El
Nord-est de Catalunya trinxera del pujolisme
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 23/01/2016
Girona (Gironès).-
Llegim a EL TRIANGLE
que amb la designació de Carles Puigdemont com a nou
president de la Generalitat, el lobby gironí assoleix un primer pla
polític. Destacats empresaris, com Joaquim Vidal --l’amo del
Valvi-- i el seu soci Ramon Miquel --expresident de Miquel
Alimentació--, passen a tenir un paper determinant en el joc de
poders que es perfila darrere el nomenament de l'exalcalde de Girona
com a successor d'Artur Mas. El pujolisme, assetjat pels casos de
corrupció i la vertiginosa pèrdua de suport electoral, s'ha
refugiat en el territori segur de les comarques gironines. Aquí, CDC
hi ha tingut, tradicionalment, el seu baluard ideològic i polític.
No oblidem que Jordi Pujol, després de sortir de la presó de
Torrero (Saragossa), l'any 1962, va passar un any confinat a la
ciutat de Girona i hi va crear un nucli de fidels a “fer país”
que ha acabat esdevenint un poder fàctic, del qual Carles Puigdemont
n'és l'hereu i, ara, màxim exponent.
En
la conformació d'aquest nacionalisme burgès de matriu gironina hi
va tenir una gran influència el cardenal Narcís Jubany, que va ser
bisbe de la Diòcesi entre 1965 i 1971, abans d'esdevenir arquebisbe
de Barcelona i cardenal. Convergència ha estat, de sempre, el partit
hegemònic de la demarcació gironina, sota el control de pesos
pesants com Arcadi Calzada, Josep López de Lerma, Pere Macias o
Carles Pàramo. En aquest sentit, Joaquim Nadal, alcalde de Girona
entre 1979 i 2002, va resultar una anomalia històrica.
Sociològicament i per estatus familiar --pare de l’Opus Dei--,
havia de ser pujolista/jubanyista, però va triar l'opció primer de
l’entorn del PSUC i seguidament del PSC. En els últims anys,
destacats nadalistes gironins, com ara l'exconsellera Marina Geli;
l’exalcaldessa de Roses Magda Casamitjana; l'exdiputada Pia Bosch o
l'exregidor Joan Pluma han acabat assumint la via sobiranista i s'han
passat amb armes i bagatges a les files del masisme (Junts pel Sí).
Hi
ha un cert xovinisme gironí. La seva proximitat amb l’hexàgon
francès i el glamour de la Costa Brava li donen un aire cosmopolita
que malda per rivalitzar amb la gran metròpoli barcelonina.
L’Empordà s'intenta emmirallar en la Toscana i Girona presumeix de
ser la Florència catalana. Els antics comtats medievals de Besalú,
Empúries, Girona i la Cerdanya --el pinyol de la Catalunya Vella--
confereixen a aquesta zona un pedigrí que contrasta amb la Catalunya
Nova. Per acabar-ho d'adobar, ara la cuina dels germans Roca (El
Celler de Can Roca) o El Bulli de Montjoi (Roses) afegeixen
singularitat i llustre a la pretesa identitat gironina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada