Josep Lladós
Tarragó:
El 6 de febrer de 1920 neix a Alcarràs (Segrià) l'anarcosindicalista
Josep Lladós Tarragó. Nasqué en una família de petits propietaris pagesos i fou
el segon de tres infants. Assistí a l'escola fins els 14 anys i després passà a
fer tasques al camp.
Als 15 anys d'edat s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de la localitat,
que s'havia fundat l'any anterior.
El
setembre de 1936 a prop d'Osera s'enrolà en la 11 Centúria de la Columna
Durruti, però l'abandonà quan es va imposar la militarització de les milícies.
A Alcarràs va ser nomenat secretari de les Joventuts Llibertàries. Quan caigué
el front aragonès marxà a Vilafranca del Penedès.
Quan
la seva quinta fou cridada a files, fou enquadrat en la 104 Brigada de la 34
Divisió, comandada per Manuel Trueba Mirones, i prengué part en la batalla de
Sant Corneli el 25 d'agost de 1938, juntament amb Bruno Salvadori (Antoine Giménez),
on els llibertaris sota comandament stalinista van ser utilitzats com a carn de
canó, i en la que salvà la vida de miracle.
Després
d'un temps acantonat a Tavascan (Lladorre), al Pirineu català, el febrer de
1939 passà la frontera per Prats de Molló i la Presta (Vallespir). Tancat als
camps de concentració d'Agde i de Sant Cebrià de Rosselló, el desembre de 1939
en sortí enllistat en la 684 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a
fer feina de granger pel departament de l'Alta Viena.
En
el 1942 durant un temps fou destinat a l'escola d'aviació alemanya de l'aeròdrom
de Roumanières. L'agost de 1944 s'uní al Grup «Alexandrie» la Resistència,
encarregant-se de la custòdia de presoners russos, alemanys i polonesos.
Després
de la Segona Guerra Mundial, en 1947 va fer cursos de formació professional i
s'instal·là definitivament a Brageirac (Aquitània), on es casà, tingué sis fill
i va fer feina com a obrer argenter fins al 1967. Després va fer d'artesà fins
a la seva jubilació en 1985.
Entre
1989 i 2003 col·laborà en Cenit. En 2005, ajudat per Frédéric Alémany, va
escriure unes memòries encara inèdites, Mémoires. D'Alcarràs à Bergerac.
Itinéraires d'un milicien de Catalogne en Dordogne, de la révolution à l'éxil,
publicades parcialment en Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada