Les empreses que gestionen les setze escoles de l’Opus que
hi ha a Catalunya facturen prop de 30 milions d'euros cada any i reben el
suport incondicional del Departament d'Ensenyament, que manté les subvencions
malgrat l'elitisme i la religiositat dels centres,
Aquest negoci està en mans de famílies de l'Opus molt ben
connectades amb les altes esferes de la Generalitat de Catalunya,
El Corte Inglés fa negoci amb els uniformes de les escoles
de l’Opus Dei,
Institució Familiar d’Educació gestiona onze centres i té un
volum de negoci anual d’uns 24 milions d’euros,
La consellera Meritxell Ruiz és 27 anys més jove que Irene
Rigau, però prové del mateix entorn social i conserva les mateixes conviccions
religioses i del “Catalunya serà cristiana o no serà”.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/02/2016
Girona (Gironès).-
Llegim
a ARIET.CAT que totes les escoles de la secta totalitària destructiva
ultracatòlica Opus Dei a la Comunitat Autònoma de Catalunya reben diners del
Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Segons una investigació recent de
Crític, uns 30 milions d’euros cada any. Per aquesta raó, no poden demanar cap
mena de quota a les famílies i han de garantir la gratuïtat de l’ensenyament en
els cursos concertats. Fins aquí la teoria. A la pràctica, aquestes escoles
ofereixen tota mena de serveis que es presenten com a opcionals, però dels
quals no es pot prescindir sense rebre una forta amonestació social.
A les Alzines, a Girona, escola de l’Opus, es deixa molt
clar que qui vol matricular-s’hi ha de fer un esforç econòmic. Malgrat les
subvencions de la Generalitat de Catalunya, l'escola només accepta alumnes
pobres de forma excepcional. A primària, per exemple, cada mes es paguen 69,50
euros per l’atenció personalitzada, 75 euros per les activitats complementàries
i 72 euros pel projecte pedagògic. El servei de menjador val 145 euros i el
centre demana una aportació «voluntària i imprescindible» de 47 euros per a la
Fundació Vaixell, vinculada a l’Opus Dei. A banda de la factura mensual, les
famílies han de pagar una factura anual de 340 euros pels serveis escolars, que
inclouen una assegurança, l’atenció mèdica i les excursions culturals, entre
altres. Les Alzines també demana una aportació extraordinària de 2.500 euros
per a la Fundació Impuls, que dedica els seus esforços a millorar les
infraestructures de les escoles de l’Opus. Aquesta aportació es pot fer d’un
sol cop o de mica en mica durant tota la vida escolar. Una altra despesa
ineludible són els uniformes, que s'han de comprar a El Corte Inglés –la mateixa
empresa de confecciona els uniformes de l’Estat Islàmic i que es troba dirigida
per un militant falangista-- i que en cap cas es poden imitar amb peces de roba
similars. La imposició de vestuari es justifica amb l'argument que així no es
veuen les diferències socials però, tal com recorda un exalumne del Bell-lloc
del Pla, a Girona, «al final tothom sabia qui tenia diners i qui no». No totes
les famílies paguen el que demana l’escola, però la pressió per fer-ho és
constant i en cas de mostrar-se reticent cal assumir-ne les conseqüències. A la
de Bell-lloc explica un exalumne, en Josep, que «anaven molt de cara la pela» i
que si no es feien aportacions «et miraven malament». Els records de l'Anna,
que va estudiar a Les Alzines, coincideixen amb els del Josep: «La meva mare
sempre deia que allà el més burro pagava més. Sempre et venien amb històries
que s’havia de pagar no sé què o no sé 'quantos'. Només qui els parava els peus
i s’imposava no pagava». Cada any, les
escoles de l'Opus acullen una minoria d'alumnes que no poden pagar-se els
estudis. En aquests casos, qui es fa càrrec de les despeses derivades de
l'escolarització és la Fundació Vaixell, que l'any 2014 va destinar 507.198
euros al programa Ajuts a l'estudi i menjador per a alumnes amb dificultats
econòmiques. En total, 527 alumnes d'educació obligatòria i post-obligatòria es
van beneficiar d'aquest programa. L'accés a aquest tipus d'ajudes és del tot
opac i informal. Bàsicament es tracta de convèncer la jerarquia de l'Opus que
la caritat donarà els seus fruits. Al final de cada curs, les escoles redacten
un informe per valorar els progressos de les persones beneficiàries i la
Fundació Vaixell decideix si les ajudes es renoven o es revoquen. En aquestes
condicions, resulta difícil dir si es tracta realment d'un «ajut» o més aviat
d'un deute encobert que funciona com un mecanisme disciplinari per afavorir la
tasca apostòlica de l'Opus Dei i la captació de joves adeptes.
Les escoles de l'Opus tracten de forma diferent l'alumnat
segons el seu origen familiar. En Josep, per exemple, recorda que alguns
alumnes aconseguien més bones notes simplement perquè venien de famílies
benestants o vinculades a l'Opus Dei: «Al Bell-lloc t’adonaves ràpidament del
classisme de la societat. Per una banda, hi havia els alumnes de classe
mitjana, que hi anàvem perquè l’escola tenia prestigi. Per l’altra, hi havia
gent de bona família, amb molts diners, i gent de l’Opus. Els que tenien diners
i els de l’Opus tenien facilitats per aprovar». El pare d’en Josep va treballar
una temporada al Bell-lloc i, segons explica el seu fill, «rebia pressió per
aprovar determinada gent». Els alumnes que es beneficiaven d'aquest tracte de
favor arribaven al batxillerat amb moltes mancances i l'escola no els deixava
fer la selectivitat «perquè feien baixar la mitjana». Els favoritismes eren tan
explícits i creaven tanta mala maror que quan arribava l'hora del pati els
alumnes se separaven en dos grups i jugaven dos partits de futbol diferents. L'Anna,
que és cinc anys més jove que en Josep, descriu exactament les mateixes
pràctiques: «Era curiós veure com a una alumna que acabava d’arribar, i que es
veia ràpidament que tenia més capacitats, se li exigia més per treure la
mateixa nota que a una d’aquestes 'protegides'». L'Anna recorda que «tothom
sabia qui eren les famílies importants o vinculades estretament a l’escola.
Sobretot les que hi érem de feia temps i no formàvem part d’aquest cercle». L'Albert
explica que «els fills de les grans famílies de l'Opus estaven més ben tractats
que la resta». Des del seu punt de vista, protegir aquests alumnes és una «garantia
de futur» per a l'escola, ja que amb tota probabilitat ocuparan càrrecs de
responsabilitat en el món polític o empresarial. L'Albert relaciona aquest
tipus de favoritismes amb els professors de l'Opus Dei, «el 50% del
professorat, més o menys». La resta només ho feien «si ho manaven des de dalt».
L'Andrea tenia moltes dificultats amb les matemàtiques i la seva professora no
l'ajudava gens ni mica: «Li preguntava i no em responia. Si hagués estat una
altra alumna, segur que hauria estat més per mi». Segons l'Andrea, les
discriminacions s'expliquen per les aportacions econòmiques de caràcter
voluntari: «Les famílies que donaven més diners es notava que tenien un tracte
diferent». La Maria es fixa en un altre tipus de tractes de favor, els que es
produeixen en la contractació de personal. Aquesta exalumna recorda que, en una
ocasió, Les Alzines no va renovar el contracte d'una professora i poc temps
després en va contractar una altra que venia «d'una de les famílies més grans
de l'Opus de Girona» per fer exactament la mateixa feina. «Si tens parella i no
estàs casat, no et donaran feina», diu. En definitiva, afavorir els alumnes que
vénen de famílies importants o vinculades a l'Opus és una pràctica plenament
acceptada i fins i tot fomentada per aquests centres educatius sectaris.
Sis empreses controlen setze centres de l’Opus Dei
 |
| Museu antiavortista de Girona |
Però, qui hi ha darrere de les escoles de l'Opus? Qui és el
responsable de totes les pràctiques que s'han descrit? Per respondre aquesta
pregunta, cal endinsar-se en els negocis de l’Opus Dei, que tenen ramificacions
en els sectors més importants de l’economia i que estan en mans de famílies
molt properes als poders públics. Les setze escoles de l'Opus que hi ha a la
Comunitat Autònoma de Catalunya estan controlades per sis societats anònimes
diferents. La més representativa és Institució Familiar d'Educació, que
gestiona onze centres i té un volum de negoci anual d'uns 24 milions d'euros.
El president d'aquesta societat és Joan Gallostra Isern, l'amo de JG
Ingenieros, una firma d'enginyeria que ha assumit projectes tan ambiciosos com
el disseny de la nova seu del BBVA. Gallostra també té interessos a Renta
Corporación, una immobiliària valorada en 1.000 milions d'euros que ha comprat
i venut tota mena d'edificis a les administracions públiques, aprofitant
alternativament els seus moments de fortalesa i debilitat. El secretari de la
societat és un home fort del Grup Planeta: Luís Elías Viñeta, en qui José
Manuel Lara confiava cegament. Viñeta dirigeix les finances de l'imperi
editorial i té càrrecs de responsabilitat en totes les empreses que en depenen:
Edicions 62, Seix Barral, Paidós, Crítica, Ariel, etc. Per fer-nos una idea de
la influència que pot tenir Viñeta en els poders públics, n'hi ha prou amb
comprovar que ha format part del patronat de l'Obra Social la Caixa, juntament
amb personalitats com el comte de Godó o Isidre Fainé. Institució Familiar
d'Educació és una empresa molt coneguda dins l'administració catalana, fins al
punt que pot oferir feina a tot un exconseller. Lluís Alegre Selga, conseller
de Comerç i Turisme amb Jordi Pujol entre 1988 i 1999, en va ser gerent fins a
l'any 2010. De la mateixa manera, la societat ha aconseguit col·locar un dels
seus càrrecs directius dins la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual. Es
tracta del pedagog Jordi Viladrosa Clua, que va ser nomenat assessor de
continguts i programació.
Una altra de les societats implicades en l'educació de l’Opus
Dei és Docència i Investigació, que gestiona el col·legi Viaró de Sant Cugat
del Vallès. El president d'aquesta societat és un membre destacat de la família
Amat: Pere Amat Roca, el màxim dirigent de Tecpesa, una empresa especialitzada
en la construcció i el manteniment de gaseoductes i oleoductes arreu del món.
Pere Amat és un home d'una discreció admirable, sobretot si el comparem amb el
seu germà, Matías Amat, que va saltar a la fama quan es va descobrir que
s'havia gastat 430.000 euros amb una targeta opaca de Caja Madrid, la major
part dels quals en alta costura. El banquer està esperant judici pels excessos
comesos a l'ombra de Miguel Blesa.
Si pensem que l’Opus concep la tasca educativa de forma
global, des de la llar d’infants fins a l’edat adulta, no ens ha de sorprendre
que el professorat de l'IESE Business School s’impliqui en la gestió dels
centres de primària i secundària. Un exemple significatiu és el de Jorge Soley
Sans, professor de finances a l'escola de negocis de l'Opus Dei i president
dels col·legis Pineda i Xaloc de l'Hospitalet de Llobregat fins a l'any 2007.
De Soley Sans cal destacar-ne la seva dilatada trajectòria professional a la
Caixa, dirigint-ne el banc de finançament especialitzat, MicroBank. Soley Sans
també ha estat executiu de Telefònica i ha participat en la patronal Foment del
Treball. En el consell d’administració de Xaloc, precisament, hi descobrim una
persona molt propera al president de la Generalitat de Catalunya, Carles
Puigdemont. Es tracta de Mateu Ballbé Turu, un empresari que té interessos en
desenes d’empreses, entre les quals Catalonia Today, el diari en anglès fundat
per Carles Puigdemont. Ballbé Turu també és el propietari d’El Món, el mitjà de
comunicació dirigit pel periodista Salvador Cot.
Les relacions entre el món empresarial català i les escoles
de l'Opus Dei requeriria una llista, en realitat, molt més llarga. Estirant el
fil del Registre Mercantil podríem dibuixar una àmplia xarxa d'interessos que
aniria des de les escoles fins als bancs, asseguradores, indústries de
l'automòbil, mitjans de comunicació, immobiliàries i un llarg etcètera.
Que les escoles més reaccionàries de Catalunya estiguin
controlades per l'elit econòmica és un fet molt alliçonador, ja que d'aquesta
manera podem entreveure el nucli ideològic de la nostra societat.
Una consellera d'Ensenyament vinculada a l'Opus
 |
| Meritxell Ruiz |
Tenint en compte el poder descomunal que hi ha darrere les
escoles de l'Opus Dei, s'entén millor la raó per la qual la coalició de Junts
pel Sí es va negar a eliminar-ne les subvencions, tal com li ho demanava la CUP-CC
en les negociacions per investir president de la Generalitat. Finalment, la
CUP-CC va cedir a canvi de canviar Artur Mas per Carles Puigdemont, un titella
de l’Opus Dei a través de Catalonia Today, amb capital de la secta
ultracatòlica. Aquesta petició de la CUP-CC estava avalada per tota mena
d'estudis que demostren que, per millorar la igualtat d'oportunitats, cal
evitar que l'alumnat amb més recursos econòmics es concentri en escoles d'elit.
Els arguments, tanmateix, no van servir de res i al final la proposta es va
descartar. La CUP-CC no només ha hagut de saltar-se una de les «línies
vermelles» establertes abans d’iniciar les negociacions, sinó que també ha
hagut de veure com es nomenava una consellera d’Ensenyament que manté vincles
molt estrets amb la Prelatura de l’Opus Dei. Meritxell Ruiz és 27 anys més jove
que Irene Rigau, però prové del mateix entorn social i conserva les mateixes
conviccions religioses i del “Catalunya serà cristiana o no serà” que la seva
predecessora. Ruiz va començar la seva trajectòria política a Unió Democràtica
de Catalunya i no en va sortir fins a l'any passat, quan ja tenia un càrrec
dins del Departament d'Ensenyament i es començava a entreveure l'enfonsament
del partit de Duran i Lleida. La nova consellera només coneix el sistema públic
d'ensenyament per la feina que ha fet com a directora general d'Atenció a la
Família, entre 2011 i 2016, però les seves relacions amb l'Opus Dei són
immillorables. El seu pare va treballar fins al moment de jubilar-se com a
professor d'educació física al col·legi Turó de Reus (Camp de Tarragona), que
està gestionat per la Institució Familiar d'Educació. Ella va estudiar en un
col·legi femení de la mateixa empresa: Aura, a la Canonja (Camp de Tarragona).
Ja d'adulta, Ruiz ha visitat el centre sempre que li ho han demanat: per
celebrar-ne els 40 anys, per trobar-se amb exalumnes o per presentar la llei
d'educació que ella mateixa va redactar.
Aquesta familiaritat ha afavorit l'ascensió meteòrica de la consellera? Sabem
és que els empresaris de l'Opus Dei poden dormir tranquils amb aquest govern de
Junts pel Sí i la presidència de Carles Puigdemont. Ningú des de la Generalitat
de Catalunya posarà les mans sobre el
seu negoci escolar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada