Josep Lluís Facerias:
El 6 de gener de 1920 neix a Barcelona el militant anarcosindicalista i
guerriller anarquista Josep Lluís Facerias --Lluís és el primer llinatge--,
també conegut sota diversos àlies (Facerias, Face, Petronio, Petro, Alberto di
Luigi).
Quan
l’aixecament militar franquista de juliol de 1936 ja militava en la Federació
Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) del Poble Sec de Barcelona i en el
Sindicat de la Fusta de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), i
immediatament es va enrolar en la «Columna Ascaso». Després de passar tota la
guerra en la 28 Divisió lluitant al front d'Aragó, al final de la contesa va
caure presoner en els últims combats a Catalunya. La seva companya i la seva
filla de poc mesos van morir metrallades per l'aviació nazi quan intentaven
arribar a la frontera del Pirineu. Facerías fou enviat a diversos camps i
batallons de treball (Saragossa, Vitòria, Extremadura, Catalunya).
Quan
va ser cridada la seva quinta sota el nou règim franquista, va passar de
presoner de guerra a soldat de lleva; destinat com a conductor en una Unitat de
Transports Militars a Barcelona, poc després va ocupar el càrrec de xofer
particular del comandant del cos jurídic militar. A finals de 1945 va ser
llicenciat i es va integrar tot d'una en la resistència llibertària, treballant
alhora primer com a cambrer i després com a caixer del restaurant «La Rotonda»,
al peu del Tibidabo. En aquesta època militava en el clandestí Sindicat d'Arts
Gràfiques de Barcelona de la CNT. Durant el Ple clandestí de les Planes de
l'FIJL de juliol de 1946 fou nomenat el seu secretari de Defensa del Comitè
Regional de Catalunya i de les Illes Balears; també assumí la secretaria de la
nova organització clandestina Moviment Ibèric de Resistència (MIR).
Des
del març de 1946 va participar en tots els Grups de Defensa de la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI) de la zona centre de Barcelona. Després de participar
en un ple de l'Exili, va entrar a l’Interior i començà a realitzar atracaments
(bancs, fàbriques, empreses, joieries) per finançar les activitats clandestines
anarcosindicalistes i llibertàries. L'estiu de 1946 va realitzar una sèrie de
sabotatges, com ara el metrallament de la comissaria de Gràcia a la Travessera
de Dalt, destrucció dels dipòsits de CAMPSA, explosions de bombes a consolats
d'Estats favorables al règim franquista (Bolívia, Brasil, Perú), etc.
El
17 d'agost de 1946 fou detingut en una batuda policíaca amb 38 companys i
empresonat a la presó Model de Barcelona fins al juliol de 1947, que sortí en
llibertat provisional. Poc després va assumir la secretaria del Moviment
Llibertari de Resistència (MLR), successor del MIR. L'octubre de 1947 va
participar en el Congrés de la CNT Moviment Llibertari en l'Exili a Tolosa de
Llenguadoc (Occitània). Durant 1948 portà a terme nombroses expropiacions,
especialment a prostíbuls de luxe, freqüentats per la burgesia catalana.
En
1949 va participar en la campanya d'atemptats organitzats per Francesc Sabaté
Llopart i el març d'aquell any en la temptativa d'atemptat contra el comissari
de la Brigada Politicosocial de Barcelona Eduardo Quintela Bóveda.
El
26 d'agost de 1949 sortí sa i estalvi d'una emboscada de la Guàrdia Civil quan
passava la frontera del Pirineu per l’Albera, en el terme d’Espolla (Alt
Empordà), i en la qual moriren els
companys Celendonio García Casino i Enrique Martínez Marín, i un guerriller
anarquista en resultà greument ferit i traslladat a Perpinyà (Rosselló). El
dissabte 30 de 2015 hi va haver una concorreguda concentració en el coll on van
morir els companys Celedonio i Enrique organitzada en el marc de la Tercera Marxa
d’Homenatge als Maquis de l’Empordà.
Fins
al març de 1950 va participar en nombroses accions contra el règim franquista
(«Fiesta de la Victoria», etc.). A partir d'aquest any les relacions amb els
responsables de la CNT-AIT en l'Exili es van deteriorar i decidí retornar a la lluita
de l’Interior amb César Saborit Carralero. Després de la mort d'aquest company,
la CNT en l'exili el va marginar gairebé totalment.
El
1951 es va declarar una important vaga de tramvies i per Barcelona s'escoltava
una tornada que va calar entre la població: «Per a arreglar això dels tramvies,
busqueu Facerías. Contra el Requetè, visqui Sabaté!».
El
26 d'octubre de 1951 aconseguí fugir d'una nova emboscada matant un policia i
ferint-ne nou. El juny de 1952, fugint de les crítiques de la CNT Moviment
Llibertari Espanyol en l’Exiloi (CNT-MLE), que acabarà desautoritzant la lluita
armada en 1953, marxà a Itàlia i sota el nom d'Alberto di Luigi va participar
en diverses activitats del moviment llibertari italià i en la creació dels
Grups Anarquistes d'Acció Proletària (GAAP). En aquesta època va intentar
estructurar les Joventuts Llibertàries Italianes i organitzà nombrosos càmpings
internacionals anarquistes a Itàlia finançats amb les expropiacions realitzades
amb Jesús del Olmo Sáez (Malatesta). En aquests anys, també, intentà polititzar
el bandolerisme sard.
De
tornada a l’hexàgon francès, a començaments de 1956, va establir contactes amb
Quico Sabaté, però, després de trencar amb ell per desacords diversos, retornà
a Itàlia i va fer alguns cops econòmics.
El
17 d'agost de 1957 va passar clandestinament de bell nou a l’Interior,
acompanyat per Luis Agustín Vicente (El Metralla), un anarquista murcià amb qui
ja havia col·laborat a Itàlia, i amb l'anarquista italià Goliardo Fiaschi, amb
la finalitat d'executar l’antic anarcosindicalista traïdor Aniceto Pardillo
Manzanero, però el company Josep Lluís Facerias fou abatut per la policia en
una emboscada, presumiblement a causa d'una confidència, el 30 d'agost de 1957
a a Virrei Amat, en Sant Andreu de Palomar, barri de Barcelona. La mort de
Facerías fou silenciada per la premsa de la CNT-MLE --només la revista
llibertària crítica Atalaya, en el seu primer número de desembre de 1957, es va
fer ressò en un article titulat «El asesinato de Facerías. Un silencio
inexplicable»--. Amb la seva mort només quedaren dos grups guerrillers actius al
Principat de Catalunya: el de Quico Sabaté i el de Ramon Vila Capdevila
(Caracremada). En 1974 l'historiador llibertari Antoni Téllez Solà publicà el
llibre La guerrilla urbana. Facerias, on aporta preciosa informació sobre
aquest destacat militant anarquista revolucionari. En el 2002 el cineasta Carles
Balagué estrenà la pel·lícula documental La Casita Blanca. La ciudad oculta,
que explica accions de Facerias, i en 2006 l'escriptor i advocat Josep Maria
Loperena va publicar la novel·la Ulls de falcó, basada en la vida d'aquest
personatge, un dels màxims exponents de la guerrilla urbana llibertària
catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada