[Barcelona,
26/02/2016]
Aquests
dies fa 65 anys de les protestes per l'augment del bitllet de tramvia
Fa
65 anys i en plena nit del franquisme la gent de Barcelona anava a peu en un
boicot polític a la dictadura i a la pujada del preu del bitllet de tramvia.
Podem considerar que fou un moviment multitudinari amb iniciativa pròpia de la
gent, que no delegava a ningú la seva acció. Una iniciativa rebel que avui
manca.
“Per
primer cop després de la guerra, la massa es llançà al carrer, a Barcelona, l'1
de març de 1951, i va inventar una forma d'acció nova i potent, limitada a uns
objectius precisos però de significació política evident.” Així definí l’historiador
Max Gallo la “vaga de tramvies”, tal com se l'anomenà llavors i en el llibre que
Fèlix Fanés publicà el 1977 sobre aquells fets, tot i que seria més correcte
qualificar-la de vaga d'usuaris o boicot.
Aquests
dies fa 65 anys de les protestes per l'augment del bitllet de tramvia. Va pujar
de 0,50 pessetes a 0,70. S'exaltaren més els ànims en saber que els bitllets a
Madrid valien la meitat. Des de primers de febrer circularen fulls impresos
rudimentaris que exhortaven que la gent anés a peu a tot arreu.
Tal
dia com avui, 26 de febrer de 1951, grups d'estudiants universitaris ja havien
trencat vidres al centre de Barcelona. Els trets de la policia causaren un
mort. Aleshores,
la gent anava i tornava caminant de la feina. La pluja no impedí que a
l'entrada i sortida del camp de les Corts (el Barça guanyà el Racing per 2 a 1)
ningú no pugés als tramvies.
Les
autoritats s'alarmaren. Abaixaren el preu del bitllet, tot i que el governador
Baeza Alegría s'hi resistia. Aquella vaga de viatgers fou autònoma i espontània
--iniciativa pròpia obrera i popular-- i heroica. Eren temps pitjors que els
d'ara: condicions de vida dures; repressió policial; salaris miserables;
racionament; corrupció. La vaga afavorí tothom.
Valia la pena anar a peu. No
era en benefici de cap formació política ni central sindical clandestina, ni
tant sols la CNT que dividida en dues fraccions va actuar a nivell
anarcosindicalista de cada persona afiliada. Per això mateix a Barcelona
s'escoltava una tornada que va calar entre la població: «Per a arreglar això
dels tramvies, busqueu Facerias. Contra el Requetè, visqui Sabaté!».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada