En el 1944 va ser lliurat a les autoritats franquistes i fou tancat durant tres mesos al castell de Figueres i després a Saragossa
Manuel Salas Blasco:
El 6 de gener de 1914 neix a
Saragossa (Aragó) el propagandista anarquista Manuel Salas Blasco, també
conegut com Salicas i Nuelma Lassa. Començà com a auxiliar de caixista i arribà
a ser un expert tipògraf (caixista, maquinista, compaginador, platina).
Milità
en l'Ateneu Racionalista de Saragossa i cap al 1931 entrà a formar part de la
directiva de les Joventuts Revolucionàries de la capital manya. Arran de
l'aixecament anarquista de desembre de 1933 a Saragossa, va ser tancat uns
mesos a la presó de Torrero per ser el delegat de la Regional d'Aragó de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) en el Comitè Revolucionari. Amic de
destacats militants aragonesos d'aleshores (Miguel Abós, Hipólito Melero,
Marcelino Esteban, Antonio Ejarque, Saturnino Carod, els germans Muñoz, Miguel
Vallejo, Macario Royo, Jacinto Santaflorentina, etc.), freqüentà la tertúlia
dominical de la «Peña Salduba», que es reunia al cafè del mateix nom, ubicat a
l'aleshores plaça de la Constitució saragossana, propietat de Pepe Domènech, i
on conegué destacats militants (Luis Maynar, els germans Alcrudo, Servet
Martínez, Miguel Chueca, etc.). Ocupà diversos càrrecs en el Comitè Local i el
Comitè Pro Presos i fou secretari del Sindicat de Tipògrafs de la CNT. En 1935
participà en l'organització de la sortida dels fills dels vaguistes aragonesos
cap a Barcelona, Madrid i València, on van ser acollits pels companys --el
conflicte laboral passà a la història sota el nom de «Vaga dels infants de
Saragossa»--. Entre 1935 i 1936, amb Julia Miravé, els germans Muñoz i altres,
formà part del grup teatral saragossà «Renacer», que representà obres d'Ibsen,
Zola, Dickens i Guimerà. El 4 de juliol de 1936 es casà pel jutjat amb María
Mañas Zubero, que havia conegut a l'Ateneu Llibertari de Saragossa i amb qui
tindrà dos fills (Fernando i Federico).
Després
de l'aixecament franquista de1936, entre juliol i agost s'encarregà de treure
companys de la Saragossa ocupada per les tropes franquistes. Més tard s'establí
a Alcanyís (Baix Aragó, Terol, Aragó) on es posà al front dels tallers d'arts
gràfiques col·lectivitzats. Entre 1936 i 1937 formà part del Comitè Regional
d'Aragó de la CNT i en el 1937 mateix col·laborà en Titán. Durant aquests anys
bèl·lics, dirigí amb Marià Casasús Lacasta el periòdic Cultura y Acción
d'Alcanyís, fins que la impremta va ser destruïda per la reacció stalinista
d'Enrique Líster i la seva Segona Divisió. Després s'incorporà a la 118 Brigada
de la 25 Divisió, on fou comissari ajudant d'Antonio Ejarque i dirigí el seu
òrgan d'expressió, la revista 25 División.
Amb
el triomf franquista va ser tancat al camp de concentració d'Albatera (Baix
Segura, País Valencià), d'on aconseguí fugir gràcies a uns avals falsificats.
L'agost de 1939, amb Génesis López, passà a la Catalunya Nord enviat pel primer
Comitè Nacional clandestí de la CNT (Junta Nacional del Moviment Llibertari)
d'Esteve Pallarols Xirgu.
A
Perpinyà (Rosselló) col·laborà amb Paulino Díez i Áurea Cuadrado, però va ser
detingut per «pas clandestí de frontera» i tancat als camps d'Agde, Ribesaltes
i Vernet. En 1944 va ser lliurat a les autoritats franquistes i fou tancat
durant tres mesos al castell de Figueres (Alt Empordà) i després a Saragossa.
Un
cop lliure, participà en la reorganització de la CNT aragonesa i en les
activitats de l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD) fins que es va
veure obligat a marxar a Madrid, on s'encarregà de l'elaboració de premsa i de
butlletins confederals. Descoberta la impremta clandestina madrilenya, marxà a
Barcelona, on hagué de treballar en el que va poder (peó, pintor de parets,
etc.), fins que reprengué la seva feina de tipògraf.
L'any 1952 va ser novament detingut arran de ser descoberta una impremta clandestina
a Carabanchel i tancat a Saragossa; jutjat com a secretari de la reorganitzada
CNT, fou alliberat passat uns mesos.
El
1976 prengué part en l'Assemblea de Sants a Barcelona, inici de la
reconstrucció de la CNT. En aquesta nova etapa s'afilià al Sindicat de
Professions Liberals de la CNT-AIT. Durant les dècades dels anys setanta i
vuitanta promogué i dirigí les revistes La Hora de Mañana i Polémica, on signà
articles sota diversos pseudònims (Nuelma Lassa, Imanol Blasketa, B. Mas,
Benjamín, etc.). En el 1977 fundà, amb Félix Carrasquer, l'editorial Foil, que
publicà tres llibres i set fullets. Imprimí els tres últims lliuraments de
l'obra del seu amic Felipe Alaiz Hacia una federación de las autonomías
ibéricas i de la seva impremta sortiren
moltes de les autobiografies de vells companys. El 1991 morí la seva companya
María Mañas, cop del qual no es va poder recuperar. Fou bon amic de diversos
escriptors, com ara Ramón J. Sender o Camilo José Cela. Manuel Salas Blasco va
morir el 15 de maig de 1995 a Alella (Maresme).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada