A
finals dels anys quaranta col·laborà en la creació de la ràdio cenetista
dirigida cap a la Península, juntament amb Josep Dot Arderiu, Raúl Carballeira
Lacunza, Cabañas i altres companys.
Francesc
Rebordosa Pitarch:
El 6 de febrer de 1998 mor a Montreal (Quebec) l'anarquista
i anarcosindicalista Francesc Rebordosa Pitarch. Havia nascut en 1918 al Poble
Sec de Barcelona. Fill d'anarquista, des de molt jove milità en el moviment
llibertari.
Quan
esclatà la Guerra Civil, l'agost de 1936 s'embarcà en un vaixell cap a València
en busca d'armes i després participà en l'expedició republicana d'Alberto Bayo
Piraud per alliberar les Illes Balears. Després d'alliberar Eivissa, fou ferit
en el desastrós intent de prendre Mallorca i va ser evacuat cap a Barcelona.
Després es reincorporà com a soldat d'aviació, primer al camp del Prat de
Llobregat i després al de Sariñena fins al final de la guerra.
El
febrer de 1939 passà el Pirineu per Prats de Molló i la Presta i fou tancat al
camp de concentració del Barcarès
(Rosselló). Després de passar per altre tres camps francesos, s'enrolà en una
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Detingut pels alemanys, fou enviat
a treballar a fàbriques d'armament i després retornà al camp de concentració.
Després
lluità en la resistència antinazi sota comandament francès. A partir de 1943
participà en la reorganització de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
En
acabar la Segona Guerra Mundial, s'establí a Lió (Arpitània), on milità en
diverses organitzacions llibertàries. Fou secretari i tresorer de la CNT-AIT de
Lió, secretari de Propaganda de les Joventuts Llibertàries regionals, secretari
de la CNT-AIT i de les Joventuts Llibertàries a Vénissieux, a més d'actiu
militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA). A finals dels anys quaranta col·laborà en la
creació de la ràdio cenetista dirigida cap a la Península, juntament amb Josep
Dot Arderiu, Raúl Carballeira Lacunza, Cabañas i altres companys.
En
1951 emigrà al Canadà i s'establí a Montreal (Quebec), esdevenint peça clau
cenetista en aquella zona: fou un dels fundadors i primer secretari de la CNT-AIT,
càrrec que ocuparà gairebé permanentment llevat els 18 mesos que abandonà el
sindicat pel cas Luis Miguel Linsuáin, tancat a les presons castristes amb
altres companys llibertaris (José Acena, Sandalio Torres, Aquiles Iglesias,
Ventura Suárez, Augusto Sánchez, etc.).
En
1954 organitzà la SIA canadenca --s'encarregà de l'edició del butlletí SIA-- i
en 1960 reorganitzà la CNT quebequesa. També fou membre de la Lliga Democràtica
Espanyola (LDE), creada en 1955 amb la finalitat de reagrupar militants de
diferents tendències polítiques antifranquistes, i presidí el Club Ibèria. En
1991, molt debilitat per una operació de ronyó, visità l’hexàgon francès i
Catalunya. Trobem col·laboracions i traduccions seves en Le Combat
Syndicaliste, Cultura Libertaria, Espoir, Ideas, La Razón, SIA, Sistema
Comunal, Umbral, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada