El
llibre és una contribució a ordenar i revisar la informació
disponible sovint influenciada per les vivències directes i
indirectes dels escriptors involucrats en l’activisme.
L’èxit
d’aquest llibre és l’esperança per crear un llit de suport
suficientment trenat com per motivar que «els que saben què va
passar» facin la seva feina amb el suport social necessari.
DIRECTA
23/01/2016
Jordi Bigas
Més
de seixanta anys després de la intensa activitat guerrillera dels
anys quaranta, cinquanta i inicis dels seixanta contra la dictadura
franquista, encara no hi ha un llistat complet de combatents abatuts,
torturats i empresonats, condemnats a mort i ajusticiats per les
forces repressives. Tampoc una relació completa d’accions armades
de total volada: explosions, segrestos, control de carreteres,
paràlisi ferroviària, emboscades, ajusticiaments, atracaments,
assalts, control momentani de poblacions...
Tot
el que aproxima a reconstruir i a conèixer aquest combat, mereix el
seu reconeixement. ‘Quico Sabaté i la guerrilla anarquista’,
editat a iniciativa de la Comissió Centenari de Quico Sabaté, és
una contribució a ordenar i revisar la informació disponible sovint
influenciada per les vivències directes i indirectes dels escriptors
involucrats en l’activisme.
Altrament,
la contribució stalinista a la lluita armada segueix segrestada per
l’ocultació dels historiadors lligats al PSUC que consideren
políticament incorrecte part de l’acció armada subvencionada per
les autoritats de la Unió Soviètica. Un combat que no va permetre
donar vida a unes perspectives polítiques desitjades i que no es van
fer realitat: les noves democràcies occidentals van entendre que la
continuïtat del franquisme els interessava com control territorial i
com càstig a unes classes populars que van intentar fer una
revolució contra la burgesia i l’estalinisme. El desembarcament de
l’exèrcit nord-americà i britànic (la propaganda parlava de
forces d’alliberament) va impedir que les tropes russes arribessin
a Lisboa (una intenció d’alliberament sinistre), com era la
intenció i l’organització de les forces stalinistes controlades
per Moscou a França, Catalunya, Espanya i Portugal. La resistència
armada a l’interior va intentar ser la flama de l’esperança,
facilitada per la frontera amb l’Estat francès, similar a la que
va permetre a ETA colpejar dins de l’Estat espanyol les dècades
posteriors.
Quan
encara hi ha persones vives capaces d’ajudar a completar el relat
dels fets, els treballs de Ricard de Vargas Golarons, com autor i
coordinador, i Argi Ferrero, historiador que ha sedassat tot el que
sabem de l’activitat guerrillera d’aquells anys i contrastat què
hi ha de cert i què de llegenda no contrastada, permeten entendre
que aquest llibre no és la definitiva descripció dels
esdeveniments, però una parada, un pas endavant. Tot això és massa
important per deixar-ho en mans d’historiadors acadèmics. Per
aquest motiu, l’èxit de la venda i les presentacions d’aquest
llibre són l’esperança per crear un llit de suport suficientment
trenat com per motivar que «els que saben què va passar» facin la
seva feina amb el suport social necessari. En cartera hi ha una
segona edició en català (esperem que inclogui correccions) i una
primera en castellà.
La
lectura és engrescadora i fàcil per l’extensió de la trentena
d’articles acompanyats de fotografies, algunes editades per primera
vegada, i el DVD que l’acompanya amb quatre documentals sobre Els
maquis, Homenatge a Quico Sabaté, Col·lectiu Penta i el cançoner
de Jaume Arnella. Una dotzena d’autor aporten les seves
contribucions a aquest llibre que, òbviament, recomanem als que han
arribat fins aquí.
‘Quico
Sabaté i la guerrilla anarquista’. Comissió Centenari Quico
Sabaté. Descontrol Editorial
281
pàgines, Inclou DVD.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada