El Pirineu fou un punt clau de fugida per a aquelles
persones que escapaven de la persecució nazi
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/01/2016
Girona (Gironès).-
Llegim
que el Pirineu fou un punt clau de fugida per a aquelles persones que escapaven
de la persecució nazi. Unes vuitanta mil persones creuaren el Pirineu per poder
arribar a la península Ibèrica i a altres zones allunyades del conflicte
bèl·lic europeu, com els Estats Units, el Congo Belga o el Protectorat Britànic
de Palestina. Hi havia milers de famílies jueves, famílies senceres, amb nens i
nenes, que buscaven la pau i un lloc per (re)viure. Tanmateix, l'Espanya franquista,
recent colpejada per Franco no era un lloc gaire adient per trobar-la. Tan bon
punt creuaven el Pirineu, moltes famílies eren detingudes per la Guàrdia Civil
i quedaven fragmentades.
La demarcació de Girona recollí la següent excepcionalitat:
és l'única província fronterera espanyola que ha conservat el fons d'expedients
de frontera. Gràcies a això es pot saber que 71 infants (32 nenes i 39 nens),
la majoria d'origen jueu, van ser separats dels seus pares a la frontera i van
ser ingressats com a nòmades indocumentats a l'Hospici Provincial de Girona,
Hospici de Nostra Senyora de la Misericòrdia, l'actual edifici de la Casa de
Cultura, i van conviure amb nens orfes de les comarques gironines mentre les
seves mares eren a presó. Aquestes dades han estat revelades en el cicle de
conferències ‘Pirineus, frontera i refugi’, organitzat per l'Institut d'Estudis
Nahmànides (Patronat Call de Girona) i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament
Contemporani (Universitat de Girona). El cicle pretén explorar els conceptes de
frontera, refugi, entrada i sortida d'un territori, humanitat i inhumanitat a
través de la fugida que va haver d'emprendre el poble jueu durant la Segona
Guerra Mundial.
La conferència amb la qual es va iniciar el cicle duia per
nom ‘L'Hospici de Girona: acollida i refugi d'infants fugits de l'Holocaust
(1940-1943)’, i va anar a càrrec de Josep Calvet Bellera (La Pobla de Segur,
1965), doctor en història contemporània per la Universitat de Lleida i
investigador del Servei d'Història, Patrimoni i Documentació de la mateixa
universitat. Segons Josep Calvet va explicar, la situació de les criatures jueves
era ben trista: condicions higièniques deficients, separació per sexe fins i
tot en els jocs. Eren classificats en tres categories: la categoria
d'alletament (de 0 a 4 anys), la d'infantesa (de 5 a 7 anys) i la d'adults (de
8 a 18 anys). Un cop la mare era alliberada de la presó, es retrobava amb els
fills i començava un pelegrinatge complicat fins a la ciutat de Barcelona. La
situació a partir del novembre de 1942 fou encara més angoixant: el Govern
espanyol podia fer retornar les famílies jueves empresonades cap a la frontera
de la França de Vichy en mans dels alemanys. Les famílies que varen arribar a
Barcelona no ho tingueren gens fàcil per poder emigrar als Estats Units o
Palestina, ja que es van restringir força les possibilitats d'obtenir un visat.
Aquí és on entrava en acció l'organització benèfica jueva American Joint
Distribution Committee, que donava suport econòmic a les famílies que esperaven
a Barcelona i mirava d'agilitzar els processos d'emigració. L'organització
estava representada a Barcelona pels germans Joel i Samuel Sequerra.
Aquesta conferència va tenir l'assistència d'una quarantena
de persones. La propera conferència del cicle es farà el dijous, 11 de febrer,
a les 7 del vespre, i es titula ‘Històries amb nom: comarques de Girona, pas i
refugi de jueus europeus’, a càrrec de Martine Berthelot (Universitat de
Perpinyà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada