La
majoria de membres del comitè executiu de la Cambra de Comerç són hereus de
fortunes forjades durant el franquisme pur i dur, quan s’afusellava antifeixistes
i s’assassinava llibertaris al garrot vil, com Salvador Puig Antich.
Domènec
Espadalé és l'hereu del Grup Minguet, dedicat al transport de gran tonatge i a
la producció de formigó.
Joaquim
Caula és el fill d'Emili Caula, l'alcalde franquista de Sant Gregori entre 1962
i 1975.
L'èxit
de Josep Santandreu s'explica per la seva amistat amb el germà de Xavier Crespo.
Fa
poc temps, la Cambra de Comerç va utilitzar el Ministeri d’Hisenda per embargar
comptes bancaris i bens als autònoms que es negaven a pagar la seva quota, un
impost mafiós que ara mateix ha quedat suspès.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 25/02/2016
Girona (Gironès).-
Llegim a ARIET.CAT que el 7 de
novembre de 2012 el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec
Espadalé, va atraure l’atenció de la premsa amb unes declaracions molt desgraciades.
Espadalé va afirmar que s’havia perdut la “cultura de l’esforç” del passat i va
advertir que, si aquesta actitud no canviava, vindria “gent de fora” que
ocuparia els llocs de treball que les empreses no aconseguien cobrir. “Cal
acostumar-se a aixecar-se més aviat al matí i treballar més per cobrar menys”,
va alliçonar el líder de la patronal gironina.
Si
aquestes declaracions van aixecar polseguera va ser sobretot perquè es produïen
en un moment extraordinàriament convuls. El 2012 va ser l’any del rescat
bancari, de les retallades en els serveis públics i d’una reforma laboral que
minaria els drets de les classes treballadores. Una setmana després d’aquestes
declaracions, el 14 de novembre, en plena vaga general, una manifestació
anticapitalista s’aturava davant les portes de la Cambra de Comerç. Les
manifestants tenien la intenció d’accedir al vestíbul de l’edifici per
llegir-hi un comunicat de rebuig a les paraules d’Espadalé, però la intervenció
dels mossos d’esquadra ho va impedir.
L'acció
hauria quedat en una anècdota si no fos perquè vuit vaguistes podrien sofrir
condemnes de fins a 4 anys de presó arran d’aquests fets. El judici, en el qual
la Cambra de Comerç i la Generalitat de Catalunya, governada per Convergència i
Artur Mas, es presenten com a acusació particular, se celebrarà el dilluns 27
de juny.
Mentre
les vides de les vuit persones encausades pengen d’un fil, Domènec Espadalé
segueix donant lliçons d’economia i moralitat. Al president de la Cambra de
Comerç li agrada presentar-se com un self-made-man que s’ha guanyat la posició
de privilegi amb sang, suor i llàgrimes. El cert, però, és que Espadalé és un
empresari que s’ha esforçat molt poc per enfilar-se en la jerarquia social, ja
que li ha caigut a les mans una fortuna familiar que ell tan sols ha hagut de
gestionar.
El
deute impagat de l’Albert Cos
L’origen
de la fortuna del president de la Cambra de Comerç cal buscar-lo en un préstec
concedit pel seu avi, Domènec Espadalé Colomer, a un veí de Sant Joan les Fonts
fa més de 90 anys. El veí, que es feia dir Albert Cos, utilitzà els diners per
comprar-se un carruatge de tracció animal amb el qual transportava mercaderies
fins a Olot. El negoci va funcionar força bé fins a l’any 1922. La
conflictivitat social prèvia al cop d’estat de Primo de Rivera, tanmateix, va
reduir els ingressos del transportista, que no va poder tornar el préstec i es
va veure obligat a cedir el negoci a l’avi de Domènec Espadalé per
compensar-lo.
El
deute impagat d’Albert Cos i la transacció que se’n derivà són el germen del
Grup Minguet, la corporació empresarial que heretaria l’actual president de la
Cambra de Comerç a principis dels anys vuitanta. Durant la dictadura de Primo
de Rivera, la família Espadalé va substituir l’antiquada tartana per un vehicle
motoritzat i després de Guerra Civil el negoci no va parar de créixer. El pare
i l’oncle de Domènc Espadalé van aprofitar l’estabilitat del franquisme i la
bonança dels anys seixanta per convertir una empresa familiar en una potent
corporació dedicada al transport de gran tonatge i a la producció de formigó.
Quan
va accedir a la presidència del Grup Minguet, Domènec Espadalé no va haver de
fer cap dels esforços que habitualment s’atribueixen a les persones
emprenedores, perquè el negoci ja anava sobre rodes. No és estrany, doncs, que
durant els últims trenta anys hagi dedicat més temps a defensar els interessos
patronals que a preocupar-se pel bon funcionament dels seus negocis.
Fortunes
forjades durant el franquisme
El
cas de Domènec Espadalé no és en absolut excepcional. La majoria de persones
que conformen el comitè executiu de la Cambra de Comerç són hereves de fortunes
familiars forjades durant el franquisme i seria injust dir que han fet més
esforços que altres per enriquir-se.
Un
altre cas és el de Jaume Guàrdia Pont, nét de Jaume Guàrdia Jordà, que el 1941
va fundar una empresa de productes químics per a la llar anomenada Tintes
Concentrol. El negoci va fer un salt endavant el 1968, quan la segona generació
de la família Guàrdia va especialitzar-se en els productes químics per a la
indústria manufacturera. Jaume Guàrdia Pont va agafar el relleu del seu pare el
2013, quan Concentrol ja s’havia convertit en una corporació amb presència en
els cinc continents.
El
mateix any que es fundava Tintes Concentrol, apareixia a Sant Joan les Fonts
una altra empresa que faria història: Talleres Masias, dedicada a produir
equipaments per la indústria tèxtil. El seu impulsor fou Esmeragdo Masias
Vidal, que va fer créixer el negoci com un bolet gràcies al dinamisme del
sector tèxtil a la Garrotxa entre els anys quaranta i vuitanta. Amb el capital
acumulat pel seu pare, Esmeragdo Masias Padrosa va poder reconvertir el negoci
quan les fàbriques tèxtils catalanes començaven a defallir o buscaven mà d’obra
barata en altres països. Actualment, aquest membre del comitè executiu de la
Cambra de Comerç és el màxim responsable d’una empresa que fabrica equipaments
per al reciclatge de residus sòlids, Masias Recycling.
El
representant de la indústria alimentària a la Cambra de Comerç és Joaquim Caula
Pardàs. Caula no és un emprenedor ni un home conegut per la seva creativitat o
el seu enginy. És tan sols l’hereu d’una fàbrica d’embotits que cada setmana
envia uns 20.000 quilos de fuet, llonganissa, xoriço i altres productes
derivats del porc arreu d’Europa. Caula va assumir la direcció del negoci el
1976. Fins llavors, qui se’n feia càrrec era el seu pare, Emili Caula
Quintanas, alcalde franquista de Sant Gregori entre 1962 i 1975 i el primer
regidor d’Alianza Popular a l’Ajuntament de Girona.
L’única
dona que forma part del comitè executiu de la Cambra de Comerç és Gemma Coll
Arnall, que va començar la seva trajectòria professional treballant com a
administrativa a La Caixa. La meteòrica ascensió des d’aquest lloc subaltern
fins a càrrecs directius de gran responsabilitat probablement s’explica pel seu
origen familiar i per les seves bones relacions amb el món empresarial. Coll és
la filla de Josep Maria Coll Oliveras, el fundador del CINC, el centre de
negocis més gran de l’Estat espanyol, amb delegacions a Barcelona, Girona i
Figueres (Alt Empordà). Actualment, Coll treballa com a directiva a l’empresa
del seu pare.
Defensar
la corrupció i edificar a Kazakhstan
Mentiríem
si diguéssim que tots els membres del comitè executiu de la Cambra de Comerç
provenen de famílies importants o han heretat grans fortunes. També n’hi ha que
han engreixat el compte corrent oferint els seus serveis professionals als
poders econòmics de les comarques gironines.
Aquest
és el cas de Joan Casadevall Canals, un advocat que ha defensat les empreses
constructores en escàndols de corrupció tan sonats com el Cas GISA. Quan es va
descobrir que un càrtel empresarial s’havia repartit desenes de concursos
públics amb la complicitat d’un alt càrrec de la Generalitat (i amb el
conseqüent sobrecost per a la butxaca de les contribuents), Casadevall va
assegurar que es tractava d’una “filtració interessada” i que calia preservar
“l’honorabilitat” de les empreses constructores perquè, al capdavall, “busquen
feina pels seus treballadors”.
Si
a la direcció de la Cambra de Comerç hi ha algú que mereixi realment el
qualificatiu “d’emprenedor”, aquest és Josep Santandreu Penalba, un enginyer de
ponts i camins que ha posat en marxa una desena d’empreses i ha aconseguit
estendre la seva activitat fins a països tan remots com Hongria o Kazakhstan.
Els mèrits de Santandreu són innegables, però tot i això no ens podem estar
d’assenyalar que la seva amistat amb Josep Maria Crespo, el germà de
l’exalcalde de Lloret de Mar (la Selva marina) condemnat pels seus tractes amb
la màfia russa, probablement ha afavorit la seva admirable trajectòria com a
empresari.
Santandreu
va conèixer Crespo mentre estudiava a la Universitat i posteriorment van
emprendre diverses aventures empresarials plegats. Gràcies a Crespo, Santandreu
va poder travar amistat amb el president de Kazakhstan, Nursultan Nazarbàiev,
que té una sumptuosa finca a Lloret que ha estat reformada il·legalment pel
germà de l’exalcalde. El dictador asiàtic ha obert de bat a bat les portes del
seu país a Santandreu, que hi ha edificat diverses residències de luxe i ha
participat en la construcció d’un sistema de tractament de residus a la
capital, Astana.
Una
quota que fins fa poc era un impost mafiós de la Cambra de Comerç
Per
la nostra banda, pensem que cal recordar el fet que fa poc temps, la Cambra de
Comerç va utilitzar el Ministeri d’Hisenda per embargar comptes bancaris i bens
als autònoms que es negaven a pagar la seva quota, un impost mafiós que ara
mateix ha quedat suspès. Això va provocar un allau de botiguers i cafeters que
va anar a los oficines de LA CAIXA, on s’havia de pagar, per
impedir o aixecar l’embargament d’Hisenda decretat per les nocives cambres de
comerç, entre elles aquesta de Girona. I encara la Generalitat burgesa
criminalitza els vaguistes de Girona i el partit Poble Lliure i quatre indocumentats
volien que la CUP fer president de la Generalitat l’element, Artur Mas,
responsable primer l’acusació particular contra els vuit vaguistes que seran
jutjats el 27 de juny i que el seu titella, Carles Puigdemont, col·lega dels
membres de la Cambra de Comerç gironina, es resisteix a treure.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada