant per les seves botigues en unes
condicions precàries i d'altra banda són els mateixos reclusos els que
adquireixen aquests productes per obligació. La multinacional espanyola
subministra llençols, taules, llits, safates de menjar, cadires, roba per a
penats i funcionaris, mantes, cobrellits i fins als lots higiènics. I són els
presos els que estan fabricant tot el material tèxtil amb sous que no passen de
200 euros al mes.
Si
un intern vol tenir una televisió, no pot anar al mercat lliure, sinó que ha de
comprar-la a El Corte Inglés. El sistema és el següent: apareix per les presons
cada 15 dies el que els interns anomenen "el demandadero", que recull
les necessitats de productes i objectes dels reclusos. Després va a El Corte
Inglés i ho compra.
Veritat
9. Uniformes per l'Estat Islàmic
Com
ja vam explicar, fonts pròximes als serveis d'intel·ligència europeus han
confirmat que El Corte Inglés ha estat investigat en relació al subministrament
dels moderns uniformes utilitzats pel Daesh en les guerres de Síria i l'Iraq.
Diversos serveis d'intel·ligència, que tracten de posar al descobert les xarxes
de subministraments dels terroristes mercenaris takfirs, han posat els grans
magatzems espanyols en el punt de mira per la seva especialització en
confeccionar uniformes militars i per l'entrada de Qatar al seu consell
d'administració, un país on els xeics financen al grup terrorista Daesh. A
canvi d’això, ECI gaudeix d’impunitat davant qualsevol atemptat de l’Estat
Islàmic. Així, el lloc més segur del Regne d’Espanya es troba en els edificis d’ECI.
Veritat
10. Vincles amb l'extrema dreta i el falangisme
El
nou director, Dimas Roberto Gimeno Álvarez, ha figurat en les llistes del
partit feixista Falange Espanyola Independent (FEI) fins a tres vegades: va
figurar com a suplent en la llista de Falange Espanyola Independent (FEI) (una
antiga escissió, ja extinta, de Falange Espanyola i de les JONS) per Palència
al Senat. El 1999, va tornar a figurar com a integrant de la candidatura per
Barcelona de la mateixa formació a les eleccions al Parlament de Catalunya. En
2000, amb 25 anys, Dimas Gimeno va figurar, per última vegada, en les llistes
d'aquest partit a la candidatura al Congrés dels Diputats en la coalició de FEI
amb Falange 2000, per Valladolid.
Veritat
11. La relació amb les treballadores i els treballadors
Algunes
de les treballadores i dels treballadors han denunciat ECI per actuar com un estat
autoritari. De cara als recursos humans, marca el pas als sindicats, té cura de la
higiene mental dels seus treballadors i dicta les normes de seguretat. Un
exemple d'això podria ser la denúncia d'aquest ciutadà de les Illes Canàries
que va trobar micròfons espies instal·lats als falsos sostres de les oficines. També son habituals els espionatges i seguiments fora de l'empresa, es gratifica la delació, es fomenta la desconfiança i impera el terror patronal.
Amb
la seva brigada politicosocial, Isidoro Álvarez Álvarez controla l'estat
d'opinió dels seus empleats i neutralitza als deslleials.
Veritat
12. Fer callar els mitjans de comunicació
El
Corte Inglés paga grans quantitats (i fins i tot té periodistes en nòmina) a
les agències de notícies com EFE o Europa Press (líders a l'Estat espanyol) o
mitjans com El Mundo, El País, eldiario.es o ABC; associacions periodístiques
com l'APM; o, directament, grups editorials com Zeta (El Periódico o Interviú)
o de comunicació com Intereconomía. Afirmen que la llista és interminable, fins
a abastar gairebé la totalitat de la cobertura mediàtica espanyola.
Veritat
13. Finançar l'Església catòlica
El
Corte Inglés no només inverteix en els mitjans de comunicació sinó també en
institucions tan poderoses com l'Església catòlica. Un petit exemple d'això és
la col·laboració de 8 milions d'euros destinats a l'Arquebisbat de Madrid amb
motiu de la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) el 2011.
Intervenen
20.000 uniformes per a l’EI als ports d’Algesires i València
Segons
l’agència EFE el Cos Nacional de Policia espanyola va intervenir en tres
contenidors als ports de València (l’Horta, País Valencià) i Algesires (Camp de
Gibraltar, Andalusia) 20.000 uniformes i altres complements militars destinats
a les organitzacions gihadistes Jabhat al Nusra i Estat Islàmic. Els
contenidors estaven declarats com a «roba de segona mà» per no aixecar sospites
i amb el seu contingut «s'hauria pogut dotar tot un exèrcit que estaria
perfectament preparat per al combat». L'obertura d'aquests contenidors
s'emmarca en l'operació duta a terme per la Comissaria General d'Informació de
la Policia espanyola el passat 7 de febrer, quan van ser detingudes set
persones pel seu suposat suport logístic i financer a grups terroristes que
operen a Síria a l'Iraq. Amb aquesta operació, va destacar Interior, es
neutralitza un entramat empresarial «molt actiu i eficaç», la finalitat
principal del qual era la d'abastir, preservar i reforçar les estructures
bèl·liques de l'organització terrorista Estat Islàmic, amb el subministrament
constant i continuat de material de guerra.
Els
tres contenidors intervinguts --dos a València i un a Algesires-- estan
vinculats a les empreses de la xarxa internacional desarticulada que comptava
amb una trama de proveïdors a nivell internacional que l'assortien de
subministraments tecnològics, armament i equipament militar. Tot aquest
material s'enviava a les zones controlades per l'Estat Islàmic, cosa que
afavoria directament la continuïtat i el reforçament de les estructures
d'aquesta organització terrorista. Els uniformes militars confiscats es
trobaven en grans fardells camuflats entre d'altres que contenien un altre
tipus de roba. Les peces militars eren de característiques similars a les
trobades en els escorcolls efectuats en l'operació policial del passat 7 de
febrer. Llavors, la policia va detenir set presumptes integrants d'una cèl·lula
que enviava material logístic a aquests grups, en una operació desenvolupada a
diverses localitats alacantines, així com a Ontinyent (Vall d'Albaida, País Valencià)
i Ceuta. Els detinguts amagaven la seva activitat il·lícita sota el paraigües
d'ajuda humanitària a zones de conflicte, però en realitat ocultaven material
militar, com els uniformes confiscats, diners, equips electrònics i de
transmissions, armes de foc i precursors per a la fabricació d'explosius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada