Després d'un temps a la presó de Figueres, va ser traslladat a la Direcció General de Seguretat de Madrid.
Justo Bueno Pérez:
El 10 de
febrer de 1944 es afusellat a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Justo
Bueno Pérez. Havia nascut l'any 1907 a Munébrega (Saragossa, Aragó). Els seus pares
es deien Justo Bueno i Vicenta Pérez. Quan era infant, emigrà amb la seva família
a Barcelona.
Aprengué
l'ofici de torner i, cap el 1933, s'afilià a la Confederació Nacional del
Treball (CNT-AIT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
El
març de 1933 va ser detingut a Barcelona acusat de pertànyer a una banda d'expropiadors
de «caràcter social». Juntament amb José Martínez Ripoll i altres militants,
formà part dels grups de defensa confederal, especialment actius durant la vaga
de tramvies a Barcelona --se li va atribuir l'incendi de tramvies i el seu
llançament per carrers en pendent, així com de l'assalt i sabotatge de les
cotxeres--. Fou acusat junt amb Rodolfo Prina (Lucio Ruano Segúndez), José
Martínez Ripoll i Vicente Tomé Martín en la encara per aclarir mor dels germans
Miquel i Josep Badia Capell a Barcelona el 28 d'abril de 1936, militants del
sector ultranacionalista d'Estat Català i membres dels escamots trenca vagues i
enemics acèrrims del moviment llibertari. Detingut amb altres companys, va ser
alliberat el 25 de juny de 1936 ja que el jutge que portava i la Generalitat de
Catalunya van fer caure les responsabilitats en grups falangistes.
El
20 de juliol de 1936, quan l'aixecament militar franquista, participà en
l'assalt de la caserna de les Drassanes de Barcelona i quatre dies després
s'enrolà en la «Columna Durruti» amb la qual lluità a Aragó com a membre del
seu Comitè d'Investigació. Va ser nomenat delegat general d'Ordre Públic i
després subsecretari del mateix departament del Consell d'Aragó. Va ser acusat
de l'afusellament de 29 franquistes a Gelsa (Saragossa, Aragó), a la rereguarda
immediata al front militar. Després retornà a Barcelona i amb altres companys
(José Martínez Ripoll, Lluís Latorre Mestres, Vicens Ferrer Cruzada, Antonio
Moreno López, Rafael Ginesta Rueda i Rafael Sellés) s'encarregà del garatge de
la «Columna Durruti» (Tallers Labora), dedicat a l'arranjament de material
mòbil i a la fabricació de material de guerra. En el 1937 formà part del grup que
planificà la mort a Barcelona per «dignitat confederal» de Lucio Ruano i el seu
germà, antics destacats milicians de la
«Columna Durruti» acusats de tota mena d'excessos (robatoris, assassinats,
etc.) al front, a més de les seves respectives companyes, quan aquests
planificaven la seva fugida del país; aquestes execucions es realitzaren el 15
de juliol de 1937 a Barcelona per un grup format per Lluís Latorre Mestres,
Vicent Ferrer Cruzado, Antonio Moreno López, José Martínez Ripoll, Rafael
Ginesta Rueda, Rafael Sellés i Josep Parés.
El
6 d'octubre de 1937 va ser detingut sota diverses acusacions (possessió de
passaport fals, evasió de capitals, venda de valors artístics, etc.) i
empresonat primer a Barcelona i després a Manresa (Bages).
El
8 de gener de 1938 fugí juntament amb 17 presos, amb el suport de la CNT-AIT,
del Preventori de Manresa i s'establí a Marsella (Provença, Occitània) i a
París (Illa de França) com a espia de Manuel Escorza del Val, cap del Servei
d'Informació i Investigació.
El
9 de març de 1939 va ser detingut per les autoritats franceses i lliurat a la
policia franquista el 12 de març de 1940 a Portbou (Albera marítima, Alt Empordà) juntament amb
José Martínez Ripoll. Després d'un temps a la presó de Figueres (Alt Empordà),
va ser traslladat a la Direcció General de Seguretat de Madrid.
El
30 de juliol de 1940 va ser alliberat perquè no estava reclamat per cap jutge.
Es posà a fer feina a la Maquinista Terrestre i Marítima del barri de Sant
Andreu de Barcelona, però el 29 de juny de 1941 va ser detingut a les Rambles
barcelonines pel comissari Pedro Polo Borreguero i l'inspector Eduardo Quintela
Boveda. L'1 de desembre de 1942 va ser traslladat al penal de Burgos (Castellà),
el 14 de juliol de 1943 se li obri el sumari 27059 per «auxilio a la rebelión»
i el 22 de juliol va ser traslladat a Barcelona. Jutjat en consell de guerra,
el 17 d'agost de 1943 va ser condemnat a mort.
Justo
Bueno Pérez va ser afusellat el 10 de febrer de 1944 al Camp de la Bota del
Poblenou de Barcelona i enterrat al Fossar de la Pedrera del cementiri de
Monjuïc. El seu nom figura en una de les columnes amb els noms dels «Immolats
per les llibertats de Catalunya» que precedeixen l'entrada al Fossar, nom que
ha estat esborrat en diverses accions de l’escamot d’acció d'una fracció
ultranacionalista d’Estat Català (abril de 2008, desembre de 2008 i maig de
2010) i que totes les vegades ha estat restaurat per l'Ajuntament de Barcelona.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada