La
infanta Cristina se separa de Caixabank.
Deixa
l'entitat bancària, en principi fins al final del judici del cas Nóos,
renunciant al seu sou.
Oriol
Junqueras i Filippo Tommaso Marinetti.
On
va el líder d’ERC?
La
Razón posa al mateix nivell el 23-F i l’independentisme català.
El
diari reaccionari titlla de "cop d'Estat" el procés català.
[Barcelona
(República Catalana) 23/02/2016]
L’AMIC DEL POBLE
La
infanta Cristina de Borbó, immersa actualment en el judici del cas Nóos, ha
acordat amb Caixabank gaudir d'un permís fins que es resolgui la seva situació
als jutjats. La germana del rei d'Espanya no treballarà ni percebrà el seu sou
fins al juny. El dia 30 d'aquell mes està previst que conclogui el judici, en
el qual està acusada de dos delictes fiscals comesos, presumptament, els anys
2007 i 2008.
Segons
la periodista del cor Paloma García-Pelayo, el president de Caixabank, Isidre
Fainé, es va emprenyar d'allò més quan va saber que el cas Nóos empastifava la
Infanta i va trucar Josep Cusí, amic del rei, perquè expliqués Joan Carles I de
Borbó que no podia mantenir la seva filla Cristina en el seu lloc de treball.
"Estava sobrepassat i poc disposat a suportar la imputació de la seva
directora de l'Àrea Internacional", segons una font referida per la
mateixa periodista, quant a la imputació de la infanta Cristina coneguda el
2013. Sembla que la decisió definitiva de Caixabank sobre el futur professional de
Cristina de Borbó depèn, en qualsevol cas, del desenllaç del judici.
Oriol
Junqueras i Filippo Tommaso Marinetti
El
passat dia 20, Oriol Junqueras --nacionalista, catòlic, líder suprem d’ERC i vicepresident
del Govern de la Generalitat de Catalunya- va escriure en el seu compte de
Twitter: "Avui, tot lamentant la mort d'Umberto Eco, val la pena recordar
el 107è aniversari del Manifest futurista de Filippo Tommaso Marinetti". Junqueras
es va educar, des de petit, a l'Escola Italiana de Barcelona i té, per tant,
una àmplia cultura italianitzant. És normal que tingui unes paraules de record
per Umberto Eco, just acabat de traspassar, però sobta que el barregi amb el
poeta i prescriptor polític Filippo Tommaso Marinetti, precursor del feixisme i
lleial al duce Benito Mussolini fins a la seva mort. Però, per què "val la
pena" --en paraules del vicepresident de la Generalitat-- "recordar
el 107è aniversari" --una efemèride ben estranya-- "del Manifest
Futurista"? Realment, s’hauria d'aclarir de saber quin és el seu grau
d'identificació amb aquest pamflet, publicat l'any 1909. Atès el poder i la
responsabilitat política que Junqueras concentra en aquests moments en ERC i la
Comunitat Autònoma de Catalunya, és fonamental quina és la seva relació amb el
pensament de Filippo Tommaso Marinetti. Amb un cercador d'Internet és molt
fàcil accedir al text sencer del Manifesto Futurista que, en el seu moment, va
aixecar un gran rebombori en els cercles artístics, intel·lectuals i polítics
italians. En síntesi, és una una reivindicació del "superhome"
barrejada amb l'exaltació dels avenços de la revolució industrial (els cotxes,
els avions, les xemeneies de les fàbriques...). Aquest pamflet era, òbviament,
una provocació. El més greu és que els 'futuristes' van crear escola i es van
acabar convertint, amb Marinetti al capdavant, en un dels referents ideològics
i intel·lectuals del moviment feixista italià, que acabaria quallant uns anys
més tard de la seva publicació al diari francès Le Figaro el 1909 i imposant una
dictadura sanguinària i aberrant. No cal recordar aquí les barbaritats i
atrocitats del feixisme de Benito Mussolini. Només apuntaré que els sectors més
heavys de l'independentisme català dels anys 30 del segle XX van emmirallar-se
en la Itàlia del Duce i van copiar les seves pràctiques militaristes i
autoritàries, de la mà de Miquel Badia, especialment contra la militància de la
CNT-AIT i de la FAI. La història també és coneguda: el règim feixista italià va
donar suport incondicional al cop d'Estat del general Francisco Franco contra
la República i els avions de Mussolini van terroritzar Catalunya durant la
Guerra Civil amb els seus bombardejos indiscriminats contra la població civil. Ja
ho proclamava Filippo Tommaso Marinetti en el seu Manifest Futurista:
"Nosaltres volem glorificar la guerra --única higiene del món--, el
militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris, els bells
ideals pels quals hom mor i el menyspreu per la dona […]”. "Volem destruir
els museus, les biblioteques, les acadèmies variades i combatre el moralisme,
el feminisme i totes les altres covardies oportunistes i utilitàries". Una
ideologia profundament religiosa patriòltica, bel·licista, industrialista
ecocida i del tot reaccionària.
Embolic
genètic de Junqueras
L’any
2008, Oriol Junqueras, que aleshores encara no era ni president d’Esquerra
Republicana ni alcalde de Sant Vicenç els Horts, col·laborava regularment al
diari ‘Avui’ amb una columna titulada ‘Bon vent...’. La del 27 d’agost d’aquell
any es titulava ‘Proximitats genètiques’. La tesi reflectida al final és
contundent: catalans i espanyols són genèticament diferents. Les seves
reflexions es basaven en un article aparegut dues setmanes abans sobre un
estudi del Medical Center de la Universitat Erasmus de Rotterdam que analitza
les diferències genètiques entre 23 grups de població europeus. Junqueras
considerava “suggeridores” les conclusions de l’estudi. Per exemple, que les
distàncies genètiques són més grans entre els grups de població del nord i del
sud que les que hi ha entre els grups de l’est i els de l’oest. És a dir, que
són més diferents un irlandès i un portuguès que un irlandès i un polonès o un
portuguès i un grec. Però li crida sobretot l’atenció que hi ha tres Estats “on
ha estat impossible agrupar tota la població en un sol grup genètic”: Itàlia,
Alemanya i Espanya. I acaba l’article així: “Els catalans tenen més proximitat
genètica amb els francesos que amb els espanyols, més amb els italians que amb
els portuguesos i una mica amb els suïssos. Mentre que els espanyols presenten
més proximitat amb els portuguesos que amb els catalans i molt poca amb els
francesos”.
La
Razón posa al mateix nivell el 23-F i l’independentisme català
El
diari reaccionari La Razón ha volgut recordar el 35è aniversari del cop d’Estat
del 23-F rebaixant-ne la transcendència i dedicant-li una broma a la vinyeta de
l’edició d’avui. Ara bé, no han volgut conformar-se amb això i, en l’acudit,
posen al mateix nivell aquell intent facciós militar de fa tres dècades i mitja
amb el projecte independentista de Catalunya. De fet, es deixa ben clar que
interpreten el procés com un nou cop d’Estat. la vinyeta es veuen dues persones
d’edat avançada contentes que com a mínim en el suposat cop d’Estat
independentista actual no els facin anar a terra com Tejero va ordenar el 23-F
al Congrés de Diputats espanyol, perquè ja són massa grans per això. Un dels
personatges diu: “A la nostra edat, s’agraeix que avui els intents de cop
d’Estat no siguin com el de 1981: ja no t’ordenen que et tiris a terra”. Una
referència implícita que, per si no queda clara, va acompanyada a la vinyeta
d’una multitud de gent i dues estelades al fons de la imatge.
El
rotatiu, dirigit pel periodista barceloní i tertulià del PP Francisco
Marhuenda, té un historial ben llarg d'atacs al sobiranisme català. L'últim, fa
just tres mesos, el 23 de novembre, va ser una portada que afirmava:
"Islamistes vinculats als Nous Catalans de Mas i Junqueras s'uneixen a
l'ISIS".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada