Les
autores, Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, han partit dels consells de guerra
franquistes.
Esther Llorenç pensa que una
eventual independència de Catalunya podria faciliti les coses perquè es faci
net una vegada per totes en la memòria històrica.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 23/02/2016
Girona (Gironès).-
La llarga repressió franquista a les
comarques gironines: de 1938 a 1952 és el darrer llibre de les incansables Aïda
Lorenzo i Esther Llorenç en la seva lluita pel reconeixement de les víctimes de
la dictadura espanyola. Al capdavant de l'Associació de Familiars de
Represaliats pel Franquisme (AFRP), mare i filla --i filla i néta,
respectivament, de Juan Lorenzo, guàrdia civil figuerenc afusellat el 1939--
han fet una tasca de recuperació de la memòria de les persones assassinades pel
règim franquista a la demarcació de Girona. Aquesta última obra és la
culminació de més de deu anys de parlar amb familiars de víctimes i de recerca,
no sempre fàcil, als arxius del Tribunal Militar de Barcelona, de la Diputació
de Girona i de diversos ajuntaments.
El
llibre, editat amb el suport de la Diputació de Girona i Impremta Pagès, és una
relació exhaustiva de les persones originàries o residents a les comarques
gironines que van ser jutjades i afusellades amb consells de guerra
sumaríssims. En total, 638 víctimes Documentades,
la majoria mortes a Girona, però també a Lleida i Lleó, entre altres indrets.
Esther Llorenç explica que els documents dels consells de guerra “estan plens
de mentides” i destaca que cal recuperar, com han intentat fer al llibre, la
memòria de les persones anònimes que van ser represaliades: “Sempre parlem de
les grans personalitats, però el país també són tots els anònims que van donar
la seva vida per la República.”
L'AFRP
continua reclamant que l'Estat espanyol condemni la dictadura, que es faci un
reconeixement digne a les víctimes del franquisme, que s'anul·lin tots els
consells de guerra i que s'obrin les tombes i fosses per recuperar els cossos
dels familiars. “No demanem res de l'altre món, és un simple acte de justícia
per tancar les ferides”, afirma Llorenç, molt crítica amb la llei de memòria
històrica, que considera que està mal feta. Tot i que aquests objectius encara
estan lluny d'assolir-se, Llorenç confia que una eventual independència de
Catalunya faciliti les coses perquè es faci net una vegada per totes en aquest tema.
I recalca que hi ha molta feina pendent per recuperar les històries dels
represaliats pel franquisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada