diumenge, 7 de febrer del 2016

84) CRÒNICA VUITANTA QUATRE DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

De l’empresonament de titellaires a la derrota de Dien Bien Phu. 
La CNT-AIT dóna suport als titellaires empresonats de la companyia Títeres desde Abajo.
Corrent Roig deixa la CUP-CC arran del pacte d'investidura amb Junts pel Sí.

  
[Barcelona (República Catalana) 07/02/2016] 
L’AMIC DEL POBLE 

Quan s’empresona gent que fa titelles es demostra l’existència d’una profunda crisi política i institucional, sigui un règim o un imperi. A Vietnam les autoritats colonials de l’Imperi francès apallissaven i empresonaven gent que feia titelles irònics des dels anys 1930 i finalment l’exèrcit francès d’ocupació va patir de la dramàtica derrota en la batalla de Dien Bien Phu, que posà fi a la guerra d’Indoxina i la retirada francesa del nord del país. Molt malament es troba la monarquia dels Borbons quan s’empresona dos titellaires que treballaven per Carnestoltes a Madrid. El Carnaval espanyol passa per un tribunal d’excepció d’arrel franquista, el Tribunal d’Ordre Públic transformat en Audiència Nacional del Regne d’Espanya, i la presó de màxima seguretat. Potser el principi del fi de la Segona Restauració Borbònica, hereva del testament del general Franco, serà aquesta topada judicial espanyola d’excepció amb dos titellaires. Dos titellaires podrien fer tremolar aquest teatre de titelles de la monarquia dels Borbons i la dictadura parlamentària burgesa a la Península. 
L’obra ‘La Bruja y Don Cristóbal’ de la companyia Títeres desde Abajo compta amb el subtítol 'A cada cerdo le llega su San Martín' i es va estrenar per primera vegada el 29 de gener passat a la Biblioteca Social Libre Albedrío de Granada.
La Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) va sortir ahir dissabte en defensa dels detinguts i va considerar que la representació defensa l'acceptació del que és diferent. 

Carnestoltes i Audiència Nacional espanyola 
Tarda de divendres de Carnaval a l’humil barri de Tetuán, a Madrid. S’obre el teló i apareix una bruixa. És la protagonista de l’obra de titelles 'La bruja y Don Cristóbal', de  la companyia Títeres desde Abajo. Inspirada en els moviments socials enfrontats a les forces de l’ordre, la protagonista --víctima d’una “caça de bruixes”-- lluitarà contra els quatre grans poders que regeixen la societat, segons la companyia: la propietat privada, les religions, la força de l’Estat i la seva llei. I un a un els anirà “vencent”. Primera escena (i primer poder): el propietari aprofita la situació econòmica de la bruixa per violar-la, i la deixa embarassada. En la discussió, la bruixa matarà el propietari. Segona: apareix una monja per endur-se el nen, però la bruixa l’apunyalarà per evitar-ho. Tercera: apareix la policia i l’apallissa fins que la deixa inconscient. Després organitza un muntatge policial per acusar-la davant la llei en què exhibeix una pancarta on es llegeix ‘Gora Alka-ETA’ [Visca Al-Qaida - ETA]. Quarta: la bruixa s’enfronta al jutge, que la condemna a morir a la forca. Però l’enganyarà perquè sigui al final el jutge qui acabi morint ofegat. 
Aquest és l’argument de l’espectacle programat per l’Ajuntament de Madrid el divendres a la tarda on va acudir gent --famílies amb mainada-- que celebrava el Carnaval al barri. El que havia de ser una sàtira política dedicada, sobretot, al públic adult, va acabar amb una trucada d’alerta a la policia per enaltiment del terrorisme. El personal del consistori que controlava les activitats va decidir aturar l’espectacle i les forces de l’ordre no van tardar a detenir els dos titellaires. L’Ajuntament de Madrid, organitzador del programa del Carnaval, va decidir el cessament immediat del contracte del consistori amb la direcció artística que havia contractat la companyia teatral per 1.000 euros després d’admetre que els continguts eren “inapropiats”.
Ahir a la tarda, però, la polèmica va anar a més i  el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Ismael Moreno, a instàncies de la Fiscalia,  va ordenar presó provisional sense fiança per als dos titellaires després de prestar declaració. El magistrat els imputa un delicte d’enaltiment del terrorisme i un altre de comès en ocasió de l’exercici de drets fonamentals i de les llibertats públiques garantides per la Constitució espanyola. En la  interlocutòria, el jutge explica que els detinguts van escenificar accions violentes, com la violació d’una monja i l’apunyalament posterior en un crucifix o bé l’assassinat d’un policia. Segons el seu parer, estaven violant l’article 510 del Codi Penal, que sanciona qui justifiqui per qualsevol mitjà d’expressió pública o difusió els delictes que s’hagin comès contra un determinat col·lectiu, com per exemple el religiós. També els acusen d’enaltiment del terrorisme per exhibir una pancarta amb el lema ‘Gora Alka-ETA” en un lloc de concurrència pública i en horari infantil. 
El partit de  Manuela Carmena, Ahora Madrid, va emetre ahir al vespre un comunicat en què mostrava la seva “preocupació” per la consideració d’una sàtira com un enaltiment del terrorisme. Van considerar que s’està fent un “ús partidista” de la polèmica per desviar l’atenció dels casos de corrupció al PP. També aclareixen que les declaracions oficials emeses fins ara des de l’Ajuntament --en contra de l’obra de teatre-- es refereixen “exclusivament” a la possibilitat que s’ofengués la sensibilitat del públic --la majoria nens i nenes--. Rebutgen així les peticions de dimissió contra la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Cecilia Mayer, de l’oposició del PP i Ciutadans.
El ministre de l’Interior en funcions i membre del PP, Jorge Fernández Díaz, va titllar de “repugnant” l’espectacle i Ciutadans va acusar l’alcaldessa Carmena “d’utilitzar la cultura com a instrument d’adoctrinament”. El PP ha presentat una denúncia judicial contra la regidora Mayer, a la qual acusa de  "col·laboració en l'enaltiment del terrorisme" i de "desprotecció de menors", després de la detenció de dos titellaires pel contingut d'una obra programada pel consistori. "Els madrilenys no ens mereixem una regidora de Cultura com la senyora Mayer i, si l'alcaldessa no la inhabilita,  esperem que els tribunals els facin", ha subratllat el portaveu adjunt del PP a l'Ajuntament de Madrid, Íñigo Henríquez de Luna, a la sortida dels Jutjats de Guàrdia de Plaça de Castella.
En canvi, l'alcaldessa de Barcelona,  Ada Colau, ha expressat el seu suport cap als titellaires. "L'obra no era per a nens. Pot ser que fos de mal gust. Però no era delicte", ha apuntat Colau, que ha criticat la dreta "venjativa que no suporta la dissidència" i segueix "recorrent matxaconament al 'tot és ETA'".
El cap de files del PP a l'Ajuntament de Barcelona,  Alberto Fernández Díaz, ha acusat l'alcaldessa de ser un "titella" en mans dels "antisistema".  
Segons l’Agència Catalana de Notícies l'organització Corrent Roig, integrada dins l'espai 'Per la Ruptura’ i la candidatura CUP-CC, ha decidit abandonar la candidatura cupaire perquè la seva militància "no comparteix el pacte d'investidura amb Junts pel Sí”. Així ho van donar a conèixer en el Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària que la CUP-CC han celebrat aquest dissabte a Torredembarra. 

Corrent Roig deixa la CUP-CC arran del pacte d'investidura amb Junts pel Sí 
Corrent Roig argumenta en la seva pàgina web que aquest acord és d'una "extrema gravetat" ja que "qüestiona el rol rupturista" de la CUP-CC, ja que es supedita a un govern "submís a la Unió Europea i a la Troika". Tot i això, en la seva intervenció es va mostrar confiats de tornar a coincidir més endavant "al carrer i a les lluites".  
D'altra banda, el Consell Polític i el GAP de la CUP-CC han debatut la incorporació de Pilar Castillejo, número 10 per la circumscripció de Barcelona, com a diputada al Parlament de Catalunya, després de la dimissió d'Antonio Baños. Pilar Castillejo és tinent d'alcalde de Ripollet i no s'incorporarà a les tasques de diputada fins al maig per les responsabilitats que ocupa actualment a l'Ajuntament, segons explica la CUP-CC en un comunicat. La CUP-CC ratificarà formalment la proposta en el proper Consell Polític, d'aquí a un mes. La seva incorporació convertirà la CUP-CC en el primer grup parlamentari amb més dones que homes.
Al Consell Polític i el GAP celebrat aquest dissabte, on hi havia 57 representants de les 13 territorials i els 11 de les organitzacions de la Crida Constituent, també s'ha abordat les decisions que la CUP-CC ha hagut de prendre en els darrers mesos, i en concret el pacte amb Junts pel Sí. En aquest sentit, la formació reafirma el valor de l'assemblearisme sobretot en situacions polítiques excepcionals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada