L’associació
ultracatòlica E-Cristians denuncia la poetessa Dolors Miquel.
La
Generalitat diu que la sentència TSJC no modificarà la política lingüística.
La
resolució judicial tomba part del protocol d'usos lingüístics al sector públic
de Catalunya, entre ells els articles que fixaven el català com a llengua de
comunicació entre el personal i que totes les converses s'havien d'iniciar en
aquest idioma.
I
Puigdemont no anirà a la presa de possessió del president del TSJC.
Homs
declararà el 4 de març al TSJC per la consulta del 9-N.
Una
regidora de Calp del PP diu que amb Franco es vivia de "meravella".
La Fiscalia
del TC reclama la dissolució de la Comissió d’estudi del Procés Constituent
Insta
al TC a advertir als membres de la comissió de las conseqüències que
comportaria la desobediència.
[Barcelona
(República Catalana) 26/02/2016]
L’ANIC DEL POBLE
Segons
l’agència EFE l'organització ultracatòlica E-Cristians va presentar abans-d’ahir
una denúncia contra la poetessa Dolors Miquel, que el passat dia 15 va llegir
Mare nostre, un poema publicat fa temps en un dels seus llibres que imitava un
parenostre i reivindicava els drets de la dona, en considerar que va cometre un
delicte contra els sentiments religiosos. L'associació ultracatòlica catalana
--vinculada en certa mesura al partit ara extraparlamentari Unió Democràtica de
Catalunya (UDC)-- considera blasfem el
poema reivindicatiu dels drets de la dona, que la nostra coneguda i admirada
Doors Miquel va llegir en públic durant el lliurament dels premis Ciutat de
Barcelona. En la seva denúncia, E-Cristians considera que el poema «ataca la
protecció de la llibertat dels individus, religiosos o laics, en l'exercici
dels Drets Fonamentals». En l’Espanya Negra i també en la Catalunya de Josep Torras
i Bages encara perdura la catòlica Inquisició. Fins quan l’Església Catòlica no
serà declarada una xarxa d’espionatge de l’Estat del Vaticà a casa nostra, per
mitjà de cada parròquia i cada bisbat, i fer que els catòlics facin el culte en
els seus temples amb una obediència independent autòctona catalana d’aquest
Estat estranger? Pensem que això solament serà possible quan el lobby catòlic
sigui exclòs de qualsevol institució i partit polític de casa nostra.
La
Generalitat diu que la sentència TSJC no modificarà la política lingüística
La
directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa,
ha assegurat avui que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) feta pública ahir que tomba part del protocol d'usos
lingüístics al sector públic de la Comunitat Autònoma de Catalunya no farà modificar la política
lingüística del govern català. El (TSJC) va tombar ahir part del protocol
d'usos lingüístics al sector públic de Catalunya, entre ells els articles que
fixaven el català com a llengua de comunicació entre el personal i que totes
les converses s'havien d'iniciar en aquest idioma. La sentència de la secció
cinquena de la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal català dóna la
raó a l'adjunt de cirurgia pediàtrica de l'Hospital Joan XIII de Tarragona en
contra del Protocol d'usos lingüístics per al sector sanitari públic de
Catalunya i del Protocol d'usos lingüístics per a la Generalitat de Catalunya i
del sector públic que depèn d'aquesta. En declaracions a Catalunya Ràdio,
Franquesa ha qualificat la decisió d'"alarmant" i "sense cap
fonament". La sentència, segons Franquesa, "no implicarà una
modificació de la política lingüística que apliquem. No hi haurà cap canvi en
les relacions de comunicació amb el ciutadà perquè, com estableix el decret,
que és en el que es basa, diu que la llengua d'ús normal en l'administració
pública de Catalunya és la llengua catalana".
Segons
Franquesa, els funcionaris continuaran atenent al públic en català i prevaldrà
el dret del ciutadà a utilitzar la llengua que vulgui. "És una sentència
política. Pensem que el mateix que s'està recomanant i que està funcionant en
l'administració en aquests moments, fa més de 35 anys que s'està seguint i
intentant normalitzar. Per tant, ara el context polític és diferent i el que
busca és l'intent de polititzar, via judicial, allò que no correspondria",
ha afegit Franquesa.
El
tribunal ha acordat anul·lar l'article dels protocols que estableix que
"la llengua de comunicació entre el personal ha de ser la catalana, tant
presencialment com per telèfon, en la megafonia, en les reunions de treball,
etc, especialment davant terceres persones: usuaris i els seus familiars, i
personal sanitari o laboral extern". Per al tribunal, el "contingut
imperatiu" d'aquest article s'"extralimita" del marc normatiu
fixat per l'Estatut de Catalunya.
I Puigdemont
no anirà a la presa de possessió del president del TSJC
Segons
l’agència EFE el president del Govern de la Generalitat de Catalunya, Carles
Puigdemont, parlarà avui davant el ple municipal de l'Hospitalet de Llobregat,
la segona ciutat més gran de Catalunya, i es perdrà la presa de possessió del
president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María
Barrientos. Fonts de la Generalitat consultades van assegurar que l'absència de
Puigdemont a l'acte que se celebrarà avui al Palau de Justícia de Barcelona no
s’ha d'interpretar en clau política, com una mostra de malestar pel perfil de
Barrientos i pel procés obert arran de les querelles contra membres del Govern
de la Generalitat per la consulta del 9-N, sinó com un «problema d'agenda».
Puigdemont,
segons les fonts consultades, va parlar telefònicament amb Barrientos després
del seu nomenament el passat 28 de gener com a nou president del TSJC, en
substitució de Miguel Ángel Gimeno. Fonts judicials han assenyalat que
Puigdemont estava convidat a l'acte de presa de possessió del president de
l'alt tribunal català, cerimònia a la qual històricament han assistit els
presidents de la Generalitat.
Des
de les forces sobiranistes no es va veure amb bons ulls el nomenament de
Barrientos, que davant la Comissió Permanent del Consell General del Poder
Judicial (CGPJ), que examinava els aspirants al càrrec, va assenyalar que
l'escenari polític a Catalunya «no és el més idoni» quant a les relacions
institucionals i va considerar «preocupant» que el Govern insisteixi en el
procés de «desconnexió» malgrat haver estat anul·lat pel Constitucional.
L'octubre passat, la Generalitat va ajornar
l'acte de celebració del Dia de la Justícia, en plena tensió entre l'Executiu
que presideix Artur Mas i la cúpula judicial, després que la sala de govern del
TSJC emetés un comunicat en el qual es queixava de les concentracions de suport
als imputats per la consulta sobiranista del 9N, a les portes del Palau de
Justícia a Barcelona.
Avui,
a les 10.00 hores, acompanyat del delegat del Govern a Barcelona, Miquel Àngel
Escobar, Puigdemont mantindrà una reunió de treball amb l'alcaldessa de
l'Hospitalet de Llobregat, la socialista Núria Marín.
Posteriorment,
Puigdemont i Marín pronunciaran unes paraules davant el ple de l'Ajuntament de
l'Hospitalet de Llobregat. Marín, segons fonts del Govern, va ser la primera
alcaldessa a convidar al seu ajuntament Puigdemont després de la seva investidura,
el passat 10 de gener, pel que la visita d'avui estava en agenda des de fa
temps. Acabada la visita al consistori, a dos quarts de dotze del migdia,
Puigdemont té previst traslladar-se al Centre Especial de Treball Tallers
Bellvitge, també a l'Hospitalet de Llobregat. Mitja hora després, a les 12.00
hores, està programat l'acte de presa de possessió de Barrientos, al qual
acudirà el conseller de Justícia, Carles Mundó, en representació del govern
català.
Defuig
la desobediència
El nou
president de la Generalitat va oferir ahir una entrevista a la Cadena Ser en la
que va defugir en tot moment dir que desobeirà les lleis espanyoles. «No em
trobaran en la lògica de la desobediència, no és constructiva», va concretar. I
tampoc va voler entrar en els casos de corrupció que afecten el seu partit,
Convergència Democràtica de Catalunya. Únicament va assenyalar que
«Convergència està entrant en una profunda transformació» i que el cas Pujol,
que li produeix tristesa, «no té res a veure amb el govern ni el partit. Afecta
la seva família». També va aventurar que «l'herència política de Jordi Pujol
cobrarà més rellevància a mesura que passin els anys». A preguntes de la
periodista, Puigdemont va afegir que ell mana «molt poc a Convergència» i que
l'expresident Artur Mas no mana gens al Govern de la Generalitat perquè no té
cap càrrec.
Homs
declararà el 4 de març al TSJC per la consulta del 9-N
Segons
l’agència EFE el diputat de Democràcia i Llibertat (DL) i exconseller de
Presidència de la Generalitat de Catalunya Francesc Homs declararà
voluntàriament el 4 de març que ve, assistit per un advocat, davant del jutge
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga la consulta
sobiranista del 9-N. En una providència, l'instructor del cas, Joan Manel
Abril, ha citat a declarar Homs, que ha acceptat comparèixer voluntàriament
davant del TSJC abans que la causa es remeti al Tribunal Suprem (TS), al qual
correspon investigar-lo donada la seva condició d'aforat per ser diputat del
Congrés. La Fiscalia va demanar al TSJC que remetés al Tribunal Suprem (TS) un
informe motivat sobre els indicis que, segons la seva opinió, apunten al fet
que l'exconseller va cometre un delicte de desobediència al Tribunal
Constitucional (TC) per seguir endavant amb la convocatòria del 9N després de
la suspensió.
Abans
de remetre el cas al Suprem, el magistrat, en una iniciativa amb escassos
precedents a Espanya, va oferir a Homs la possibilitat de sol·licitar al TSJC
les diligències d'investigació que cregués oportunes en relació amb el cas,
inclosa la seva declaració voluntària. Encara que Homs no ha estat formalment
citat a declarar com investigat --atès que això correspondria al Suprem per ser
diputat del Congrés des de les últimes eleccions generals--, l'exconseller
declararà amb els drets d'un imputat i, per tant, amb advocat. En principi,
Francesc Homs acudirà a declarar assistit per Xavier Melero, el mateix advocat
que representa l'expresident català Artur Mas en la causa del 9N, segons fonts
jurídiques. La Fiscalia basa els seus indicis d'imputació en una carta inclosa
en el sumari del 9N que apunta al fet que Homs va indicar a una de les empreses
encarregades de gestionar la consulta que seguís endavant amb els seus
preparatius perquè no vulneraven la suspensió del Constitucional.
Segons
la Fiscalia, així es desprèn de la documentació remesa pel Centre de Telecomunicacions
i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), al qual l'empresa
T-Systems, encarregada del dispositiu informàtic del 9N, va demanar que aclarís
si els seus treballs quedaven afectats per la suspensió de la consulta acordada
pel Constitucional. El director del CTTI va elevar la consulta als seus superiors
i el 6 de novembre del 2014, dos dies després de la suspensió del 9-N, va rebre
una carta signada per Homs en la que l'exconseller mantenia que, d'acord amb
els serveis jurídics consultats, els treballs contractats no estaven afectats
per la resolució del TC. D'aquesta forma, manté el fiscal en el seu escrit al
TSJC, Homs «irraonablement va legitimar la continuació dels treballs, la qual
cosa va conduir a que els mateixos prosseguissin i culminessin en els dies
successius», recolzant la seva decisió en els serveis jurídics de la
Generalitat i en «altres experts de dret penal, processal, administratiu i
constitucional».
Una
regidora de Calp del PP diu que amb Franco es vivia de "meravella"
 |
| Ana Sala, regidora del PP a Calp |
La
regidora del Partit Popular a Calp (Marina Alta, País Valencià) ha publicat al
seu Facebook: "Ni dictadura ni leches, se vivia de maravilla"
referint-se a la dictadura franquista. L'oposició ja n'ha demanat la seva
dimissió tal com informa lamarinaplaza.com.
Tot
va començar quan la portaveu del Partit Popular i delegada de Territori,
Projectes Estratègics i Obres, Aigües, Comunicació i Mestresses de Casa a la
localitat alacantina de Calp, Ana Sala, va fer aquesta publicació al seu
Facebook: "Estic convençuda que vaig rebre un món millor del que deixaré
un dia d'aquests. Ho sento pels meus fills, els nostres fills. Quanta ximpleria
i insensatesa!!". La resposta que va rebre va ser: "Hola Ana, tu no
vas néixer en temps de dictadura? I la resposta va ser contundent: "Jo
vaig viure feliç a Calp. I no tinc cap mal record ni ressentiment ni res de tot
això que alguns volen ressuscitar". I va prosseguir [sense traduir aquest
cop] "Ni dictadura ni leches, se vivia de maravilla."
Aquestes
afirmacions van generar una gran polèmica, amb nombroses crítiques i peticions
de dimissió, entre les quals s'hi troben les dels representants dels tres grups
de l'oposició. Antecedents franquistes
Sala
és la mateixa regidora que va proposar retolar quatre carrers amb el nom dels
quatre primers alcaldes del règim franquista, mesura que va generar també gran
controvèrsia. El govern local (format pel PP i dos partits independent) va
haver de rectificar i canviar aquests quatre noms inicialment proposats.
La
Fiscalia del TC reclama la dissolució de la Comissió d’estudi del Procés
Constituent
La
Fiscalia davant del Tribunal Constitucional
(TC) considera que la Comissió d’Estudi del Procés Constituent català que
presidirà el diputat de Junts Pel Sí, Lluís Llach, no té només una funció
consultiva sinó que és un “subterfugi” per donar continuïtat a la resolució de
desconnexió del Parlament de Catalunya aprovada el passat 9 de novembre i que
el TC va declarar inconstitucional. Per això, el fiscal insta a dissoldre la
comissió i advertir als membres de la comissió de las conseqüències que
comportaria la desobediència.
En
les al·legacions de la Fiscalia davant el TC, dirigida per María Ángeles
Sánchez Conde, insta al TC a requerir a la presidenta del Parlament de
Catalunya, Carme Forcadell, i als
membres de la comissió que “s’abstinguin de la realització de cap actuació
tendent a posar en funcionament o donar continuïtat als treballs de la
comissió” i que deixi clar als membres i la presidenta que l’incompliment
constituiria un “acte de frontal desacatament i manifest incompliment” de la
sentència del TC del 2 de desembre.
L’andanada
de la fiscalia davant el TC arriba el mateix temps que el Tribunal Superior de
Catalunya (TSJC) hagi anul·la l'ús exclusiu del català per als funcionaris, en
rebutjar que el català sigui la "llengua de comunicació" entre el
personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada